Els vincles penedesencs del novel·lista Joan Marsé

L’escriptor Joan Marsé, a la dreta, amb amics de l’Arboç durant un dels molts esmorzars dominicals que van compartir. (Fotografia: Andreu Suriol)
22/07/2020 - 19:00h

Amics arbocencs de l’escriptor el recorden amb motiu de la seva mort, dissabte als 87 anys

Dissabte va morir a Barcelona l’escriptor Joan Marsé, nascut fa 87 anys a la mateixa ciutat comtal que tant havia plasmat aquest autor en les seves novel·les i el qual tenia una relació molt estreta amb la comarca del Baix Penedès.

Bàsicament amb l’Arboç, on va viure i estudiar de petit i encara hi tenia molt bons amics, però també amb Sant Jaume dels Domenys, on va viure a casa d’una àvia; i amb Calafell.

L’amistat amb sobretot dos arbocencs, Joan Vallès i Andreu Suriol, va fer que aquests i la dona del darrer fossin les úniques personalitats al marge de la família que van ser convidades a l’acte de lliurament del Premi Cervantes 2008 que es va fer a la Universitat d’Alcalá de Henares (Madrid) per Sant Jordi del 2009.

Fill adoptiu de penedesencs
Joan Marsé va saber al cap dels anys que els qui creia que eren els seus pares i als quals considerava com a tals eren en realitat els seus progenitors adoptius. Amb tot, es creu que el pare biològic, el taxista Domingo ‘Mingo’ Faneca Santacreu, coneixia suposadament per coincidir com a militants d’Estat Català el pare que va acabar adoptant Marsé, Pep Marsé, fill de Sant Jaume dels Domenys.

Alguna de les nombroses versions sobre la vida de l’escriptor mort dissabte parlen que la seva mare, Rosa Roca Arans, va morir en el part. Sigui com sigui, Marsé va viure de ben petit a la casa familiar del carrer de la Roca de l’Arboç, vila de la qual era la seva mare adoptiva, Berta Carbó.

Nano tímid
L’arbocenc Joan Vallès, de la mateixa edat i amic de Marsé, explica al 3d8 que essent nens van coincidir a classe a l’anomenada Escuela Nacional de Niños número 2 (n’hi havia una altra per a nens mentre que les nenes estudiaven amb religioses) que hi havia a l’actual Plaça de la Puntaire de l’Arboç.

“El Joan era un nano tímid i l’acostumaven a fer jugar de porter de futbol”, recorda Vallès, que va perdre el contacte durant anys amb l’afamat novel·lista perquè aquest va marxar a viure a Barcelona.

“Jo havia llegit algunes obres d’ell i un dia el vaig veure al carrer Major, al cap de molts anys, li vaig preguntar si era aquell company de classe i el Joan em va dir que m’havia vist actuant amb l’obra ‘Guadaña al resucitado’ al Coliseum”, rememora qui ha estat un actor arbocenc amb llarga trajectòria.

Els dos Joans ja no perdrien més el contacte i Vallès recorda d’aquesta relació els esmorzars que durant els anys 80 i 90 van fer molts diumenges a casa de l’apotecari arbocenc Andreu Suriol. “Marsé parla a les seves novel·les de barris de Barcelona que jo coneixia molt bé perquè havia treballat al carrer Saragossa”.

Joan Vallès conclou que Marsé “era molt amable i difícil de tenir-hi una relació dolenta”. Sobre el que molta gent li va retreure de no escriure en català -Marsé es considerava ell mateix un escriptor català que escriu en castellà-, Vallès explica que “deia que si li costava escriure en castellà, perquè corregia molt, com volies que escrigués en català”. “No escrivia en castellà per una qüestió ideològica”, conclou Joan Vallès.

“Valorava molt les relacions humanes”
De la seva banda, Andreu Suriol es va presentar a Joan Marsé com l’apotecari de l’Arboç un dia que se’l va trobar també pel carrer.

Van ser molt amics, amb la celebració d’aquells esmorzars dominicals i fins el punt que encara avui, tot i tenir dificultats de mobilitat, Suriol visitava Marsé els darrers dies de la malaltia. “Erem amics i li valorava més el que deia que el que escrivia”, diu Suriol. “S’oposava a que es tallés la llibertat d’algú i valorava molt les relacions humanes i el respecte per la individualitat de l’altra”, afegeix.

Andreu Suriol també recorda que Joan Marsé va tenir un record per la vila de l’Arboç durant el discurs d’atorgament del Premi Cervantes. Va ser quan va explicar que a casa dels pares, a la postguerra, tot just tenia una dotzena de llibres i que abans la família n’havia tingut molts en català, que van desaparèixer per “una purga preventiva per raons de seguretat”.

Només en van conservar dos, un dels quals: Notes històries de la parròquia i vila de l’Arboç ,aplegades i comentades per mossèn Gaietà Viaplana, rector de l’Arboç.

“Vaig passar amb ell moltes hores entretingut”, deia Marsé el 2009. “Gracias y hasta luego” deia el recordatori del seu obituari.

Joan Marsé va deixar el vincle arbocenc quan es va vendre la casa familiar i se’n va comprar una a la Platja de Calafell.

També et pot interessar

Comentaris