Calafell, el municipi que més ha crescut el 2020 en habitants
Un estudi de l’Oficina Municipal de Dades de Barcelona detalla que en l’últim any la població del Baix Penedès va augmentar en 1.400 persones
La pandèmia de coronavirus ha provocat que nombrosos habitants de Barcelona hagin passat a viure fora de la zona metropolitana barcelonina i s’hagin traslladat a municipis d’altres comarques. Concretament, la davallada ha estat de 13.094 habitants.
L’informe “El moviment migratori de Barcelona en temps de Covid-19”, elaborat per l’Oficina Municipal de Dades de Barcelona (OMD), va registrar la baixada de persones empadronades a la ciutat comtal i va analitzar una tendència significativa a desplaçar-se cap a municipis amb poca població (de menys de 5.000 habitants) i fora de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Aquest moviment migratori recollit en l’informe de l’OMD detalla cap a quins municipis s’ha mogut aquest flux d’habitants durant els primers nou mesos del 2020. L’estudi incorpora una mostra de 88 municipis, dels quals 10 són de l’Alt i el Baix Penedès.
Calafell, que encapçala l’informe (ja que ha rebut 1.400 habitants), és el municipi que trenca més la seva tendència de creixement anual i s’aproxima als 29.000 veïns, xifra que duplica en poc menys de 20 anys el seu padró. Altres municipis del Penedès que han rebut una gran quantitat d’habitants han estat Santa Margarida i els Monjos, Torrelles de Foix, Santa Oliva i el Montmell, per exemple.
Evolució
La tendència migratòria de l’estudi mostra que el moviment de persones ha succeït cap a poblacions atípiques, és a dir, municipis que han trencat el seu habitual comportament migratori rebent més població. El fet és insòlit, ja que per primer cop en anys, a Barcelona la corba d’immigració s’ha vist superada per la corba d’emigració, és a dir, ha marxat més població que n’ha arribat.
Els municipis del Penedès han vist com un notable flux d’habitants es desplaçaven cap a segones residències de les zones de l’Alt i Baix Penedès.
El confinament i mesures com les restriccions de mobilitat intermunicipal han provocat aquest canvi de tendència cap a empadronar-se a municipis atípics. Altres efectes de la Covid-19 , com ara l’expansió del teletreball, l’educació a distància o les compres per internet han reforçat la decisió a buscar un canvi de localitat.
Calafell
L’estudi detalla la població del Baix Penedès com la que més moviment migratori ha rebut. Preguntat al respecte, Ramon Ferré, alcalde de Calafell, ha valorat les xifres positivament: “Continuem amb el ritme positiu de moviment migratori dels últims anys”.
La situació actual ha propiciat aquesta migració cap a la zona de Calafell, on les segones residències han passat a ser les primeres residències.
Sobre el moviment de Calafell com a segona residència, Ferré ha comentat el següent: “No només som una població per a les vacances d’estiu. Per Setmana Santa creix el volum de població, i durant els caps de setmana d’hivern ens omplim més. La tendència de creixement de població de Calafell recorda la primera dècada del 2000-2010”, ha dit.
