“Pel carrer, els nois mai se sentiran com ho fem les noies”
Martina Sans, Núria Marcet i Ainara Garcia han creat el vídeo guanyador d’un concurs de l’Observatori de les Dones als Mitjans de Comunicació
“Volíem explicar com ens sentíem nosaltres, i també, de ben segur, altres noies i dones”. Així és com resumeixen Martina Sans (14), Núria Marcet (14) i Ainara Garcia (15) el motiu que les va portar a crear el vídeo “Violència a les xarxes”, que va guanyar la 12a edició del Reimagina’t, un concurs que cada any proposa l’Observatori de les Dones als Mitjans de Comunicació i que convida nois i noies a realitzar una creació audiovisual sobre els estereotips sexuals i de gènere.
Quan des de l’escola se’ls va proposar participar en el certamen, les noies van dibuixar un còmic en què explicaven els estereotips i, tal com explica la Martina, “el fet que les dones sembla que estiguem delimitades a ser d’una determinada manera”.
El que volien expressar en el vídeo és com les xarxes socials i les noves tecnologies poden acabar afectant la imatge i l’opinió d’una mateixa, un tema amb el qual creuen que totes les dones es poden sentir identificades en algun moment.
Pel que fa a les situacions que lamentablement han de viure, les autores del vídeo, somrients, expliquen que és habitual que “si una noia penja una foto en biquini perquè li agrada, sempre rep comentaris fora de lloc”. A més, apunta la Martina, “tothom sap que no és el mateix que et digui segons què la teva família que no pas que ho faci un home més gran. Totes sabem per on van els comentaris”.
A tot això, la Núria afegeix que quan una noia penja una foto “ensenyant una mica, sigui amb biquini, pantalons curts o similar, sembla que ho faci per provocar, i aleshores es creuen amb dret de dir-li el que vulguin”.
Pel que fa a com influeixen les publicacions de les famoses a les xarxes, les noies comenten que s’han fixat que la gran part de comentaris són d’homes que les discriminen o les sexualitzen: “Tot depèn de si aquella famosa té el cos que consideren perfecte o no”. Aquests són comentaris que les indignen i molesten, i reconeixen que, en certa manera, encara que sigui poc, també les condicionen: “Sembla que hagis de ser perfecta, ja que, vulguis o no, sempre intentes agradar”.
Les penedesenques apunten que el que cal és que tothom sàpiga que el món de les xarxes socials és un univers “virtual, no real” i reconeixen que, sovint, quan entren a les xarxes el seu estat d’ànim “empitjora, en comptes de millorar”.
A més, lamenten que alguns comentaris crítics siguin també de noies, quan consideren que entre elles el que haurien de fer “és ajudar-se i donar-se suport”.
Elles creuen que la solució al problema és clara: “Has de respondre i defensar-te. No has d’acceptar els comentaris ni habituar-te que et critiquin o et diguin segons què. Cal tenir valor per dir no”. A més, tenen clar que la feina que s’ha de fer és formar els infants des de ben petits, i que les famílies “eduquin els nois a tractar bé les dones”.
En aquest sentit fan referència, per exemple, a la pornografia: “Els nois de la nostra edat es pensen que el que veuen al porno és la vida real”, lamenten, al mateix temps que afirmen que els desagrada que els nois s’insultin “dient-se marica o gai; els sembla normal veure dues noies lesbianes, però que els homosexuals siguin els nois els sembla terrible”.
Finalment, preguntades per si creuen que, pel fet de ser noies, la família les té més controlades a l’hora de sortir, totes afirmen que sí. Totes tres tenen germans i, per tant, diuen, poden comparar.
La Martina apunta que a vegades li agradaria ser un noi: “Tant de bo pogués ser un tio per un dia, perquè els nois mai se sentiran com ens sentim nosaltres pel carrer. Les mirades es noten molt, i incomoden, però a ells els és igual”.
Les seves companyes afegeixen que als nois els deixen sortir sense fer-los gaires preguntes i, tot i que entenen que es preocupin per elles, l’Ainara, per exemple, afirma que ella “és més responsable” que el seu germà petit, a qui deixen fer amb més llibertat.
“Em fa ràbia que ens hagin de protegir tant per fets quotidians com caminar per un carrer o un altre”, clou la Núria.
