Apareix una de les fotografies més antigues de castells, feta a Vilafranca

Tres de set net acompanyat pel Drac, els Gegants i altres elements davant l’actual número 3 de l’avinguda de Tarragona | ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA – Fons Pere Català Pic
Avatar
30/08/2020 - 12:00h

Al suplement de festa major d’aquesta setmana publiquem un reportatge de Pere Ferrando Romeu que ens parla d’una de les primeres fotografies de castells

L’agost d’ara fa justament dos anys, el 2018, el programa casteller de TV3 Quarts de nou emetia un reportatge sobre la catalogació del fons fotogràfic de Pere Català Pic, dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. L’historiador Pablo Giori, el tècnic que n’ha fet la catalogació, va escollir diverses imatges per comentar durant el programa entre les milers que formen el fons. Una d’elles, molt antiga, feta a Vilafranca i que mai havia estat vista ni reproduïda enlloc, va cridar especialment l’atenció.
No cal dir que la seva localització va despertar interès a la vila, ja que, a part del castell, també hi apareix el Drac, els Gegants i altres elements de la festa major. La imatge va circular per les xarxes socials i diversos van ser els comentaris respecte a temes tan variats com la seva antigor, la localització de l’indret on es va fer, o escatir qui va merèixer els honors d’aquesta plantada d’elements festamajorencs davant de casa seva.

La localització de l’indret, peça clau

Per la nostra part, teníem clar que identificar la seva ubicació a l’indret de la vila on es va tirar la foto seria clau per respondre els altres interrogants plantejats. A partir d’aquell estiu, doncs, ens consta que han estat diverses les persones que s’han passejat per la vila buscant aquest indret, malgrat la possibilitat que l’edifici que apareix a la foto ja no existís en l’actualitat. Durant aquest temps han aparegut algunes possibles ubicacions que les hem estudiat, sense cap resultat positiu.

PUBLICITAT

El desembre del 2019 la vam ensenyar al filòleg vilafranquí Lluís Tetas Palau, autor del llibre Noms de lloc del terme de Vilafranca del Penedès, editat per l’Institut d’Estudis Penedesencs el 2015. Diligentment, pocs dies després, rebem la bona nova: la casa que apareix a la imatge encara existeix, i és la que actualment porta el número 3 de l’avinguda de Tarragona. De la seva antigor en dona compte la clau de volta situada a la porta principal, on encara avui apareix la inscripció de l’any 1814. Al costat esquerre de la imatge apareix una porta d’entrada al que sembla un magatzem de planta baixa, on en l’actualitat hi ha un edifici més modern. Fent una atenta comparació in situ ens adonem com portes, finestres, balcons i altres detalls romanen iguals avui dia. El primer pas ja estava fet.

Els personatges del balcó

Aclarida la ubicació, vam consultar els padrons municipals per identificar quina família vivia en aquell indret. El més antic que existeix, guardat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, és de l’any 1882 i segons aquest document, al número 3 de l’avinguda de Tarragona hi vivia el matrimoni format per Josep Raurell Vallès, fill de la Granada, de 53 anys i propietari, casat amb Maria Bruna Romagosa, de les Cabanyes, de 52 anys, i la seva filla Matilde, que havia nascut a la vila i tenia 17 anys. En fer la consulta a padrons municipals posteriors i als llibres de la parròquia de Vilafranca, podem afegir que Rourell va arribar a la vila cap el 1857 i que es dedicava al comerç del vi, amb una posició econòmica folgada, ja que consta que el 1886 vivia amb ells una minyona.

