La post-ofrena dels titelles, talossos, llondros i estaquirots
Jordi Parellada
No cal fer cap estudi ni tesi universitària per adonar-se que la cèlebre frase d’Albert Einstein que diu “Hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana. I de l’univers no n’estic segur” és certa.
Anem per la certesa confirmada. En aquest cas, l’estupidesa humana. Per mostrar-ho em refereixo al fet que després de menys de 12 hores de l’ofrena floral davant del monument de Lluís Companys de la Girada que partits, associacions i entitats vam fer el passat divendres 10 de setembre a les nou i escaig del vespre, hi va haver una indecent bretolada que ho va destrossar tot.
Sembla que l’estupidesa humana –com a mínim de determinats sectors– s’accentuï any rere any, i d’ençà que Catalunya reclama la seva independència es pot assegurar que aquest tipus de gamberrisme es va reproduint. I m’atreveixo a dir que fins i tot va incrementant.
Repressió des de 1714
Les persones que fem cap a l’ofrena volem un país lliure i fora del sistema colonial imposat a partir del 1714. I aquests brètols –per anomenar-los respectuosament– no saben res de la nostra història? Que no saben que amb la independència ells també se’n beneficiaran?
Probablement no coneixen la història verídica i actuen compulsivament per missatges rebuts de populismes incultes incapaços d’apreciar la incessant repressió sobre Catalunya des del 1714.
Saben el significat del Decret de Nova Planta que un antecessor de l’actual monarca, Felip V, va implantar l’any 1714?
L’historiador Joan Reglà relata a la seva obra ‘Història de Catalunya’ñ que “L’objectiu bàsic de la Nova Planta va consistir en la centralització del poder monàrquic: per començar, el Principat pagaria les despeses de l’exèrcit d’ocupació encarregat de vigilar moltes coses, entre les quals el cobrament del nou impost anomenat cadastre. El monarca Felip V va mostrar-se intransigent pel que es refereix a dos principis que sempre havia rebutjat el pactisme català: l’autoritat reial per damunt de la llei, i la lliure facultat del sobirà per a decretar imposicions fiscals”. I així continua a l’actualitat!
A l’obra de Reglà s’explica que el rei hauria ordenat “que en las escuelas de primeras letras y de Gramática no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la Doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano”.
Titelles, talossos, llondros i estaquirots al servei de qui?
Després d’aquests relats històrics que mostren els inicis de la repressió i tornant a l’ofrena floral, no saben aquests titelles, talossos, llondros i estaquirots què és el respecte?
Segurament no llegiran aquest article, però qui probablement sí que el llegirà és qui s’hauria de cuidar del bé comú i de mantenir el respecte comunitari.
Seria bonic veure com les flors es marceixen al punt de l’ofrena i el servei de neteja pertinent les retira.
