“La festa major organitzada és imperfecta? És clar! La perfecció seria fer-la com sempre!”
Entrevistem els administradors de la festa major de Vilafranca: Montse Andrade, Anna De Tena, Pere Nin, Núria Rovira i Pablo Sancho
Molts nervis, neguit i la sensació que hi ha alguna cosa que no tenen controlada. Això és el que senten a poques hores de començar la festa major de Vilafranca els seus administradors i administradores. Quedem amb Montse Andrade, Anna De Tena, Pere Nin, Núria Rovira i Pablo Sancho en una cèntrica terrassa. Abans, però, els hem fet una sessió de fotografies al balcó de l’ajuntament, que finalment ocuparan, i després de molts entrebancs, en unes hores. En treure el cap, els cinc criden emocionats ‘Per fi!’. I és que fa dos anys que esperen aquest moment i, tot i que els agradaria fer-ho amb la plaça plena, creuen que serà una festa major també ben especial o, si més no, serà la seva.
Satisfets per la festa major que han organitzat?
Núria Rovira: Sí, i tant! Igual que l’any passat, aquesta serà la nostra festa major. Tenim molta il·lusió i creiem que fem tot el que es pot fer segons la normativa sanitària.
Montse Andrade: De fet, ho fem gairebé tot, tret dels actes més multitudinaris, però de forma diferent. La gent potser no s’ho esperava perquè l’endemà de presentar la programació vam rebre molts missatges felicitant-nos.
Comenten sempre que han anat fent i desfent plans… Quants n’han arribat a escriure? Els ha servit d’alguna cosa la feina feta l’any passat?
Anna De Tena: Sí, ho hem aprofitat tot. Moltes de les reunions que vam fer l’any passat, enguany no les hem hagut de fer perquè ja teníem pregoners, estamper, etc. En tot això hem guanyat temps.
Pere Nin: Temps, però, que hem hagut d’invertir en altres coses que no ens imaginàvem o que normalment no requerien tant de temps com, només com a tall d’exemple petit, les aigües de les diades simbòliques. Sembla una ximpleria, però cada any es repartien les mateixes aigües i ja no s’havia de donar tombs a res, però aquest any què fèiem? Sembla que tot requereix molt més temps perquè els plans s’han refet múltiples vegades.
Pablo Sancho: Ha estat una feina molt absorbent. I el germen de la festa d’enguany és la festa de l’any passat, en la qual també teníem pensat fer més coses, però entre la situació sanitària i, també, per falta de recursos, no ho negarem, no es van fer.
Abans de ser escollits administradors, s’imaginaven tanta feina?
Montse Andrade: Tothom ens deia que era molta feina, però realment és un esgotament psicològic molt gran, segurament perquè ens ha tocat organitzar dues festes majors en plena epidèmia. I hem estat tot el dia pendents del Procicat, canvis d’horaris a última hora…
Núria Rovira: Pensa que el gener del 2020 teníem gairebé el 70% de la festa enllestida i, a partir d’aquí, només s’han anat produint canvis i més canvis.
Què els ha costat més organitzar?
Montse Andrade: Crec que, potser, la cercavila inversa perquè els actes tradicionals són amb els que la gent és més sensible. Abans de la cinquena onada teníem clar que volíem fer cercavila i processó el més normal possible, però amb la cinquena onada ha estat impossible.
Pere Nin (P.N.): La cinquena onada ens ha matat. I hem hagut de tirar enrere moltes coses que abans de l’estiu teníem clares que faríem.
Però, per què el dia 31 hi ha processó i altres dies, no? Sembla, si més no, estrany. Em parlava abans de falta de recursos…
Montse Andrade: Per temes logístics determinats per l’Ajuntament… hi ha molts actes que se superposen i no hi ha prou efectius de Policia Local per a tot.
Pablo Sancho: Pensa que per tancar les escoles no fan falta policies però per perimetrar tota una zona on fer una cercavila o una processó se’n necessiten ben bé una quinzena… per tant, ens van dir que això no es podia fer cada dia. Nosaltres, de fet, volíem fer una processó pel dia 31 més llarga, similar a l’habitual, però ens van dir que no perquè no hi havia prou policia i logísticament era molt complicat. A banda, també cal dir que en una plaça de la Vila perimetrada, per exemple, hi caben 400 cadires i ara, d’aquesta manera, en cada pati hi caben 400 persones i, a més, repeteixes sessions. Estem ampliant el públic al qual podem arribar.