El detall del seu modus vivendi ens ha obert les portes per saber més d’ell i descobrir informacions prou importants que justificarien la realització de la foto davant de casa seva. El vilafranquí Antoni Martorell, al seu estudi sobre l’agricultura, la indústria i el comerç al Penedès del segle XIX, escrivia: “(…) mercès a la iniciativa del comerciant D. Fèlix Via, qui junt amb son soci D. Josep Raurell logrà l’any 1860 acreditar a Cuba nostres vins baix la marca Via i Raurell, varis particulars emprengueren també el negoci d’exportació dels caldos del Penedès a les províncies transatlàntiques espanyoles (…)”. Per altre part, Santi Borrell, al seu llibre La vinya i el vi del Penedès (2019) ens informa que Raurell “també disposava d’una fàbrica d’aiguardents, registrada el 1877, per fortificar els vins ultramarins. Va participar en l’Exposició Vinícola Nacional (1877) de Madrid, on va presentar una mistela blanca, un vi negre i un alcohol vínic. Va arribar a ser un dels magatzemistes i comerciants de vi més actius de Vilafranca del Penedès durant la segona meitat del segle XIX. Segons el Plano industrial i comercial de Calvet, Josep Raurell tenia una fàbrica d’alcohols de vi pur i un magatzem de vins purs, amb una producció extraordinària de 50.000 hl”.
La societat a què Martorell feia referència es va formalitzar davant de notari el gener del 1871, tot i que a l’escriptura s’exposa que ja existia un contracte social privat entre Via i Raurell des del 1864 (ACAP). Aquest soci, de nom Fèlix Via, no és cap altre que Fèlix Via Ràfols, conegut ja llavors amb el sobrenom de Figarot, pertanyent a una família de comerciants de vi de la vila que, l’any 1888, es van fer construir la seva casa pairal al carrer del General Prim i del la qual en l’actualitat són propietaris els Castellers de Vilafranca, on tenen la seva seu social.

La posició social de Raurell justificaria abastament l’elevació del castell i l’anada del Drac, els Gegants i altres elements davant de casa seva. Però és que, a part, hem trobat que Raurell va tenir una implicació directa en la contractació dels Xiquets de Valls en la festa major del 1876. Així ho revela la documentació existent dipositada a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, en un judici que es va celebrar i del qual Raurell va estar citat a declarar com a testimoni. Quan se li va preguntar sobre la contractació de les colles castelleres, Raurell va respondre “que es cierto el capítulo respecto a las partidas de ‘Chiquets de Valls’, Grallas para los Chiquets de Valls, ‘grallas para la capta general’ y ‘manutención de las grallas dels chiquets de Valls’ pues el testigo contrató todos ellos con los administradores de la fiesta mayor.”

Una foto germana

L’aparició d’aquesta imatge ens va fer recordar a molts que la vam veure que ja existia una de molt semblant, on també apareix un tres de set net, el drac i altres elements de la festa major. Aquesta imatge, a diferència de la recuperada, ja ha estat publicada i divulgada abastament, sobretot a partir del 1924, quan el fotògraf Pere Català Pic en va fer una reproducció a través d’un original avui per avui perdut i extret d’una casa de Vilafranca, per esser exposada a Valls aquell any. És fàcil deduir que Català va localitzar les dues, les va reproduir, però solament en va fer us una: la que oferia major qualitat d’imatge i la que, a posteriori, s’ha anat divulgant en llibres i programes de festes. L’altre ha romàs oculta fins ara.

En comparar-les, la primera impressió és que ens trobem davant dues imatges preses al mateix dia, però en llocs diferents. Aquesta primera percepció queda confirmada si ens fixem en el castell. La sort ha fet que el fotògraf enfoqués els dos castells exactament des del mateix angle. Així ha estat fàcil comprovar com els components de les dues construccions son els mateixos excepte el segon de la plena. L’escenificació també és molt semblant: el Drac davant del castell, i els Gegants un a cada costat.
Però on està feta la imatge ja coneguda? D’entrada, i per l’espai tan obert, només pot ser una de les dues rambles. Fent una atenta comparació d’imatges antigues de les dues rambles, mirant en un sentit i altre, hem arribat a la conclusió que només pot ser la de Sant Francesc mirant cap a la carretera. De fet, amb una atenta mirada al fons de la foto s’entreveu la caserna militar que existia en aquell indret. La imatge, doncs, era presa ben a prop de l’illa de cases que hi ha a prop de la font dels Alls, coneguda com a cal Vamus.

