Fonxo Blanc publica el llibre “Citacions i [e]vocacions. Glossari”
La presentació serà el proper divendres 9 d’octubre al seu poble natal, Altafulla
L’obra Citacions i [e]vocacions. Glossari és fruita de la passió, sucosa i dolça però amb punts àcids, també una ofrena als altres, aquí literària. L’autor, Fonxo Blanc, creu en el poder transformador de la paraula, l’oral i l’escrita, i glossa una sèrie de mots, conceptes i noms propis escollits, tot enllaçant passat, present i esdevenidor, amplificant significants i significats. Blanc presenta el llibre el proper divendres, 9 d’octubre (19h) al seu poble, Altafulla, en concret al Faristol (carrer de Sant Martí, 5).
Aquest pensador juga i se la juga, ja que no oculta rastres de sang al cos, ni tampoc una mirada que, tot i que avança i divisa horitzons, no deixa de repassar rutes i pàgines viscudes. Aquest ciutadà, activista intens, practica lúcidament els perillosos exercicis de la memòria, l’humor i la crítica (ell s’implica també exposant-se a la picota). Ser sincer en el dolor o l’alegria, dir sense por el que agrada i el que ens xoca, potser sigui un acte heroic en aquest temps de simulació, aparador i disrupcions.
Aquest convilatà practica també la tendresa i reivindica l’amistat com a un locus amoenus, un lloc feliç, una imatge del paradís. Són molts els noms que hi apareixen amb els qui ha compartit tant controvèrsies com afinitats electives. Són tres principalment els escenaris dels fets: la seva Altafulla de sempre, la capital propera de Tarragona i Vilafranca del Penedès, on durant tants anys ha exercit la pedagogia.
Paisatges exteriors i interiors, biografia personal i col·lectiva, xarxes socials, teoria i experiència i utopia política, món, país, localitat, escola, poesia llegida i viscuda, arts plàstiques i literàries, amor, somnis, i d’altres, són els assumptes, que hi il·lustren aquest personalíssim diccionari. Mai no es parteix de zero i aquí l’escriptor revisita constantment la tradició, cita mestres i referències, dóna pistes perquè en busquem més, deslliga i lliga nusos, es mostra barroc amb naturalitat. La cultura pot ser un arbre molt frondós i acollidor, i la intercultura configurar un bosc extens i intens.
Literatura fragmentària, sí, com la bella ceràmica vidriada, un calidoscopi, un palimpsest intermitent i infinit, un autèntic assaig fet, per fer, somniat.
Fonxo Blanc. Nascut a Altafulla (1954). Format a les escoles Teresa Manero, a l’Institut Martí Franquès i a la Universitat de Barcelona a Tarragona —dos cursos de Químiques, Filosofia i Lletres (secció Pedagogia) i Filologia Catalana—. Tota la vida laboral com a professor de Literatura i Llengua Catalanes a l’IES Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès (octubre 1980-juny 2014). Dels fundadors del socialisme català articulat amb l’espanyol.
Regidor durant cinc mandats a Altafulla. La trajectòria de publicacions s’ha distribuït entre les arrels altafullenques i l’elecció vilafranquina. A Altafulla, col·laborant amb articles a La plaça del Pou i El Mònic i, amb monografies històriques, als Estudis Altafullencs; amb Maria Porter i Joan
Carnicer el volum Altafulla de la col·lecció La creu de terme de Cossetània edicions. A Vilafranca, encetà la integració cultural des de Tothom; articulista a El 3 de Vuit amb la secció “Fotogrames de Vilanies” (aplegats 30 en una edició dels amics per la seva jubilació); arran del Centenari de la seva mort, Elogi i narració de la vida i obra de Manuel Milà i Fontanals. Aplicant el POFUE, l’edició Mozaik Multilingue Minim a cura del tipògraf Jordi Sadurní.
En el llibre col·lectiu El cementiri de Vilafranca del Penedès, editat pel fotògraf Jordi Valls, aporta Anècdota i categoria de la tomba ‘A Matilde’, on resta enterrat Eugeni d’Ors, figura que, al costat dels vilafranquins Mn. Manuel Trens, Rodolf Llorens i Jordana i Antoni Sabaté Mill, ha anat centrant interessos. Xavier Garcia l’ha inclòsa la 4a sèrie d’Homenots del Sud (Silva Editorial).
Participa en Jornades de l’Institut d’Estudis Penedesencs i de la Càtedra Ferrater Mora de Girona. Tertulià radiofònic a la municipal de Vilafranca i a la d’Altafulla. Els programes Tertúlia de cançons i Companyia de cançons demostren la seva educació sentimental en els cantautors.
