El camp es va buidant

FOTO: MARIA ROSA FERRÉ
Eva López
01/04/2021 - 19:04h

Segons BCN Smart Rural, l’Alt Penedès ha perdut en els últims seixanta anys més del 18% de superfície de conreu

Que el camp està quedant cada vegada més buit fa temps que ja no és notícia. Les organitzacions agràries denuncien des de fa anys el progressiu envelliment dels agricultors i les dificultats amb què es troben per trobar relleu per a les seves explotacions. Això, juntament amb l’expansió descontrolada de l’urbanisme, ha abocat Catalunya a un progressiu abandonament del sòl agrari.

Ara, l’informe “Terres amb futur: Una mirada als usos del sòl a la demarcació de Barcelona”, realitzat en el marc de l’estratègia BCN Smart Rural, ha posat xifres a aquesta problemàtica. Segons el document, al llarg dels darrers seixanta anys, la província de Barcelona ha perdut 120.500 hectàrees de conreu, el 42% de la seva superfície agrària. O, el que és el mateix: l’equivalent a l’extensió de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i l’Alt Penedès.

Dels 311 municipis que integren la província barcelonina, només 28 són encara principalment agrícoles, i la comarca que manté més superfície de conreu és l’Alt Penedès. Però tot i que la situació és millor que a la resta de territoris, el cert és que les xifres de la zona no deixen de ser preocupants.

PUBLICITAT

Segons l’estudi, la comarca tenia el 1956 unes 36.200 hectàrees dedicades al cultiu, principalment la vinya. El 2018 –l’últim any que inclou l’estudi– aquesta superfície s’havia reduït fins a les 25.428 hectàrees. La davallada suposa una pèrdua de 174 hectàrees de mitjana cada any.

En percentatges, fa tres anys, el sòl agrícola que hi havia registrat a l’Alt Penedès era del 43%, 18 punts per sota que fa sis dècades. Per contra, ha augmentat de manera destacable l’àrea forestal (que ha passat del 36,6% al 48,7%), i encara més la superfície urbana. A la comarca, el 1956 hi havia el 2% del sòl urbanitzat, i en seixanta anys aquesta xifra ha augmentat fins al 8,4%. La tendència segueix el mateix patró que a la resta de la província, on aquest tipus d’ús s’ha multiplicat per quatre les darreres dècades.

Resistència

Tot i la davallada en la quantitat de sòl dedicat al cultiu, l’Alt Penedès continua sent un dels actius més importants per a l’activitat agrícola de la demarcació de Barcelona. Les hectàrees de conreu de la comarca suposen el 15% del total, i dels set municipis barcelonins que encara mantenen més del 70% de sòl dedicat al cultiu, cinc són altpenedesencs.

PUBLICITAT

El que ha aconseguit mantenir més territori destinat a l’agricultura és Vilobí (81%), i el segueixen Santa Fe del Penedès (79%), Sant Cugat Sesgarrigues (75%), el Pla del Penedès (74%) i la Granada (72%). A la part contrària, hi ha la llista dels municipis que més sòl agrícola han perdut des del 1956. Encapçalen el rànquing Olesa de Bonesvalls (-60,12%), Pontons (-49,57%) i Sant Pere de Riudebitlles (-47,63%).

A més de ser el municipi que té més superfície agrària, Vilobí també és el que n’ha perdut menys amb el pas del temps, amb només un 10,16%.

Malgrat tot, tal com s’apunta des de BCN Smart Rural, aquestes dades “són una tendència, no una sentència”. “Si no es volen perdre més camps i pastures, encara es poden fer moltes coses per preservar el sòl agrari de la demarcació de Barcelona”, afirmen.

Entre d’altres, una de les caldria abordar més urgentment és l’envelliment dels titulars de les explotacions agrícoles. Segons el sindicat Unió de Pagesos, en vint anys ha pujat del 24,6% al 38,2% el percentatge de propietaris que tenen més de seixanta anys. Aconseguir que els pagesos es guanyin la vida d’una manera digna podria ser una solució.

També et pot interessar

Comentaris