“Les aigües residuals són el mirall de la població”
Aquesta setmana entrevistem Sònia Garcia, cap del servei de sanejament de la Mancomunitat Penedès-Garraf
Els experts destaquen cada cop més la importància de l’estudi de les aigües residuals per detectar amb prou antelació una possible onada de Covid-19. La detecció precoç de virus a les aigües residuals ja fa dècades que es practica a Catalunya, però ara s’ha mostrat la seva importància i sembla un bon moment per parlar, en termes generals, de la importància de les aigües residuals i de què pot fer la ciutadania per millorar-les. De tot això n’hem parlat amb la cap del servei de sanejament de la Mancomunitat Penedès-Garraf, Sònia Garcia.
Quin tractament fan de les aigües residuals?
A la Mancomunitat el que fem és desenvolupar el mateix que faria el medi natural, però d’una manera molt més ràpida. Així, depurem l’aigua en una mitjana de vuit hores i això inclou, entre altres, el pretractament de sòlids més durs i el tractament primari i el biològic, que consisteix a aportar oxigen per tal de fer una descomposició de la matèria orgànica.
Aquest pas es fa amb oxigen?
Sí. Hi injectem aire, que transforma la matèria orgànica en una altra substància, que és com una mena de fang que apliquem com a adob a l’agricultura. Un cop l’aigua està depurada i hem separat aquests fangs, l’aboquem neta al mar o al riu. Concretament, a Vilafranca la tirem a la riera de Llitrà, que va parar al riu Foix.
Quanta aigua tracten a la Mancomunitat Penedès-Garraf?
Uns 35 mil litres cúbics al dia.
Quantes hores passen entre que els arriba l’aigua bruta i la retornen neta al medi?
Depèn de molts factors, però com a màxim unes 12 hores.
Com es detecten els virus a les aigües residuals?
Això és una feina que realitzen l’Agència Catalana de l’Aigua i el Departament de Salut, però fa molts anys que es detecten els virus a l’aigua perquè, al cap i a la fi, les aigües residuals són el mirall de la població.
Què és el que més llencem al vàter malgrat que no ho hauríem fer?
Les tovalloletes. Tothom es pensa que són biodegradables perquè, a més, sovint així ho indica l’embalatge, però no és així. I em consta que les autoritats estan treballant perquè deixin d’anunciar-ho, ja que no és cert. Les tovalloletes provoquen obturacions a les canonades i ens fan malbé la maquinària. Però no només és un problema nostre, sinó que la gent que les llença al vàter també s’està fent malbé les seves canonades.
De manera que provoquen una avaria que en algun moment caldrà reparar. I això vol dir gastar diners, oi? Si no es toca la butxaca de la població no hi ha consciència ambiental?
Exactament. Malauradament, quan a la gent li dius que es gastarà molts diners quan se li trenqui la canonada, segurament deixa de llençar coses que no toquen al vàter. Però fins aleshores, costa molt que hi hagi consciència si ho veuen, només, com un problema per als altres.
Quins altres elements s’hi troben que no hauríem de llençar al vàter?
Una mica de tot: bolquers, compreses, tampons, bastonets per netejar les orelles, escuradents… Però el més habitual, i en grans quantitats, són les tovalloletes. Ens pensem que les clavegueres són un forat negre, però no és així.
Així doncs, l’únic que podem llençar al vàter és el paper higiènic, oi?
Sí. I, en realitat, l’ideal seria no llençar-hi res. Però també és cert que el paper de vàter es desfà i, per tant, no causa problemes.
Com es pot millorar la conscienciació en aquest sentit? Creu que s’hauria d’ensenyar als infants des de ben petits?
Clarament. Els nens són com esponges, i si els eduquem de ben petits en totes aquestes bones pràctiques, ja tindrem molt guanyat en els adults del futur.