Però treuen els balls del seu context natural, que és el carrer…
Pablo Sancho: Per mi el patrimoni no és la ubicació on es posa sinó el ball en si. Que potser hi ha millors maneres? Bé, suposo que depèn dels recursos que disposis. Però aquí era fer-ho així o no fer res. A mi em van calar certs comentaris que deien que aquest sistema dels balls als patis seria un fracàs i, de moment, sembla que no ho serà.
No hem fet més cercaviles i processons perquè des de l’Ajuntament ens han dit que no hi ha prou efectius de policia per controlar-ho”
Administradors de la festa major de Vilafranca
No els fa por que es vegin moltes cadires buides com ha passat en altres festes majors?
Núria Rovira: És un risc, clar. Però esperem i demanem que la gent sigui responsable i si no hi pot anar, ho anul·li i així puguin aprofitar la seva entrada altres persones.
S’han plantejat fer pagar una fiança que es pot tornar a l’inici de cada acte tradicional per, en certa manera, obligar a anar-hi?
Pablo Sancho: A mi no m’agrada barrejar la part patrimonial i tradicional amb els diners.
Montse Andrade: Pensa que en els concerts fem pagar un preu simbòlic, però no anem pas a fer diners sinó que ho fem precisament per no deixar cadires buides. Però pels actes tradicionals no veiem clar fer pagar res, ni que fos en fiança.
Pere Nin: En una hora es van esgotar 16.000 entrades i a mi això em fa creure que la gent en té moltes ganes i no deixarà cadires buides. Va superar totes les expectatives.
Esperem que no, però també pot ser que la gent s’ho va agafar amb moltes ganes però després no hi anirà…. Complicat trobar el sistema perfecte, suposo, no?
Pablo Sancho: És un sistema imperfecte segur perquè la perfecció seria poder fer una festa major normal! Però per nosaltres és el millor sistema possible. Tothom s’està adaptant, no sabem quan tornarem al món d’abans, ni si hi tornarem, i, per tant, era o fer aquesta festa major o no celebrar-la.
Quina espineta s’emporten d’alguna cosa que no viuran?
Montse Andrade: Crec que parlo per tots: encendre la tronada des del carrer, trepitjant carrer. Només demanem poder encendre els cinc voladors, ni que sigui de forma mig simbòlica, i que les tronades siguin aèries i petin pels terrats tal com està previst fer. Però volem fer petar la tronada des del carrer, no des d’un terrat.
El que més il·lusió ens faria és poder encendre la tronada a peu de carrer i no pas des d’un terrat. Ho hem intentat, però l’Ajuntament no ho veu clar”
Administradors de la festa major de Vilafranca
I per què no ho fan?
Montse Andrade: El mateix que et comentava abans… per logística. Els efectius de Policia Local són els que són i des de l’Ajuntament creuen que seria molt complicat que poguéssim fer-ho amb les mesures de seguretat adequades. Ens fa molta pena no poder-ho fer.
A banda de la tronada, alguna cosa més que sapigueu que no podreu viure i que us dolgui especialment?
Montse Andrade: També ens sap greu no poder compartir la festa major tal com voldríem amb la família i els amics. Al balcó estarem només els cinc, per exemple.
Pere Nin: Exactament. Jo crec que la feina d’administradors té avantatges i inconvenients i crec que haurem viscut tots els inconvenients, com ara la gran feinada, i poques satisfaccions. No podrem tenir la família a prop, no podrem viure una entrada de Sant Fèlix, no podrem petar una tronada des del carrer…. A banda, el poc contacte social que hem tingut amb la resta de la gent que normalment ens donaria un cop de mà, i també amb nosaltres mateixos que ens hem passat mesos preparant la festa major per videoconferències.
Pablo Sancho: És que la soledat que hem viscut nosaltres només la podem entendre nosaltres.
Què vol dir?
