Creix un 12% en un any l’atenció als Serveis Socials
Des del Consell Comarcal de l’Alt Penedès mostren preocupació per la situació econòmica que deriva de la crisi sanitària de la Covid-19
L’atenció als serveis socials bàsics del Consell Comarcal de l’Alt Penedès ha crescut un 12% en l’últim any. A més, els ajuts d’urgència social ho han fet un 112%, i han atès uns 10.500 expedients. I des del departament creuen que encara no ha passat el pitjor, cosa que els fa preocupar per la situació econòmica que està derivant de la crisi sanitària.
La cap de Serveis Socials del CCAP, Núria López, explica que l’estat d’alarma per la Covid-19 els va agafar, com a tothom, per sorpresa, motiu pel qual van haver d’adaptar-se a la nova situació ràpidament, sobretot tenint en compte que és un servei que no pot aturar-se ni un dia. Així, van atendre tots els casos per telèfon, sobretot els de més vulnerabilitat, com ara de gent gran o d’infants.
Segons expliquen des del servei, en aquells primers dies d’estat d’alarma no els van arribar gaires casos nous perquè la població estava confinada, però a mesura que passaven les setmanes, les necessitats creixien i les sol·licituds van començar a incrementar-se.
Les treballadores familiars van continuar fent visites presencials –amb el poc material de protecció que hi havia aleshores– tot i que la demanda d’aquest tipus de serveis va baixar perquè les famílies eren a casa i, per tant, no calia suport per cuidar els familiars. A més, també hi havia molta gent gran que va soŀlicitar una aturada del servei perquè tenien por de contagiar-se.
Després dels primers 15 dies, Serveis Socials ja va tornar a treballar al territori a porta tancada. Malgrat tot, eren conscients que hi havia casos que havien de ser atesos de manera presencial i de forma urgent, que és el que van fer i el que continuen fent.
“La nostra obsessió era no deixar ningú desatès, cosa que continua sent el nostre objectiu. En un inici això ens preocupava molt”, afirma López, al mateix temps que apunta que la crisi sanitària ha portat una crisi econò- mica i social “que comença a ser molt intensa i ha vingut per quedar-se, si més no un temps, perquè ha estat un gran sotrac social”.
Així mateix, des de Serveis socials expliquen que l’increment de casos s’ha donat en poc temps i, a més, la gran majoria són famílies d’un perfil que fins ara no era vulnerable però que han passat a ser-ho en poc temps. “Hi ha molta gent amb situacions econòmiques complexes que han anat gastant els estalvis i que ara, mesos després, es troben amb moltes dificultats”, diu López.
Alguns dels problemes més importants –que ja tenien, però que han pres més rellevància– són l’habitatge i la pobresa energètica, que des del Consell Comarcal intenten solucionar amb ajudes puntuals i amb treball entre departaments i ens locals.
Malgrat tot, ara han notat que les feines d’economia submergida van tornant, cosa que fa que molta gent pugui tenir alguns ingressos.
I és que durant bona part de la pandèmia moltes d’aquestes feines també havien quedat aturades, sobretot les que fan referència a les cures de persones grans i les feines domèstiques.
Segons López, “moltes vegades són les persones més vulnerables les primeres que pateixen la crisi i les últimes a sortir-ne”. A més, explica que l’estratègia de Serveis Socials és fer una atenció integral vers la persona i l’entorn social i empoderar aquella persona perquè pugui esdevenir autònoma en tots els aspectes de la seva vida.
“Durant la pandèmia s’ha hagut de tornar en certs moments a l’assistencialitat, ja que la situació era molt complexa, però mirant sempre cap a un model centrat en la persona i en la seva capacitació”, comenten des de l’equip de Serveis Socials.
Pel que fa a les demandes que consideren més urgents, a Serveis Socials ho tenen clar: la primera és un reconeixement de la feina dels professionals per part d’administracions superiors, i també més dotació de material bàsic per poder treballar amb qualitat.
A banda, demanen un increment de la ràtio de professionals a comarques com l’Alt Penedès, i una clara aposta per la intervenció comunitària.
A més, creuen que cal revisar la figura del treballador familiar, que en pobles rurals és molt important, “però que és una feina poc valorada i poc remunerada”.
Sigui com sigui, López també vol destacar aspectes positius de la pandèmia, com el suport i complicitat amb els ajuntaments, la solidaritat de molta gent, els voluntaris, etc., ja que aquesta feina ha estat molt agraïda pels que rebien l’ajuda. “De tot n’hem de treure alguna cosa positiva. Ara ens toca agafar forces perquè tenim davant una època molt dura”, clou López.
La bretxa digital, un problema greu
Des de Serveis Socials apunten que durant aquest any i mig de pandèmia s’han vist obligats a tirar endavant moltes tasques sobre les quals no tenen competències, però que altres administracions no feien, com el suport telemàtic a les persones que no sabien gestionar les ajudes en aquest format. Així, es van convertir també en gestors de tràmits, cosa que López lamenta sobretot de cara al sobreesforç que està suposant per als Serveis Socials i les dificultats que suposa a les persones no poder-se relacionar directament amb l’administració referent.
“Només s’ha fet atenció telefònica i tràmits telemàtics, que no tothom sap fer”, i és que aquesta àrea del Consell Comarcal va continuar sent la principal porta d’entrada, d’atenció i tramitació. Així mateix, la cap de Serveis Socials assegura que la bretxa digital ha estat (i continua sent) un gran problema: “Moltes administracions pensen que tothom té coneixements telemàtics, però hi ha molta gent que necessita un acompanyament”. Això ha suposat un coŀlapse extra a Serveis Socials, ja que moltes administracions encara continuen sense oferir atenció presencial, cosa que perjudica molts ciutadans que necessiten ajuda.
“Cal un reconeixement per als professionals, que estem esgotats”
López fa valdre la gran feina duta a terme pels professionals dels Serveis Socials que han treballat molt de temps sense els recursos necessaris. López lamenta que ningú recordi la seva tasca i assegura que estan esgotats “perquè hi ha molta pressió, que no baixarà”. Així, demana que les administracions superiors reconeguin la seva tasca oferint, sobretot, més recursos tant de personal com econòmics i materials.
La coordinació entre CCAP i ajuntaments, punt clau
El conseller de l’Àrea d’Atenció a les Persones del CCAP, Jordi Ferrer, destaca d’aquesta pandèmia la bona coordinació i sintonia que s’ha generat entre el CCAP i els ajuntaments, que han treballat colze a colze fent que ningú quedés desatès. “Mai havia vist tanta proximitat entre aquestes dues administracions”, apunta. I explica, a tall d’exemple, que als pobles petits es trucava, una per una, a totes les persones vulnerables.
