Firart tanca una etapa de 34 anys acostant l’art al gran públic

Xavi Gonzàlez
11/09/2021 - 10:43h

En tots aquests anys ha recaptat fins a 138.748 que s’han destinat a la festa major de Vilafranca

Firart ja és història. La subhasta del passat 1 de setembre a Cal Figarot va posar el punt final a 33 edicions d’aquest esdeveniment artístic que s’havia popularitzat fins al punt que ja era un acte més de la festa major de Vilafranca. Un clàssic que ha contribuït, i molt, a acostar l’art a moltes llars vilafranquines i penedesenques. El 3d8 ha parlat amb Quim Jubert, Ramon Nadal i Ricard Rafecas, integrants de Petit Format, SL, l’empresa encarregada d’organitzar Firart durant tots aquests anys.

D’esquerra a dreta, Ramon Nadal, Quim Jubert i Ricard Rafecas | Fèlix Miró

L’origen de la idea

Firart va néixer l’any 1988 de la mà de Jubert i Rafecas sota el paraigua del 3d8. En aquella època es començaven a gestar mostres d’art a semblança d’un hipermercat que van tenir l’origen a Barcelona. “Ens va semblar una bona idea exportar-ho a Vilafranca per tal de potenciar l’activitat artística”, expliquen. A Vilafranca no hi havia galeries d’art, i a partir d’aquesta idea que havia tingut Quim Jubert va anar a trobar, juntament amb Ricard Rafecas, l’ideòleg d’aquestes mostres, el francès Jean-Pierre Guillemot. “Li vam plantejar la possibilitat de venir a Vilafranca a muntar-ne un, però ens va dir que no li interessava”. A partir d’aquella negativa, Jubert i Rafecas es reuneixen amb diferents artistes, i aquests últims són els qui els animen a tirar endavant i a assumir l’organització d’un primer Firart amb 24 pintors. Es va decidir no organitzar-lo pels volts de Nadal (com feien la resta d’hipermercats d’art), i es va creure que fer-ho per festa major seria una bona idea, amb l’afegitó que en aquelles dates la capella de Sant Joan estava lliure. Per tant, la decisió final estava en mans dels administradors d’aquell any. I és que Ricard Rafecas va proposar de fer una subhasta a benefici de la festa. “Havíem de trobar la millor manera de compensar una iniciativa de caràcter privat utilitzant un espai públic, i aquell era el millor sistema de compensar la cessió de l’espai”. L’entesa va arribar a la primera.


El propòsit ha estat apropar l’art al públic amb obres originals i a preus assequibles, i creiem que l’hem assolit amb escreix”

Ricard Rafecas. Coorganitzador de Firart

Espai consolidat

El propòsit inicial era apropar l’art al públic amb obres originals de petit format i a preus assequibles. “És un objectiu que hem assolit amb escreix. Hem infestat Vilafranca i comarca d’obres originals”, expliquen. I és que en aquella època d’inici de Firart, la decoració de les cases es feia mitjançant reproduccions o pòsters. “Fins aquell moment no s’havia democratitzat tant l’accés a l’obra original”, diuen. Però també es mostren molt satisfets perquè gràcies a Firart s’havia consolidat un espai d’art per festa major que no existia i, d’altra banda, també era un espai de trobada de tots els artistes participants, on es podia veure l’obra que feia cadascú.

Un gir important

El 1994 és l’any en què Ramon Nadal s’incorpora com a coorganitzador de Firart. Aquell any s’instaura el Premi Nadal Cava, que representa per al certamen un punt d’inflexió molt important. Cal tenir en compte que fins aquell any eren els pintors –i fins i tot algunes vegades els mateixos organitzadors– els que escollien una obra del total que presentaven a Firart per a la subhasta. Va ser a partir d’aquell any que es van unificar criteris sobre la peça que calia entregar –amb un format concret i més gran– i que havia de ser la millor de cada artista. “El Premi Nadal era la millor manera d’incentivar que els pintors aportessin la seva millor obra”, expliquen. En les 26 edicions que Caves Nadal ha patrocinat, s’han repartit un total de 78 premis.

