“Després de viure amb okupes durant 11 anys, veiem la llum”

Judit Benages
09/10/2020 - 06:00h

Un fons d’inversió ha comprat 17 de la vintena de pisos ocupats dels carrers Mestre Jané i Baldomer Lostau

Després d’11 anys de convivència amb okupes de perfil delinqüencial, sembla que els veïns dels blocs dels carrers Mestre Jané 16-8 i Baldomer Lostau 8-10 són més a prop que mai de donar per acabat un malson. Malgrat que reconeixen que hauran d’aguantar la situació durant un temps, els veïns –que volen mantenir l’anonimat– estan esperançats: “Després de tants anys ja no ve d’uns mesos més de paciència, perquè ara ja veiem la llum”, diuen.

I és que expliquen que un fons d’inversió ha comprat un total de 17 pisos de la vintena que hi havia ocupats en aquests blocs, que comparteixen comunitat. L’Ajuntament els ha comunicat aquesta adquisició i l’administrador de la finca els ha assegurat que els tràmits tiren endavant. De fet, el fons d’inversió ja ha pagat també els deutes que tenien aquests pisos amb la comunitat, que ascendien a uns 10.000 euros per habitatge.

La intenció del fons d’inversió, segons afirmen els veïns, és arreglar els pisos i vendre’ls. Els propietaris celebren aquesta notícia sobretot perquè tenint en compte que ara els habitatges ocupats ja tenen propietari, aquest pot portar l’ocupació a la justícia, la qual ho resoldrà més ràpidament.

Els veïns reconeixen que ha estat el consistori qui els ha donat la notícia, però volen deixar palès que se senten molt “escarmentats i decebuts” amb l’Ajuntament, ja que consideren que podria haver fet més per ajudar-los a trobar solució a una situació que s’ha allargat, de moment, onze anys.

PUBLICITAT

La part negativa d’aquesta història és que, tot i que ja s’han tapiat alguns dels pisos, encara hi ha okupes i, fins que no els facin fora, hauran de saber conviure amb amenaces “i disgustos de tota mena”. Demanen total anonimat perquè tenen por de la reacció dels okupes: “Estan molt enfadats i saben qui som els que hem mogut més el tema, i ja hem tingut més d’una represàlia”.

Pel que fa al calendari, els veïns comenten que els han comunicat que a finals d’octubre, a tot estirar, els okupes que viuen en aquests 17 pisos acabats de comprar ja seran fora. “Pel que fa a la resta, encara viuran aquí, però suposem que quan vegin que estan pràcticament sols i que això torna a ser una comunitat normal, marxaran”, expliquen.

Els veïns no amaguen sentir-se molt “descansats” i amb ganes que “aquest malson acabi d’una vegada per totes”, i tenen ganes de poder arreglar l’escala per fer que els blocs “tornin a semblar una comunitat de veïns, sense pintades, sense orins ni defecacions, sense droga ni brutícia”.

Una història que fa 11 anys que dura
En un extens reportatge que va publicar el 3d8 fa dos anys, es podia veure el dia a dia dels propietaris dels pisos, que viuen amb por de ser agredits o atracats o de trobar-se el pis buit o ocupat a l’arribar a casa.

Els ànims d’aquests veïns van canviar una mica quan, al mes de maig passat, pocs dies abans de les eleccions municipals, l’alcalde de Vilafranca va signar un conveni amb la Sareb mitjançant el qual el banc dolent li cedia 15 pisos ocupats repartits per la vila, moment en què Vilafranca es convertia en la quarta administració catalana a signar un conveni així.

PUBLICITAT

El cas, però, és que vuit mesos després els veïns d’aquests blocs de les Clotes no havien notat cap diferència. Els veïns –alguns del quals han optat per marxar dels blocs perquè la situació els resultava insostenible– gairebé s’han habituat a trobar-se gent drogant-se dins els blocs, a veure excrements, orins, vòmits i xeringues dins els ascensors o passadissos i a ser víctimes d’amenaces a punta de pistola.

Altres han aconseguit llogar el pis per un preu simbòlic i la resta simplement l’han deixat buit tot i haver de continuar pagant hipoteca.
D’altra banda, els residents ja no poden pagar més sobrecostos, i calculen que en els últims deu anys cada propietari al corrent de pagament ha abonat més de 10.000 euros en derrames, a banda de les despeses fixes de la comunitat. També els han fet fora de diverses asseguradores per la multitud de desperfectes que es produeixen.

El panorama és desolador: es passi per on es passi, el terra és ple de brossa; hi ha matalassos estesos a les teulades; els cables de la llum i de l’aigua estan punxats, i hi ha forats a les parets, llums arrencats i portes forçades. A més, s’hi sent una pudor forta i s’hi intueixen les marques d’excrements i orina de terra.

També hi ha trossos de paper de plata i fins i tot alguna xeringa, rastre d’algun consumidor que, després de comprar la droga, decideix punxar-se allà mateix. A més, una de les portes encara està calcinada per un incendi que es va produir en un pis ocupat al mes de març.

Les persones amb les quals ha parlat el 3d8 volen deixar clar que no estan en contra de l’ocupació per part de famílies desfavorides i asseguren que “tant de bo” el perfil d’okupes del bloc fos aquest. “Fins i tot els ajudaríem”, asseguren. “Però el que hi ha aquí són delinqüents”, clouen.

“A Vilafranca als okupes els ho posem molt difícil”

El regidor de Seguretat Ciutadana, Joan Manel Montfort, celebra que sembla que les coses als carrers Mestre Jané i Baldomer Lostau vagin per bon camí. Montfort reconeix que aquest focus d’okupes de les Clotes és el més important que hi ha a la vila “tant per la seva magnitud com per la seva extensió, ja que fa 10 anys que la situació dura”.

Pel que fa a l’evolució de la problemàtica de l’ocupació conflictiva a la vila, Montfort apunta que hi ha una tendència a la baixa en pisos ocupats a Vilafranca, tot i que també reconeix que el que fan els okupes és traslladar-se a altres llocs perquè l’Ajuntament els ho posa “molt difícil”, segons ha afirmat.

Pel que fa a les xifres, l’any 2017 es van tramitar 126 expedients per ocupació; el 2018 n’hi va haver 116; el 2019, 95 i el 2020, 77. La gran majoria dels habitatges ocupats són pisos, tot i que també hi ha algunes cases i naus, com la situada al carrer comerç número 1 de Vilafranca, que provoca bastants problemes de convivència.

Pel que fa als expedients resolts, el 2017 n’hi havia una mitjana d’un per setmana. Enguany aquests han disminuït, en part perquè el nombre de pisos ocupats per persones que causen problemes són menors. El regidor destaca que per desallotjar aquests habitatges s’han de fer més de 400 intervencions cada any i que l’equip, que és transversal, ha comptabilitzat que el problema de l’ocupació conflictiva ha afectat més de 2.000 veïns.

Segons el regidor, com que Vilafranca és capital de comarca i de serveis, temps enrere atreia molt els okupes, que intentaven empadronar-s’hi per tots els mitjans possibles, però ara la situació és diferent: “Vilafranca no és una ciutat fàcil d’ocupar, i posem a l’abast de l’equip totes les eines que tenim a les nostres mans, perquè cada cas és un món”.

També et pot interessar

Comentaris