“Dol la manca d’empatia amb l’atenció primària”
Els Centres d’Atenció Primària es reinventen i es converteixen en el principal dic de contenció de la pandèmia
L’atenció primària sempre ha estat la porta d’entrada al sistema sanitari i, amb la pandèmia de la Covid-19, s’ha convertit en el dic de contenció de la malaltia. Ha hagut d’assumir noves funcions, s’ha reorganitzat i reinventat i ha afegit encara més pressió a la falta de recursos que sempre ha tingut.
La directora del CAP Vilafranca Nord, la infermera Rosa Cañestro, recorda que el dia 16 de març, el primer dia laborable després del decret d’estat d’alarma, va arribar al CAP, on hi havia una multitud de gent que volia ser atesa per diferents motius, com si no hagués passat res.
Els professionals encara no disposaven de material de protecció i, després d’una estona sense saber gaire com reaccionar, van haver de dir a la gent que la situació era greu i que la gran majoria havien de marxar cap a casa. Més endavant rebrien una trucada telefònica des del CAP.
Aquest cribratge els acompanya encara ara, un any després, tot i que no de la mateixa manera. Cañestro apunta que ara encara no es pot demanar hora presencial per al metge perquè la pressió sanitària encara és alta i els protocols s’han de seguir, però assegura que ningú es queda sense atendre, encara que sigui telefònicament. Així, el que fan és prioritzar qui ha de ser visitat en persona i qui no.
Cañestro recorda la saturació que van patir sobretot els primers mesos, la feina que havien de fer –molta de caràcter administratiu–, la manca de coneixement que tenien del virus i els professionals que es van contagiar, els quals van haver d’agafar la baixa. Comenta també amb tristesa que molta gent va agafar por de trucar al metge i, malauradament, quan ho feien ja era massa tard.
Un dels grans passos endavant que s’ha fet és la possibilitat de tenir testos per detectar si el que pateix el pacient és Covid-19 o no. Al principi no tenien capacitat de discernir-ho. Es basaven en el criteri clínic de cada metge i, si el cas no era greu, el protocol marcava que la persona fes aïllament, sense cap mena de prova. “Vam sentir que tot plegat se’ns n’anava una mica de les mans però ho vam anar controlant”, reconeix.
Cañestro lamenta que, tot i els aplaudiments per als sanitaris, l’atenció primària ha estat molt criticada, “perquè qui venia al CAP veia els passadissos buits i es pensava que no fèiem res”. Al mateix temps, a Cañestro li dol “la poca empatia de molta gent”. “Parlem molt de les UCIs, però tota la feina que fa l’atenció primària a qui no acaba en una UCI no es veu”., explica. Per tot plegat, apunta que els professionals del CAP estan “molt desgastats emocionalment, perquè hi havia comentaris que feien molt mal”.
Cañestro reconeix que, tot i que els casos greus no s’han deixat de banda, durant aquest any no s’han pogut fer controls ni un seguiment exhaustiu dels pacients crònics, però sí que han estat al costat de qui patia alguna desestabilització. Ara, a poc a poc, això també s’està solucionant.
Aquesta professional de la infermeria, que es defineix com una persona positiva, creu que la pandèmia també ha deixat coses molt bones. En primer lloc, el fet que la manera de contactar amb l’atenció primària a través d’internet “ha vingut per quedar-se, sobretot entre el públic més jove”. D’altra banda, també comenta que si torna a haver-hi una situació similar, o casos de noves variants, ja no els agafarà “per sorpresa”.
Cañestro demana responsabilitat a tothom, perquè la pandèmia encara no ha acabat. També reclama que sobretot els contactes estrets de positius, tot i donar negatiu, compleixin les quarantenes –són el coŀlectiu a qui més els costa fer-ho– i, en general, que la població s’esforci una mica més, tot i que estigui esgotada.
Finalment, Cañestro posa tota l’esperança en les vacunes i fa una súplica: “Espero que el Govern compri el màxim de vacunes possibles. Nosaltres fem mans i mànigues per administrar-les ràpidament, però en necessitem més”, clou, amb el desig d’haver passat el pitjor.
