“La pandèmia ha fet evident la necessitat d’enfortir el sistema sanitari”

02/09/2021 - 10:00h

Entrevistem Mariona Monera, nova presidenta de la junta comarcal de l’Alt Penedès del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB)

La nova junta comarcal de l’Alt Penedès del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha escollit la doctora Mariona Monera com a nova presidenta comarcal. Monera substituirà la doctora Lourdes Gabarró, que ha ocupat el càrrec durant els últims gairebé quatre anys. La nova presidenta és especialista en Obstetrícia i Ginecologia, i actualment treballa al Consorci Hospitalari Alt Penedès – Garraf. Monera, nascuda a Barcelona però establerta a l’Alt Penedès des de molt petita, va fer pràctiques de Medicina a l’hospital de Vilafranca, centre on treballa des del 2006. Amb ella hem volgut conversar sobre l’estat del sistema sanitari a la comarca.

Quina és la tasca del Col·legi de Metges?
Per poder treballar, els metges hem d’estar coŀlegiats, i la junta comarcal del Col·legi vol aproximar la comarca a l’ens, i també al revés. Captem les necessitat del territori i les traslladem a la junta. El que veiem és com respirem en l’àmbit sanitari a la comarca, i fem de nexe per explicar les nostres inquietuds. A més, des del Col·legi també es treballa per a la salut mental dels professionals sanitaris a través de la Fundació Galatea.

I com respirem? Com està l’atenció sanitària a l’Alt Penedès?
Tenim inquietuds i necessitats molt similars a la resta de comarques. Arreu hi ha una sobrecàrrega important del sistema sanitari.

El que es necessiten són més recursos?
Exactament, entre altres coses. Jo crec que la pandèmia ha fet evident la necessitat d’enfortir el sistema sanitari, perquè funcionava molt al límit i, evidentment, ha arribat una pandèmia i ho ha absorbit tot, perquè ja estava molt al límit. Malgrat tot, amb la pandèmia s’està copsant cada cop més l’opinió dels metges, que surten a molts mitjans de comunicació, i la tasca del Col·legi de Metges és molt més present arreu. Això és bo, ja que abans pràcticament no se’ls demanava l’opinió públicament per a res. Crec que això és positiu, ja que millorarà la gestió de la sanitat.

Fa uns mesos, una professional sanitària que treballa en atenció primària deia en una entrevista que li agradaria que la gent tingués més empatia amb el personal sanitari. També ho veu així?
És complicat. Els professionals portem molt de desgast, però la ciutadania també, i se’ls estan demanant uns esforços molt grans, tant socials com laborals. Estem en un punt on la ciutadania sana està cansada, però també ho estan aquells malalts que necessiten una atenció que ara estan rebent majoritàriament per telèfon. Entenc que la situació els desgasti.

Creu que s’han de recuperar les visites presencials?
Hi ha coses que han vingut per quedar-se, i una és la telemedicina, que anirà evolucionant, i que s’ha d’incloure dins el sistema, però amb molta precaució i pas a pas. El que és clar és que la sanitat ha de ser accessible per a tothom. Hi ha gent que necessita ser atesa presencialment, i això s’ha de poder fer. Ara bé, també les expectatives de la gent han de ser reals… I sovint no ho són. I aleshores es crea la confusió i el malestar.

Vol dir que no podem tenir un metge 24 hores al nostre abast?
Exactament és això, entre altres aspectes.

Com ha funcionat el servei de ginecologia i obstetrícia durant la pandèmia?
L’obstetrícia no és una activitat demorable perquè té un calendari associat a la gestació i, per tant, no va parar mai, ja que els embarassos no s’aturen. Les gestants primer venien amb molta por, però tothom es va anar adaptant molt bé, i li he de dir que hi ha hagut molta acceptació del fet de gaudir del nadó en la intimitat, ja que a l’hospital no hi pot haver visites (excepte un acompanyant per dona). Potser en les famílies on el que naixia era el segon fill això ha costat una mica més, perquè el germà o germana gran tampoc podia veure’ls a l’hospital, però jo crec que s’ha entès força bé.

La pandèmia no ha portat el boom de natalitat que es preveia al principi…
No, al contrari. Les clíniques de reproducció van haver d’aturar l’inici de nous tractaments, i la gent tenia molta incertesa per tot plegat. Jo crec que aquests dos factors van ser determinants per a la baixada de la natalitat. Ara sembla que la gent s’hi torna a posar.

Finalment, des de Salut s’està demanant a totes les embarassades que es vacunin.
Sí. En la cinquena onada és en la que estem tenint més embarassades amb Covid-19. Primer només es vacunaven les embarassades amb risc afegit, però ara es demana que es vacunin totes, així com el seu entorn.

I en general es vacunen?
Hi ha cert recel. L’embaràs és una etapa en què totes les dones ho consulten molt tot, fins i tot quins aliments poden menjar i quins no, i la vacuna els fa respecte. Nosaltres informem i fomentem la vacunació en tots els trimestres. Però repeteixo que hi ha cert recel, tot i que la majoria de dones s’haurien vacunat si no estiguessin embarassades. Cal fer més campanya perquè hi hagi el màxim de gent vacunada.

També et pot interessar

Comentaris