(Re) aprendre en pandèmia

FOTO: Freepik
Judit Benages
23/05/2021 - 19:43h

La pandèmia està afectant de diverses maneres els menors, especialment aquells que pateixen trastorns en l’aprenentatge i / o en el neurodesenvolupament

La Covid-19 va fer que el passat curs escolar acabés en unes condicions excepcionals: des de casa. L’alumnat es va adaptar de manera desigual, segons els recursos i les capacitats de cada casa, i les famílies amb fills amb trastorns d’aprenentatge o de neurodesenvolupament ho van tenir més complicat.

La pediatra Anna Gatell comentava en una entrevista al 3d8 que creu que hi haurà un problema amb els infants amb dèficits d’aprenentatge, perquè l’educació virtual no és el mateix que la presencial. En aquest sentit, experts ja van avisar que estudiarien l’impacte de la pandèmia dels menors amb trastorns del neurodesenvolupament. De tot plegat, n’hem volgut parlar amb diferents professionals.

Molts trastorns surten a la llum amb el confinament
Des del centre Espai Vilafranca, Beth Gonzàlez i Meri Parés expliquen que, un cop les escoles van reprendre les classes online, es van trobar amb moltes famílies que els demanaven ajuda, perquè la situació a casa amb aquells infants i joves amb majors dificultats (emocionals o d’aprenentatge) s’accentuaven.

Aleshores, des de l’Espai van apostar per un nou format de sessions virtuals, tot i que en alguns tipus de trastorns la via online era complicada. Un cop van poder tornar a obrir, van observar que les persones que havien treballat en format online no havien patit regressions tan grans com els que malauradament no havien pogut seguir amb la intervenció.

PUBLICITAT

Des de l’Espai apunten que en aquest segon trimestre de curs ja estan veient més trastorns d’aprenentatge i estan rebent moltes consultes de famílies, centres escolars, pediatria, etc. A aquestes professionals les ha impressionat veure com el fet de parar el ritme escolar ha afectat molt l’àmbit emocional i d’aprenentatge i que han sortit a la llum casos que en una situació normal potser haurien passat desapercebuts, perquè les famílies han passat més hores amb els seus fills i filles i s’han adonat que hi tenien alguna dificultat.

També els ha cridat l’atenció que molts nens amb un trastorn de la lectura i l’escriptura, com la dislèxia, s’han sentit molt còmodes treballant des de casa, ja que les seves dificultats no s’han vist evidenciades davant del grup classe.

Per altra banda, des del centre Fem Camí, Mònica Cardús apunta, en un primer moment, que el concepte d’aprenentatge és global i, per tant, té en compte aspectes tan diversos com el fet de mantenir la rutina, el control dels esfínters o l’escriptura, entre altres.

Aquest centre està especialitzat a atendre persones amb Condició de l’Espectre Autista (CEA), i també han sigut testimonis dels dos vessants del confinament: les famílies han passat més hores amb els seus fills i, al mateix temps, han vist que aquests tenen necessitats d’aprenentatge concretes i n’han pres més consciència.

Des de Fem Camí apunten que hi ha famílies que els expliquen que s’han sentit poc acompanyades pels centres escolars, altres que han tingut mancances en l’adaptació de classes online i, en canvi, altres famílies en què els seus fills, amb autisme, van passar molt bé el confinament a casa perquè era la seva zona de confort, però ara, amb la tornada a la normalitat, els costa molt reaprendre els hàbits.

Segons Cardús, el canvi de rutina sobtat ha comportat sobretot retrocessos en l’escriptura, en la necessitat de mantenir uns hàbits i en el control dels esfínters i, per tant, són els processos que més han hagut de reforçar. En aquest sentit, tenen un increment de famílies que busquen un acompanyament integral.

Des de Fem Camí expliquen, finalment, que adaptar-se a les sessions virtuals suposava un estrès per a les famílies, ja que amb els infants amb autisme sempre hi havia d’haver un adult amb ells.

“Ara hi ha pressa per assolir tots els continguts”
Núria Gracia, de l’espai psicopedagògic Traç, explica que al centre hi atenen tant alumnat amb diagnòstic com aquell que simplement necessita un suport extra en l’aprenentatge i que, per adaptar-se a tots, només dos dies després de decretar-se l’estat d’alarma, des del centre ja estaven donant classes online en els mateixos horaris per evitar que ningú es perdés pel camí. Es van adaptar de tal manera que fins i tot van arribar a fer classes per WhatsApp, i recorda que moltes famílies el seguiment que feien les escoles dels infants els el derivaven a ells perquè els pares i mares, amb el teletreball, “sentien que ja no podien més”.

Gracia tenia clar que no podien permetre que els infants perdessin 6 mesos perquè, amb l’arribada de l’estiu, “ja desconnecten tres mesos, i això es nota al setembre”.

Tal com també apunten les companyes d’altres centres, Gracia explica que potser l’infant o jove a qui li ha costat més adaptar-se és aquell que té una condició d’espectre autista, sobretot pel canvi de rutina sobtat. En canvi, els que van treballar millor van ser els que tenen dislèxia.
Ara, amb el tercer trimestre, el que veuen des de l’espai Traç “és que les escoles posen pressa per acabar amb tots els continguts i, sovint, no s’adapten als diferents ritmes ni als temps dels estudiants, que la gran majoria s’esforcen molt per poder-hi arribar”.

