Cuidar els castellers

Cristina Aymerich és la responsable del projecte ‘Cuidem-nos’ dels Nens del Vendrell
Judit Benages
02/05/2021 - 20:15h

Els Nens del Vendrell impulsen un projecte pel benestar físic i emocional dels membres de la colla i amb el qual elaboraran un manual de bones pràctiques

Els Nens del Vendrell estan aprofitant aquesta pandèmia per treballar molts aspectes als quals, durant una temporada castellera normal, no poden prestar l’atenció que els agradaria.

Si fa uns dies vam parlar del projecte solidari ‘Fem Pinya’, aquesta setmana ens fem ressò d’una iniciativa que se centra en la necessitat de cuidar el benestar físic i emocional dels castellers i castelleres

Així, la responsable de l’equip del projecte ‘Cuidem-nos’, dins l’àrea de Valors Socials, la treballadora i educadora social Cristina Aymerich, explica com la idea va començar arran de l’aturada de l’activitat castellera i com des dels Nens del Vendrell es van fer dues xerrades sobre ‘dones i castells ‘ i sobre la salut alimentària dels castellers i castelleres.

A partir d’aquí, segons Aymerich, l’àrea de Valors Socials es va moure per aprofundir sobre el tema, analitzar quin impacte tenen els trastorns alimentaris en la colla i van crear l’equip ‘Cuidem-nos’ com un espai de cura de la salut física, però també, i sobretot, de la salut mental i emocional.

El que volen és realitzar un manual de bones pràctiques per tal que, sobretot des de la junta tècnica, tinguin en compte la millor manera d’actuar. Aymerich posa un exemple: “la tècnica no pot dir a una persona que no puja perquè pesa massa. S’ha de vigilar molt amb les paraules que s’utilitzen”. Aymerich recorda que fa uns deu anys pesaven públicament als castellers, cosa que provocava “comentaris de tota mena que, sobretot als que pugem al tronc, ens afectaven i ens carregaven les motxilles emocionals”.

PUBLICITAT

Per elaborar aquest protocol, el que han fet és enviar una enquesta anònima a tots els castellers i castelleres, a la qual han contestat més de cent persones, per tal de conèixer quina és la realitat que viu cada persona i, a més, també es dona la possibilitat que, si algú ho desitja, poder fer una entrevista més personal, per recollir més dades del que es pot millorar des de la colla.

Així, en l’enquesta es pregunta si la persona en qüestió es preocupa de la seva alimentació, si creu que porta uns bons hàbits alimentaris, quin exercici físic fa, si sopa quan va a assaig o com s’ho munta, si ha fet mai dieta, si s’ha sentit mai jutjat pel seu aspecte físic, entre altres.

I, a més, també se’ls pregunta si creuen que s’ha prescindit d’ells en alguna posició per l’aspecte físic, si creuen que, en cas afirmatiu, estava justificat i com s’han sentit i si escolten comentaris als castells sobre el físic de la gent, etc.

Un cop recollides totes les dades, i a través d’experiències que els hi arriben, el que estan realitzant és detectar les coses que la colla no està fent bé per fomentar els hàbits de salut alimentària saludables.

A més, si les restriccions ho permeten, volen crear un espai presencial de confiança per tal que tothom s’hi pugui adreçar.

Aymerich afirma que el que volen és “saber què ha viscut aquella persona i què podem canviar des de la colla perquè no torni a passar. És un meló que estem començant a obrir”.

PUBLICITAT

La vendrellenca posa l’exemple d’una noia que, fa anys, el dia que sabia que els anaven a pesar es menjava només una poma en tot el dia i es prenia un laxant. “Els castells són la teva vida i vols fer tot el que estigui a les teves mans per pujar, molts cops de forma inconscient o sense saber la gravetat de determinades actuacions perquè vols formar part del cànon que es marca des de les tècniques”, diu Aymerich al mateix temps que, repeteix, que per això volen incidir en com la tècnica “pot dir les coses, perquè això és clau en generar o no problemes”.

Tot i que a l’enquesta han contestat tant nois com noies, Aymerich reconeix que les respostes de les noies se les miren “amb lupa, sobretot les de la franja d’edat més jove, les que són adolescents, perquè, en principi, és una edat molt vulnerable”.

Des de la colla s’apunta que la pandèmia ha fet, doncs, que puguin reflexionar sobre aquests temes i sobre com no només és important la salut física dels castellers i castelleres sinó també la salut mental i emocional: “a vegades un casteller no et funciona i la tècnica el que fa és deixar-lo a terra sense més explicacions, sense preguntar is potser aquella persona està passant per un mal moment i el que necessita és una nova oportunitat. Ningú es preocupa per cuidar-nos emocionalment i això s’ha de canviar”.

També et pot interessar

Comentaris