“He de triar entre pagar la llum i l’aigua o comprar menjar”
La pobresa energètica creix de manera exponencial amb la pandèmia i en parlem amb Rachid Aboumoussa, un auxiliar d’avió que ens relata la seva situació
Vuit de cada deu persones ateses en programes de pobresa de la Creu Roja afirmen que han de prendre mesures per disminuir el consum energètic a la llar, com cuinar menys o reduir hores de despesa elèctrica. En els últims anys, aquest fenomen ha crescut de manera exponencial entre els usuaris de Creu Roja, especialment a causa de la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19.
Des de Creu Roja Alt Penedès, la tècnica responsable del projecte de pobresa energètica, Sheila Carballo, explica que cada cop són més les famílies ateses a l’entitat que han d’escollir entre “menjar o pagar els subministraments”.
Així, el que fa Creu Roja és pagar algunes factures acumulades dels usuaris –sobretot per evitar que les companyies els tallin el subministrament– i, a partir d’aquí, ajuda les famílies o persones soles a empoderar-se perquè puguin continuar pagant la llum, l’aigua, el gas, el butà o la llenya.
L’atenció, doncs, és integral: més enllà de pagar-los les factures, també se’ls ensenya a adquirir hàbits energètics i a saber entendre les factures, i se’ls dota de recursos per reduir l’impacte d’aquesta problemàtica i millorar el confort a les seves llars.
Així, se’ls ofereix capacitació i assessorament individualitzat per tramitar bonificacions i revisar i optimitzar les condicions dels contractes, així com tallers grupals d’estalvi energètic per reduir el consum de llum. D’altra banda, els proporciona recursos com auditories ambientals, arranjaments al domicili i lliurament de kits i electrodomèstics eficients, quan se’ls n’espatlla algun, per promoure l’estalvi i garantir el benestar energètic a les llars.
Carballo apunta que Serveis Socials és qui determina quines famílies o persones soles es poden beneficiar d’aquest projecte. D’altra banda, alguns d’aquests beneficiaris són persones que ja formaven part d’un altre projecte de Creu Roja.
El requisit per gaudir d’aquestes ajudes és haver-se quedat sense feina, tenir uns ingressos màxims de 570 euros mensuals i no poder pagar les factures de subministrament. Així i tot, els casos es valoren individualment, perquè també cal tenir en compte si a la família hi ha infants o no. En tot cas, els criteris són “flexibles”.
Pel que fa a les xifres, el cert és que parlen per si soles: durant el 2019, la Creu Roja de l’Alt Penedès va dedicar un total de 703 euros al projecte de pobresa energètica, en el qual va ajudar 5 famílies. L’any passat ja van ser 13 les famílies que van rebre l’ajuda, amb un import total que va ascendir als 1.724 euros. I enguany, només fins al mes d’abril, porten 8 famílies i 1.035 euros gastats.
És lògic pensar, doncs, que tancaran l’any amb una dada molt superior als anys anteriors, tal com confirma Carballo, que assegura que arribaran on puguin fins que hi hagi recursos. A més, han comprat quatre electrodomèstics per un total de 1.670 euros.
Així mateix, Sheila Carballo apunta que les famílies que atenen estan desesperades: “La gran majoria no s’ha trobat mai amb el problema de no poder pagar la llum o el gas, i els ve de nou. Per a ells és un xoc”.
Un futur millor per als fills
Rachid Aboumoussa té 41 anys i dos fills (i un tercer en camí), i viu amb la seva dona a Torrelles de Foix. Van arribar a Catalunya des del Marroc fa tres anys i es van instaŀlar a Vilafranca, on ell té dos germans i alguns cosins.
El cert és que no deixaven enrere una vida d’escassetat, ja que ell portava deu anys treballant com a auxiliar de vol en una companyia aèria a Dubai.
Malgrat que els seus pares viuen al Marroc, un dia Aboumoussa i la seva família van decidir deixar-ho tot i traslladar-se a Catalunya, on creu que els seus fills “podran tenir un futur millor”.
Aboumoussa parla set idiomes –incloent-hi un català perfecte– i des de fa més d’un any està tramitant el procés d’arrelament social, el qual li permetrà aconseguir el permís de residència.
Quan l’hagi obtingut, el primer que farà és buscar feina perquè ara, a causa de la seva situació irregular, no pot fer-ho. Creu que la companyia per la qual treballava a Dubai el tornaria a contractar per fer la mateixa feina a l’aeroport del Prat, però ara ha d’esperar una mica, ja que la pandèmia ha fet que tots els tràmits administratius siguin molt més lents. “Espero que només faltin dos o tres mesos més, perquè el que vull és treballar”, afirma.
La seva relació amb la Creu Roja va començar quan, després d’uns mesos vivint amb els seus familiars, ell i la seva família es van traslladar a viure sols a Torrelles. Aleshores van començar els problemes econòmics, fins al punt que no podien pagar coses bàsiques, com el menjar, la roba dels seus fills o la llum i el gas. Així, apunta que va haver de decidir entre “comprar menjar o pagar la llum i l’aigua. No podia fer-ho tot”.
A partir d’aquí, li van aconsellar que anés a Creu Roja, on l’estan assistint, com també a Càritas. Està immensament agraït pel que estan fent per a ell, però espera poder deixar de dependre de la seva ajuda aviat.
Preguntat per si val la pena el canvi de vida que han fet, Aboumoussa diu que sí. Afirma que per un futur digne dels seus fills tot el sacrifici val la pena, malgrat que hagin passat “d’una vida modesta a la pobresa”.
