“El govern espanyol és còmplice de la mort del meu germà i de molta més gent”

Marc Muñoz
Judit Benages
12/09/2021 - 20:55h

Entrevistem Marc Muñoz, germà de Gustau Muñoz, mort a mans de la policia en una manifestació per la Diada el dia 11 de setembre del 1978

El jove independentista Gustau Muñoz va morir l’11 de setembre del 1978 per un tret a l’esquena disparat per la policia en una manifestació convocada pel Partit Comunista d’Espanya Internacional en contra de les renúncies de l’esquerra durant la Transició i a favor de la independència de Catalunya. Només tenia 16 anys. Al seu costat s’hi manifestava el seu germà, només 14 mesos més gran, Marc Muñoz, a qui hem entrevistat aquesta setmana arran de la projecció a Vilafranca del documental ‘Gustau, la Transició al descobert’, obra de Jaume Domènech que es projectarà a TV3 dimarts al vespre. Cal destacar que el cas de Gustau Muñoz, que es va arxivar sense arribar a cap judici, es va incloure el 2018 en la querella argentina contra el franquisme.

Com recorda l’11 de setembre del 1978?
Per la Diada Nacional de Catalunya de 1978 vaig participar amb en Gustau en la manifestació convocada pel Partit Comunista que acabava a la plaça Sant Jaume. Quan la marxa estava a uns 40 o 50 metres de la plaça ens vam desviar pels carrerons propers perquè hi havia molta policia. Als carrerons ja va haver intents de detenció i algun tret, perquè la policia el que volia era matar. Va ser una emboscada en tota regla, amb policia de paisà inclosa. Vam córrer tots en diferents direccions, es van acostar al grup del Gustau i li van disparar per l’esquena, cosa que li va provocar la mort al carrer Ferran just davant del Sindicat de Banquers.

M’ha dit que la policia el que volia era matar. Una afirmació molt dura…
Sí, però cada cop n’estic més convençut, i tenim testimonis de l’assassinat del Gustau que ens expliquen el mateix: la directiva era matar per aniquilar el Partit Comunista.

Què va passar l’endemà de la mort?
Recordo que va venir un dels comissaris que va dirigir els fets de Pamplona del Sant Fermín de l’any 1978 i ens va aconsellar a la família avançar el funeral d’en Gustau seguretat. Així que en comptes de fer-lo a les 16h, el vam fer a les 12h, i allà també van començar a identificar i a detenir gent relacionada amb el partit perquè sabia que vindrien al comiat d’en Gustau. També després hi va haver alguna altra mort en estranyes circumstàncies. Amb aquesta estratègia van tombar el partit i van fer desaparèixer les protestes multitudinàries del carrer.


Quan va ser que la família va decidir que la mort d’en Gustau no podia quedar en l’oblit, i que arribarien on fos?
Doncs el mateix dia. El meu pare va identificar el cos d’en Gustau la nit de l’11 de setembre, i amb el paper que li van donar va anar directe a una comissaria propera a denunciar la policia per assassinat.

Ho tenia clar des del principi, doncs.

I tant! El seu fill portava un tret a l’esquena, era clar que no s’havia suïcidat ni res similar. La denúncia va donar peu a tot un seguit de declaracions i la mateixa policia va reconèixer que en un intent de detenció s’havia mort una persona. I el que creiem que va ser l’autor material del tret ni tant sols va prestar declaració, sinó que només va dir que es reafirmava en el que havia explicat el seu company. Pensi que van fer desaparèixer les bales. Tampoc van trobar la camisa d’en Gustau, i el seu cos, com per art de màgia, va aparèixer amb el tret que també li havia foradat la part de davant. Quan la veritat és que havien disparat per l’esquena un noi de 16 anys que participava en una manifestació.

Gustau Muñoz

Van manipular les proves, doncs?
Sí, és el que creiem. I aleshores el jutge el 1982 va arxivar el cas i la família va veure que ni la justícia espanyola ni el govern espanyol mourien un dit per saber la veritat. Dic el govern també perquè per a nosaltres tant PP com PSOE han estat còmplices de la mort d’en Gustau i de tants altres assassinats durant la Transició espanyola. Ho pensava aleshores i ara, 43 anys després, continuo pensant el mateix i amb més raó. El govern espanyol n’és còmplice. A Espanya és impossible trobar justícia.

Fa uns anys va ser la justícia argentina qui va acceptar la querella interposada per la seva família per crims contra la humanitat. Com ho van rebre?
Després de tants anys, que el 2010 acceptessin la querella interposada a l’Argentina va ser una injecció de moral. El fet que la demanda s’acceptés ens mostra que es va dur a terme una Transició a la democràcia sense cap mena de depuració. A partir del cas d’en Gustau, aportem proves per demostrar que l’Estat espanyol és responsable d’aquests assassinats. Estem parlant de l’assassinat d’un menor, d’un assassinat polític. Fins que la justícia argentina no va admetre la querella pel cas del Gustau, només s’admetia la investigació de fets d’abans del 1977. Haver admès la nostra querella a tràmit vol dir obrir la porta a investigar els morts de la Transició. Pensa que la mort d’en Gustau, com la de tants altres, pot quedar en l’oblit si no n’anem fent ressò, si no n’anem parlant, si no lluitem… Amb el temps vam anar teixint complicitats i la CUP, per exemple, va decidir dedicar l’acte central de la diada de l’11 de Setembre a fer un homenatge a en Gustau. Això és molt important perquè la seva mort no quedi en l’oblit.

Quin seria l’escenari ideal?
Que es jutgés l’autor material de l’assassinat i també l’aleshores ministre de l’Interior del Govern d’Adolfo Suárez, el franquista Rodolfo Martín Villa, i l’aleshores rei, Juan Carlos. Són contra qui ens hem querellat i seria el més just, però també li he de dir que fa molts anys que la querella està en marxa i que no sabem res de cap possible sentència, cosa que se’ns fa estrany, evidentment.

No confia en la llei de la memòria històrica del govern espanyol?
Gens. La meva percepció és que el govern espanyol vol ampliar la llei de la memòria fins al 1978 perquè quedin més casos sense investigar. Així, la llei d’Amnistia de l’any 1977 va servir per evitar condemnar tots els culpables i ara es vol ampliar tot això fins al 1978 perquè aleshores tot haurà prescrit i, com a molt, hi haurà un reconeixement que va ser una època complicada i ja està.

Quin objectiu persegueixen amb el documental ‘Gustau, la Transició al descobert’?
No volem que la mort d’en Gustau i de la resta s’oblidin, sinó que cal mantenir el combat per la memòria ben viu. Volem reivindicar la figura d’en Gustau i la de molts d’altres, perquè durant la Transició van ser desenes i desenes les persones que van patir repressió al carrer, a les comissaries i a les presons a mans de la policia, grups d’extrema dreta i funcionaris.

Com va començar a caminar, el film?
La família teníem des de fa temps la idea de reconstruir els fets i posar-ho tot en ordre, i els advocats argentins ens van dir que seria una bona manera de posar-hi llum. Un amic en comú ens va presentar en Jaume Domènech, que també tenia la història d’en Gustau en una carpeta pendent i, per tant, només calia començar a treballar. He d’agrair el compromís ferm de tot l’equip, que va començar a treballar-hi sense cobrar, i això només es fa si creus en el que estàs fent. Esperem que serveixi pel que li he comentat abans. Volem que ningú oblidi el que va passar i que els culpables paguin el que van fer.

També et pot interessar

Comentaris