No podem dir que haguem tingut mala relació amb les administracions, però sí que hi ha hagut moments on s’ha hagut de negociar durament”

Quim Jubert. Coorganitzador de Firart

Moments complicats

A l’hora d’anunciar que plegaven, Nadal, Jubert i Rafecas explicaven que el format ja està esgotat: “Nosaltres creiem que el nostre model no té més recorregut, i el que volem ara és que hi hagi noves idees i noves propostes, però, sobretot, que es faci un sacseig total”. Això sí, amb la mateixa idea de popularitzar l’art. Amb el pas dels anys les vendes han anat disminuint, però la inclusió de la figura del mecenes va fer possible que la idea fos rendible no només per als organitzadors, sinó també per als mateixos artistes. De fet, expliquen que durant els anys s’han introduït molts canvis a la fórmula, com el format de les obres, el sorteig d’un viatge entre els compradors per gentilesa d’Over Panda Viatges, el premi a la millor carpeta d’autor o els aniversaris que va coincidir amb els anys 10, 25 i 30 es va editar un catàleg, etc…

La idea del Firart també es va voler exportar a ciutats com Sant Cugat del Vallès i Girona, però no va tenir recorregut: “No teníem un espai, com a Vilafranca. A més, tot sigui dit, érem uns desconeguts”, afirmen.

Els de més tirada

El tema festamajorenc i el que fa referència a Vilafranca han estat durant aquestes 33 edicions els reis de les vendes. Però no tots els 600 artistes que han passat per Firart han proposat qüestions relacionades amb la més típica. De fet, August Rosell, el pintor que més ha venut a Firart, mai ha presentat aquesta temàtica al certamen. Altres noms que també han tingut molta demanda han estat Fèlix Plantalech, Guillem Noya, M. Teresa Baltasar, Colomer Pagès o Montserrat Socias, així com artistes que emergeixen amb molta força, com Cristina Gallardo o Jordi Masó Socias.

Buscant a l’hemeroteca hem vist que l’obra per la qual es va licitar un import més alt va ser una pintura d’August Rosell, el 1997. Aleshores es va adjudicar per 142.000 pessetes, i aquell mateix any un quadre de Natàlia Vidal va ser adjudicat per 116.000.

Imatge de la subhasta del 2000 al claustre dels Trinitaris, a càrrec de Toni Albà | Fèlix Miró

Firart va començar amb autors majoritàriament de Vilafranca i el Penedès, però amb el pas dels anys es va anar obrint. En aquest sentit, hi ha hagut un grup d’artistes (els noms que citàvem anteriorment) que sempre han estat convidats, sigui pel renom o pel públic mateix, que ja esperava trobar la seva obra. Exceptuant aquest any, sempre es feia una convocatòria per seleccionar els artistes participants de cada edició on es presentaven pintors professionals. Hi havia persones que havien estudiat Belles Arts, però també molts aficionats. “Al final, nosaltres ens convertíem en crítics d’art, i a l’hora d’escollir hem hagut d’aplicar el nostre criteri. Molts anys hem portat artistes dels quals ens agradava l’obra, però que no venien cap peça”. Val a dir que hi ha hagut artistes que han aprofitat Firart per mostrar la seva obra. Nadal, Jubert i Rafecas reivindiquen el seu paper: “Hem donat moltes oportunitats a artistes joves que començaven, sobretot de Vilafranca i el Penedès”.

Sempre m’ha sorprès la importància que ha agafat la subhasta com un espectacle rellevant més de la festa major de Vilafranca”

Ramon Nadal. Coorganitzador de Firart

Els joves no inverteixen

Pel que fa a si els joves inverteixen en art, la resposta ha estat clara: “A la gent jove els costa més arribar a l’art. Suposem que si tenen 150 o 200 euros, els gasten en altres coses, com poden ser els viatges. El que és clar, també, és que el públic de Firart s’ha anat fent gran i ha evolucionat no només en l’edat, sinó també en el gust. I és que a principis de Firart expliquen que hi havia moltes parelles de joves que compraven obra nova per decorar les seves llars, però actualment això, per diferents raons, ja no es dona.

