“Si el pla de renovables tira endavant tal com és ara, d’aquí a quatre dies no coneixerem el Penedès”
Entrevistem Cèsar Herraiz, president del consell d’alcaldes, per parlar sobre la polèmica que han aixecat els macro parcs de renovables al Penedès
Cèsar Herraiz, alcalde d’Avinyonet, va assumir fa gairebé dos anys la presidència del Consell d’Alcaldes. Quan va accedir al càrrec, va anunciar que tenia la intenció que tots els batlles del territori treballessin plegats per fer força en els temes que més preocupen al territori. Ho va fer amb les ocupacions iŀlegals en habitatges, i ara amb la polèmica que ha aixecat el pla de les energies renovables a Catalunya. Un projecte que, per ara, preveu la instal·lació de gairebé 440 hectàrees de plaques fotovoltaiques al Penedès i que té pràcticament tot el territori en contra.
Què va aixecar la llebre de les energies renovables?
Tot va començar amb el projecte de parc eòlic de Pontons. L’alcalde del municipi, Josep Tutusaus, que ens va explicar que s’estava planejant construir aquesta instal·lació a la zona, i ell no en sabia res. Vam reunir el Consell d’Alcaldes, i tots havien sentit campanes sobre el projecte de la Generalitat, però no en teníem informació concreta. Vam demanar una reunió amb els responsables de la proposta, i a mitjans de gener ens van explicar que s’estava posant en marxa el pla de renovables. En aquella reunió ja ens van avisar que els alcaldes no tindríem massa cosa a dir sobre el tema.
Després del parc eòlic de Pontons, s’han presentat 8 propostes de parc energètic més…
En dos mesos, vam passar de saber que es planejava el parc de Pontons a ser conscients que hi ha unes 440 hectàrees al territori afectades pel pla, la majoria en terrenys agrícoles en rendiment. Avinyonet, amb cent hectàrees, és el municipi amb més afectació. Però n’hi ha d’altres com Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Quinti o Olèrdola on ja hi ha projectes amb unes 75 hectàrees afectades a cadascun. A més, hi ha projectes que deixarien malparats atractius importants del Penedès, com la Font de la Canya o altres paratges emblemàtics.
De moment, el pla no contempla que els municipis puguin participar del desenvolupament de les renovables.
El que sabem fins ara és que la Generalitat i les empreses promotores poden fer el que vulguin. És un disbarat. El decret 16/2019 assenyala que les companyies que vulguin implantar renovables al territori no han de presentar cap sol·licitud a l’Ajuntament. Estem venuts. És com si algú entra a casa teva, va a la nevera, et pren el menjar, i quan marxa, et diu que li has de pagar. Em sembla increïble.
I els propietaris no hi poden fer res?
Els propietaris estan igual que els ajuntaments. La llei diu que es poden expropiar terrenys per instaŀlar els parcs energètics. Jo he parlat amb alguns dels afectats que no volen cedir els seus terrenys. No entenen res. Ningú els ha preguntat res.
Hi ha pagesos que poden veure en les renovables una opció de guanyar-se la vida.
Aquest és un dels drames del Penedès. El preu del raïm pot fer que alguns propietaris es plantegin cedir els seus terrenys, perquè amb això guanyen més que treballant el camp. Aquest és un tema que hauríem de solucionar, perquè ara són les plaques, però demà poden venir altres amenaces.
Sap com s’escullen els possibles emplaçaments dels parcs?
No en tinc ni idea. He parlat amb algun alcalde que m’ha explicat que els promotors els han dit que van triar el terreny a través de Google Maps. Busquen grans extensions de territori, i no els importa res més. Tant els fa si allà hi ha pagesos que hi treballen, o si hi ha patrimoni cultural, com és el cas de la Font de la Canya.
Però són conscients que les renovables són necessàries.
Evidentment. Nosaltres no hem dit en cap moment que estiguem en contra de les renovables. El que diem és que volem decidir on s’ubiquen perquè l’impacte en el territori sigui el menor possible.
Com actuaran a partir d’ara?
El que hem fet és enviar una carta adreçada al conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i al vicepresident del Govern, Pere Aragonès, demanant-los mesures urgents per regular la instal·lació de parcs eòlics i de plaques fotovoltaiques. Necessitem que ens escoltin, perquè pensem que aquesta no és manera de fer les coses.
Aquesta sensació la té majoria del país.
De 42 comarques que té Catalunya, 25 es troben amb la mateixa sensació que nosaltres. El Penedès està en el top 10 de les més afectades pel que fa a superfície. Si finalment aquestes propostes tiren endavant, d’aquí a quatre dies el Penedès ja no el coneixerà ningú.
No és clar que els projectes avancin?
De moment, el que sabem són les propostes que s’han presentat, però no vol dir que totes tirin endavant, o que no se’n presentin més.
Han presentat aŀlegacions?
La Generalitat ens va donar trenta dies per fer aportacions als projectes, explicant si estem d’acord o no amb les propostes. Això passarà a la ponència de renovables, i ells són, de moment, els que tenen l’última paraula. El que hem fet és fer un pronunciament conjunt de tots els municipis afectats, i a més, cada territori ha inclòs les aportacions que ha cregut oportunes. S’han escrit desenes de folis.
Creu que les queixes serviran d’alguna cosa?
Si no és així, la Generalitat té un problema. Si no escolten el clam de tantes comarques i de tants partits polítics, és que hi ha alguna cosa que no s’està fent bé. Confio que finalment posaran seny i ens deixaran participar del pla.