“És una oportunitat per transformar-nos”
També hem volgut parlar de la qüestió amb Joan Grasa, de l’espai MUSA, de la cooperativa ACTUA. El seu projecte educatiu incideix sobre la gestió del canvi d’hàbits, l’autogestió de la voluntat i l’autogovern personal i la gestió positiva de les emocions.

Gràcies al treball que es realitza sobre la persona, en millorar la relació interna de cada participant es millora la relació amb l’entorn. Per Grasa, el que fan és donar importància a com pensen i com se senten les persones, i treballen en aquells pensaments perjudicials, com ara la tristesa.
Per els infants i joves atesos a MUSA, la pandèmia va significar, en un primer moment, una congelació i, després, va ser com “apujar una mica el volum de tot el que ja hi existia”, explica Joan Grasa. A més, destaca que van notar que si la societat ja era prou individualista, amb la pandèmia s’hi va tornar més, i va oblidar tota la part comunitària.

“Ens vam posar en mode supervivència, i això és una desconnexió del nostre entorn que no porta cap benefici”, apunta, al mateix temps que assegura que la pandèmia ha fet que els infants i joves vagin “amb motxilles emocionals molt carregades”. “Ara el que pretenem és que tot torni a la normalitat al més ràpid possible, quan això no pot passar i no cal generar més frustracions”, diu.

Malgrat tot, segons Grasa, la pandèmia també ha portat factors positius, com ara “l’oportunitat d’adonar-nos que els humans no som màquines que només produïm i, per tant, ara que la vida ha parat, cosa que no ens esperàvem, cal millorar i transformar el nostre voltant”.

Sessions per desangoixar
Finalment, des del centre Ítaca, Eva Antonio apunta que no han notat un increment en les dificultats d’aprenentatge, sinó que aquestes han continuat, i el que han fet és adaptar la manera de treballar-hi (mantenint el vincle encara que fos per internet). D’altra banda, afirmen que sí que han crescut les consultes per temes de comportament o ansietat en infants i joves de totes les edats.

Ara, que s’ha aixecat l’estat d’alarma, estan fent moltes sessions “per desangoixar”: “Ara el que queda pendent és reparar el temps que hem estat tancats, perquè això és una petjada que es pot quedar de per vida, i hi ha molta feina a fer”.

Segons Antonio, també hi ha “molts dols en procés que s’han d’acompanyar”. “Que tota aquesta situació vagi acabant no vol dir que tot el que sentim marxi com per art de màgia”, explica.

Pel que fa als perfils que més ha atès durant aquesta temporada, en té dos de clars. D’una banda, els infants més petits, “que no paren de moure’s, que ultrapassen els límits perquè canalitzen tot el que senten a través del cos i del moviment perquè així posen forma a una emoció a la qual encara no poden posar paraules”. Segons Antonio, les famílies d’aquests infants sovint “estan desesperades, perquè el petit o petita, literalment, no para”.

El segon perfil són els adolescents, que se senten angoixats perquè, segons Antonio, “no poden gestionar tot el que estan passant i al mateix temps que se’ls demana que siguin alumnes exceŀlents”.

Cal destacar que, tot i que tots aquests centres, en certa manera, tenen feina precisament perquè falten recursos a les escoles, tots demanen que se’n posin més per atendre la diversitat.

“Falta inversió”, clouen, al mateix temps que apunten que els infants i joves “ens estan donant una lliçó”.

PUBLICITAT

“Estem avançant en una escola per a tothom”

a directora del Servei Educatiu de l’Alt Penedès, Ascen Díez, apunta que no hi ha dades “ni evidències” que reflecteixin que els trastorns d’aprenentatge s’han incrementat i que “no té lògica” creure que ho han fet, però sí que persisteixen els que ja existien.

Segons Díez, el que s’ha notat més són les dificultats emocionals. Preguntada sobre algunes crítiques a les escoles de falta d’acompanyament a les famílies amb infants amb dificultats, reconeix que es pot haver donat algun cas, però es treu el barret “amb el que han fet i fan els centres educatius”. A partir d’aquí, vol deixar clar que Educació treballa “per avançar cap a una escola per a tothom”. “Ens centrem massa en l’etiqueta, i el que cal és identificar les necessitats i donar els suports que necessitin, sense haver de posar etiquetes”, diu.

Més consultes per problemes emocionals

La pandèmia ha fet créixer de manera exponencial les consultes en l’àmbit psicològic tant per pors com per angoixes, incerteses, depressions, etc. La manca de relacions socials, la parada de l’activitat física i la situació de prohibició constant ha fet que el col·lectiu adolescent, sobretot, estigui necessitant més suport psicològic del que era habitual.

Així ho confirmen tots els centres amb els quals hem parlat, que també han notat un increment de demandes en aquest sentit, i també Francisco Moruno Arena, psiquiatra infantil coordinador del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Vilafranca. Moruno apunta que els adolescents més grans estan patint molts problemes afectius i d’ansietat i, sobretot les noies, trastorns de conducta alimentària.

També et pot interessar

Comentaris