Tracte amb els administradors

Finalment, parlem de la relació amb les diferents administracions: “No sempre ha estat fàcil; ni amb els pintors, ni amb els administradors”, afirmen. Potser els pintors de Vilafranca i comarca han portat més bé el fet de donar una obra per a la festa major. En canvi, pintors de fora no ho veien amb els mateixos ulls. “No ha estat fàcil convèncer-los. És d’agrair que donin una peça per a la festa major”.

Hi haurà relleu?

Aquesta és la pregunta del milió, i tots tres responen amb un sí rotund. “Estem iŀlusionats, perquè ja ens ha vingut a veure gent interessada a agafar el nostre testimoni”. En aquest sentit, el que és clar és que els nous administradors es trobaran una proposta sobre la taula. “Esperem que la capella de Sant Joan es mantingui com un espai de trobada artística per al gran públic”, conclouen. El que també queda palès és que ni l’Ajuntament ni els administradors poden assumir un esdeveniment de caràcter privat.

A tall d’anècdota, cal dir que la pluja també va fer acte de presència el 1996. Aleshores, malgrat tot, com que la subhasta es feia a l’interior de la capella de Sant Joan, no es va veure afectada. En canvi, aquest any, per primer cop, l’amenaça de pluja (que al final es va quedar en això) va fer que la subhasta es traslladés a Cal Figarot.

33 subhastes han recaptat 138.748 euros per a la festa major

El Dr. Soler va dirigir la subhasta del 2001 | Fèlix Miró

La figura del subhastador va contribuir a aconseguir quantitats importants de diners per a la festa major. En total, s’han fet 33 subhastes que han aconseguit un total de 138.748 euros per a la festa vilafranquina. Els organitzadors comenten amb satisfacció que el seu paper no ha estat menor: “Pel que fa a les aportacions a la festa major, després de la desapareguda Caixa Penedès venim nosaltres”.

Cal destacar que la parella de vilafranquins Joan Guixeras i Joan Parellada va ser la primera encarregada de dirigir la subhasta, que els primers anys es va fer a la capella de Sant Joan, per després passar pel claustre dels Trinitaris, Cal Bolet, el pati de l’Estalella Gralles i Cal Figarot. Aquell 1988, es van recaptar 185.000 pessetes. Després, i per aquest ordre, dirigirien la subhasta noms com Jaume Arnella, Pere Tàpias, Àlex Santamaria, Rosa Vendrell, Josep Forns, Imma Pulido, Pep Vergés, Xavier Graset, Fermí Fernández, Jordi Dauder, Joan Massotkleiner, Toni Albà o el Dr. Soler

D’aquests, recorden especialment la de l’any de Toni Albà, que va convertir la subhasta en tot un espectacle. A partir de l’aparició de l’euro, l’any 2002, aquell any amb Jordi Llavina com a subhastador hi van seguir, Albert Om, Queco Novell, Salvador Sostres, Gaspar Hernàndez, Claudi Puchades, Carles Capdevila, aquest dos últims els anys 2006 i 2007 quan s’assoleixen les màximes recaptacions, amb 7.396 i 6.812 euros respectivament. Elisabet Carnicé, Jordi Rios, Rosa Boladeras, Tomàs Molina, David Bagés, Roger de Gràcia, Joan Beumala/Lluís Canut, Biel Duran, Cristina Dilla, Toni Regueiro, Estel Solé i Jordina Biosca (aquest 2021) tanquen la llista de subhastadors.

Un jurat qualificat per al Premi Nadal Cava

Entre els jurats del premi Nadal Cava, cal destacar especialment el periodista i crític d’art Josep Maria Cadena, que ha participat en 25 de les 26 edicions del premi (habitualment presidint-lo), i també Montse Juvé, que des del primer moment ha acompanyat el Firart i el premi Nadal. El jurat ha comptat amb artistes com Eulàlia Valldosera, Rafael Bartolozzi, Carles Planell, Fèlix Plantalech o David Ribas, en el seu doble vessant d’artista i galerista. Com a galeristes, Ramon Sicart i Anna Rovira han estat presents al jurat. Entre la nòmina de crítics, historiadors de l’art i gestors culturals hi ha Ricard Mas, José Carlos Suárez, Conxita Olivé, Joan Gil, Isabel Coll, Gloria Picazo, Anna Guarro i Vinyet Panyella, entre altres.

També et pot interessar

Comentaris