Qui vivia en aquell indret que va merèixer l’honor d’aquella plantada? La resposta ens la dona novament el llibre de Santi Borrell, La vinya i el vi del Penedès: “Fèlix Via Ràfols va acabar formant la seva pròpia societat, arribant a ser el màxim representant dels Via de Cal Figarot. També disposava d’una fàbrica d’aiguardent, apareguda el 1874 a la rambla de Sant Francesc, 1”. És a dir, el soci de Josep Raurell. Totes les peces van encaixant. De fet, a l’esmentada escriptura de la constitució de la societat del 1871 –però que, recordem-ho, formalitzava un contracte privat del 1864– es parla de l’aportació de Fèlix Via “Figarot” de “un almacén de la Rambla”. La bona relació de Raurell i Via va motivar que el segon fes de padrí d’una filla del primer, de nom Maria de la Concepció, l’any 1868. Les dues imatges, doncs, foren preses en un interval de temps breu, a poc més de dos-cents metres de distància i gràcies a la voluntat de dos vilafranquins, comerciants de vi, amb una posició social benestant, socis i amics.

De quin any són les fotos?

Diversos han estat els autors que han esmerçat esforços per intentar situar en el temps la imatge –ara dues- tan evocadores de la festa. D’entrada el mateix castell ja ens les situa en una època d’esplendor castellera: la solvència en que els seus components basteixen la construcció totalment desproveïda de pinya ens fa suposar que aquell Sant Fèlix es van veure castells de nou. A part, la posició de l’enxaneta, damunt l’esquena de la cassola i amb els braços en creu. ens les situen en una època més pretèrita, ja que aquesta filigrana havia desaparegut a la dècada dels 80 del segle XIX segons es pot observar en altres fotografies preses.
Alguns estudiosos s’han fixat en la indumentària dels gegants, vestits d’àrab, per datar-la, però aquesta vestimenta la van dur, segons les dades que tenim, almenys entre el 1860 i el 1884, un marge d’any massa ampli per estar mínimament satisfets.

PUBLICITAT

Però, per nosaltres, l’element festamajorenc que apareix a la foto ja coneguda i que ens ajudarà més a la seva datació és la presència del Ball del Serrallonga. Un dels seus components –i potser també els dos del seu costat- apareix clarament al marge dret de la foto, abrandant una arma de foc llarga, amb camisa blanca, armilla i barret. I es que aquest ball, a diferència d’altres elements, fou prohibit en diferents ocasions, com ara el 1862, fins que el 1876, un cop a acabada la guerra carlina i arran d’una altre prohibició, el ball va desaparèixer definitivament. D’aquesta manera, el marge s’ajusta entre el 1863 i el 1871, ja que a l’any següent el país es trobava immers en plena guerra carlina.

I, entre aquest interval d’anys ens trobem amb la festa major del 1864, un any excepcional on els administradors van voler celebrar-la a l’engròs, destinant una quantitat de diners per fer venir les dues colles vallenques mai vista i que va trigar molts anys a esser superada, tot anunciant al programa d’actes que s’intentaria executar “la TORRA DE DEU nunca visto”. Però, qui eren aquests esplèndids administradors? Doncs, entre el quintet hi trobem a Magí Via Blanc i el seu nebot Fèlix Via Ràfols “Figarot”, un dels nostres protagonistes i soci de Josep Raurell. A més, els papers d’aquella esplèndida festa major certifiquen l’actuació del Ball del Serrallonga.
I, per acabar de reblar el clau, en un article que vam publicar al butlletí “El Figarot” dels Castellers de Vilafranca, del 2019, ja vam apuntar la possibilitat que el reportatge de tres fotografies fetes a Vilafranca –les mes antigues conegudes de castells a la vila- podrien pertànyer a aquest 1864. Ho son també aquestes dues dels dos tresos de set nets? Motius, com acabem de veure, no en falten.

Sigui com sigui, la nova imatge descoberta cal situar-la entre les més antigues de castells conegudes, alhora que referma Vilafranca com la plaça on gaudeix del privilegi de tenir més quantitat de fotografies castelleres preses al segle XIX.

També et pot interessar

Comentaris