Pablo Sancho: Doncs que ningú es pot posar al nostre lloc. Hem rebut molts consells d’exadministradors que evidentment ens han servit, i ens han donat un cop de mà amb tot el que han pogut, però és que no hem pogut agafar res de referència d’altres anys. Ha estat organitzar una festa major de nou i, a més, en plena pandèmia, amb canvis i més canvis. I només ho podíem compartir amb nosaltres perquè ja prou estaves tot el dia amb festa major com per a arribar a casa parlant de festa major! També volíem desconnectar. Jo crec que enguany ens ha unit aquesta soledat que et comento.
Ana De Tena: Sí, i hem anat caient tots, però la gràcia és que no ho hem fet alhora. I quan un ha caigut, els altres l’hem aixecat. S’han produït moments molt durs, de tirar tots els plans que havíem fet perquè de cop tornàvem a començar… Però hem estat els uns al costat dels altres.
Tenint en compte el que m’han comentat de la tronada… potser ja m’imagino quin és el seu moment més esperat…
Tots cinc: La tronada! És el moment més emotiu, quan comença realment la festa.
Núria Rovira: jo també tinc moltes ganes de la processó del dia 31, que veurem finalment els balls dins el seu context, amb una ballada conjunta. Crec que serà molt emocionant després de tant de temps.
Un moment, però, que no podrà viure tothom… donin-me més detalls d’aquesta processó.
Núria Rovira: Es farà a la rambla de la Generalitat, entre la plaça Puig Antich i l’avinguda Europa, amb 2.000 cadires al centre. Estarà tot tancat des de la rambla de la Girada perquè ningú ho pugui veure i els balls faran un tomb.
I no aniran pas a portar sant Fèlix a casa seva, oi, Pere?
Pere Nin: No, pel mateix que dèiem dels recursos… ho hauríem organitzat, però no ha estat possible. Vindrà amb una furgoneta. És una gran llàstima.
Pablo Sancho: A mi abans d’acabar m’agradaria dir una altra cosa…
Digui’m…
Pablo Sancho: Quan al principi de l’entrevista ens has preguntat com ens sentíem, jo no he contestat. Doncs vull dir que em sento esgotat perquè m’ha donat la sensació que en tot aquest temps he deixat de ser el Pablo per ser, simplement, l’administrador, tant per la part bona com per la negativa. Davant l’esgotament em sap greu certs comentaris i si no s’ha fet millor, ha estat perquè no hem pogut, tant per la pandèmia com per falta de recursos i això també s’ha de dir. Però serà la nostra festa major i fins i tot l’any passat la vam gaudir, cosa que no m’esperava.
No s’ho esperaven?
Ana de Tena: Que va! Va ser molt emotiu. Va ser una festa major, dins les circumstàncies, que vam gaudir més del que ens esperàvem tots plegats. I a la tronada vam plorar molt!
Pere Nin: Pensa que el dia 29 ens vam abraçar per primer cop des de feia molts i molts mesos… i ara ho tornarem a fer, de nou, un any després. No ho hem fet des d’aleshores.
Enguany no han anat porta per porta a demanar recursos econòmics, una de les tasques més poc valorades dels administradors. Però han fet una campanya per demanar la col·laboració de tothom. Com està anant?
Pere Nin: Doncs força bé, la veritat. Moltes empreses han mantingut la seva aportació i altres, evidentment, no han pogut. I també hem vist qui estima la festa i qui no. Però ha superat les expectatives i estem contents.
Pablo Sancho: I volem agrair a totes les empreses que han confiat en nosaltres gairebé a cegues i han apostat per una festa que, tot i que els hi vam explicar, no sabíem si es podria celebrar.
Repetiríeu?
Pablo Sancho: No. Els cinc creiem que no tindria sentit. Els administradors es canvien cada any i l’any passat no es va fer de forma superexcepcional, però ara ja està.
Montse Andrade: A banda, és que no sabem quan podrem tornar a tenir una festa major normal. Aleshores, què? Anem repetint cada any fins que la tinguem? Ho hem fet amb moltes ganes i tot el millor que hem pogut, però la nostra etapa com a administradors haurà acabat el 3 de setembre.
