“La tiorba és un instrument que té una tessitura molt greu, i això em va fascinar”
Entrevistem Josep Maria Martí Duran considerat un dels millors especalistes en corda polsada de la seva generació
El vilafranquí Josep Maria Martí Duran és actualment és membre de les principals agrupacions de música antiga del món, com Le Concert des Nations o Hesperion XXI, de Jordi Savall. Aquest dissabte a les 19h actua a l’Auditori de Vilafranca, on presenta el seu primer treball discogràfic com a solista, titulat ‘Ad Álgea’. Martí es va iniciar a la música de la mà de Gregori Martínez, de qui va ser alumne de guitarra durant molts anys, abans d’ingressar al Conservatori de Barcelona, on va estudiar guitarra clàssica amb Jordi Codina. Durant aquest període va alternar la seva formació fent classes de professor de guitarra a l’escola Municipal de Música de Vilafranca. En acabar els estudis al Conservatori de Barcelona va iniciar-se en l’aprenentatge dels instruments de corda polsada a l’ESMUC de la mà de Xavier Díaz-Latorre.
Què el va atreure dels instruments de corda polsada?
Sobretot, la seva ressonància. Són instruments que, en tenir la forma bombada, poden oferir una ressonància molt gran. Com que tenen catorze cordes, quan toques una nota produeix uns harmònics que fan que vibrin les cordes, i això, sumat a la construcció de l’instrument, provoca aquesta ressonància tan gran. La tiorba és un instrument que té una tessitura molt greu, i a mi em va fascinar.
Com són, aquests instruments? Què tenen de diferent dels més convencionals, com la guitarra?
Si els comparem amb la guitarra clàssica, són de famílies diferents. La guitarra clàssica que coneixem nosaltres va entrar pel sud de la Península amb l’ocupació dels àrabs, i se’n deia guitarra morisca. La tiorba o el llaüt que coneixem ara són instruments que venen d’aquesta línia. Dins la música historicista, que és al que em dedico, a banda de fer servir instruments que són còpies o originals de l’època en què s’ha fet la música (en el meu cas, els segles XVI, XVII i principis del XVIII), com que no tenim cap font fonogràfica per saber com sonava aquella música, fem servir l’especulació a través dels fons històrics, que és el que fa que més em diverteix a l’hora de dedicar-me al món de la música antiga.
Hi ha una gran diferència entre una guitarra i una tiorba?
No hi ha una diferència com podria haver-hi entre la guitarra i el violí. Ara bé, nosaltres, que ens dediquem als llaüts i en toquem diversos de la família pròpiament dita, podem dir que té una afinació molt semblant a la guitarra amb la posició dels acords. La diferència és que la guitarra clàssica es toca amb sis cordes simples, i al llaüt cadascuna de les cordes està doblada. No obstant això, si vens de la guitarra el llaüt és un instrument que és molt afí.
Quan decideix fer el salt d’un instrument a l’altre?
L’últim any de carrera de guitarra clàssica, amb 22 anys, tenia moltes inquietuds sobre cap on havia de tirar la meva vida. Un amic em va comentar que hi havia un professor que es dedicava a ensenyar llaüt i tiorba a l’ESMUC. Quan vaig anar a fer una classe de guitarra amb ell, el Xavier Diaz-Latorre (per cert, un exceŀlent guitarrista), vaig quedar fascinat d’ell com a professor, i també d’aquella música. Aleshores vaig fer les proves d’accés a l’ESMUC i vaig començar a estudiar la tiorba, un dels instruments de la família del llaüt. I això fins avui en dia.
Per què ha escollit els compositors Händel i Purcell per al seu disc?
Després de fer els meus estudis de tiorba vaig anar a Basilea, on vaig començar a entrar en el món de l’òpera barroca, en què hi ha una característica fonamental: és una música que es basa en la línia melòdica i un baix continu. Aleshores, els meus instruments, juntament amb el clavicèmbal i el violoncel, són els encarregats de tocar aquesta línia de baix continu. El que vaig fer va ser harmonitzar aquesta línia, però també amb molta improvisació. Com que també m’agrada molt cantar, vaig voler fer un treball de veure què passaria si portés la tiorba a aquestes àrees de Purcell i Händel, i m’imaginava com podia ser un llaütista del segle XVII.
L’espectador reconeix que la música és d’aquests compositors?
Sí, però per moments i etapes. Dins el disc hi ha molta varietat. Li he volgut donar una diferència amb la manera d’afrontar les peces. En algunes hi faig una introducció, en d’altres se sent quina és la melodia des del principi, i en d’altres et sona, però no saps quina és, i això et fa pensar. El que més m’interessava és que fos una cosa idiomàtica, i volia fer com si les peces s’haguessin compost per a la tiorba. M’he permès la llicència d’adequar-les a aquest instrument.
Expliqui’m l’edició que ha fet d’aquest àlbum. No és un CD convencional?
Al llarg d’aquest any ha anat canviant, perquè nosaltres vam fer una aposta per la descàrrega digital. L’àlbum és en format de llibre, i quan l’obres trobes uns codis per baixar-te els arxius en HD, una qualitat més alta que si fos en CD. També es pot baixar en versió MP3. Malgrat l’èxit que ha tingut, la gent seguia trobant a faltar l’edició en CD, que finalment vam fer. A banda, també el vam treure en versió vinil. S’acompanya d’un llibre amb textos de Ramon Andrés, un poeta musicòleg navarrès.
Com serà el concert de Vilafranca?
Presentaré un concert amb la mateixa idea del disc: fer un viatge a través de Händel i Purcell. Tocaré en solitari el disc sencer.
