Com eren els castells del segle XIX?
L’excap de colla dels Castellers de Sants, Pere Camprovín, analitza en un text les primeres construccions folrades dels Xiquets de Valls
Els grans castells que van realitzar els Xiquets de Valls al segle XIX són construccions mítiques dels quals malauradament ens ha arribat poca informació. Molts de nosaltres, si tinguéssim una màquina del temps, la utilitzaríem per poder-los veure en directe i analitzar com els feien.
Com els assajaven? Com era la pinya i el folre? Quants castellers eren necessaris per fer castells de nou? I quants dels integrants del castell eren autòctons de la població on actuaven?
És probable que mai acabem de trobar les respostes clares a moltes d’aquestes preguntes, però podem intentar fer una estimació d’acord amb l’observació de les poques imatges que tenim de castells folrats del segle XIX.
Així, mirant en detall les imatges que reproduïm en aquest article, hem intentat fer unes observacions que ens puguin donar pistes de com eren tècnicament aquelles estructures.
No pretén ser un estudi rigorós, sinó només un humil pas més per intentar desxifrar aquells castells mítics. Segurament serà interessant afegir-lo a altres fets del passat, incloent-hi anàlisis com la que em consta que en el seu moment va fer Francesc Piñas per dissenyar els primers castells de 9 del segle XX.
Com s’observa en les imatges, hem intentat identificar les posicions del folre amb colors: en lila les mans, en verd els vents, en blau els laterals i en vermell els terços. Sembla clar que aquells folres només tenien un cordó i les mans arribaven a agafar una mica més avall que actualment. També hem identificat en groc el que crec que podrien ser les persones que fan l’últim cordó de la pinya per tal que ens ajudi a dimensionar-la.
D’acord amb les observacions anteriors, aquest seria l’esquema que imaginem de pinya i folre per a aquests 3 de 9 amb folre. En l’esquema de la dreta, en groc hi ha marcats a la pinya aquells castellers que podrien portar peu, d’on semblaria observar-se que només hi ha un cordó de persones sense peu a la pinya.
De la imatge podem observar que el públic està molt pròxim al castell, de manera que podríem pensar que en cas de caiguda el mateix públic feia de cordó de seguretat. Una de les grans incògnites que les fotos a priori no ens permeten determinar és la configuració del nucli del folre, cosa que fa que desconeguem si els segons del castell disposaven de crosses o contraforts.
Finalment, hem intentat calcular el nombre de castellers que hi hauria en aquells 3 de 9 amb folre del segle XIX i els hem comparat amb un esquema actual. D’aquesta comparativa podríem extreure’n la conclusió que els castells de 9 de les imatges del segle XIX tenien aproximadament un terç dels castellers que solen tenir aquets castells en l’actualitat. Tenint en compte que els Xiquets de Valls eren ajudats per gent local per fer els seus castells, podríem suposar que per fer un 3 de 9 amb folre es desplaçaven des de Valls menys d’un centenar de Xiquets.
Amb les imatges originals amb major definició, incloent a l’anàlisi altres imatges existents de castells del segle XIX, així com informació històrica de context, segur que podem arribar a extreure més informació i podem imaginar encara millor com feien aquells castells mítics els nostres avantpassats. Així que ja que en el present no podem fer castells, almenys dedicarem el temps a desxifrar el passat.
