“La Covid-19 ha afegit una part traumàtica al dol que influeix en l’adaptació a la pèrdua ”

Tots els professionals del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i Garraf han estat a peu del canó per gestionar de la millor manera possible, també, la gestió del dol
Judit Benages
08/06/2020 - 16:15h

Parlem amb la psicòloga Cruz Sánchez i la responsable de l’àrea social Veronica Romero del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i Garraf

En aquestes circumstàncies d’excepcionalitat per la pandèmia de la Covid-19, la pèrdua d’un membre de la familia té una naturalesa traumàtica i és diferent. Els motius tenen a veure amb l’aparició brusca d’una malaltia que progressa ràpidament i amb una mort imprevista. Aquesta realitat no ha facilitat anticipar la pèrdua i, pel fet de ser contagiosa, la familia no ha pogut estar presents en l’acompanyament del procés de final de vida, almenys no tant com en condicions normals.

Podem dir que, l’essència de les cures pal·liatives és l’atenció al final de vida i al procés de dol per la mort d’un membre de la família o persona estimada. L’atenció integral en la cura d’aquesta malaltia juntament amb l’emergència sanitària obliga a les persones a distanciar-se de les persones que estima. Aquesta mort, en aquests moments, tant per Covid-19 com per altres malalties, té característiques especials en relació també al comiat. L’acte simbòlic pel qual la nostra societat acomiada i fa un homenatge al seu esser estimat també ha patit canvis i restriccions. Els funerals, les vetlles, enterraments i cerimònies no son com abans i fins i tot estan limitades a un nombre màxim d’assistents.  

De com les persones i famílies, també la societat, pot gestionar el procés de dol en aquests moments n’hem parlat amb la Cruz Sànchez Julvé, Psicòloga General Sanitària experta en Psicooncologia i Cures Pal.liatives , i la Veronica Romero, Responsable Àrea Social, RSC i Voluntariat. Les dues treballen pel Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i Garraf. 

Sànchez explica que forma part de l’Equip psicosocial (EAPS) del Consorci Sanitari Alt Penedès Garraf. Atén a persones amb malalties cròniques avançades i a les seves famílies a la Unitat Onco-Hemato-Pal.liaitva de l’Hospital dels Camils  Quan va arribar la pandèmia, els membres de l’EAPS es van organitzar per oferir atenció psicosocial als malalts Covid-19 i les seves famílies.  

L’atenció psicosocial ofereix suport psicològic, social i espiritual, tant a pacients com als membres de la seva família i als professionals de l’equip assistencial. 

Aquest EAPS forma part, des del 2008, del Programa d’Atenció Integral a Persones amb malaltia avançada i les seves famílies impulsat per la Fundació La Caixa. Està format per dos treballadors/es socials sanitàries i tres psicòlegs/es, entre les quals està la Cruz.

Aproximadament, a les dos setmanes d’iniciar-se a l’HRSC l’atenció a pacients Covid19, es va crear l’EAPS COVID-19, ampliant-se el número de professionals, amb dos psicòlogues i dos treballadores socials. I amb l’objectiu de donar cobertura a totes les necessitats d’aquest tipus de pacients als centres que pertanyen al nostre consorci. 

Part de l’equip de l’EAPS Penedès Garraf

Sànchez ha treballat durant la pandèmia a la UCI i explica que l’experiència ha estat molt dura, però que tots han posat el seu gra de sorra per intentar ajudar a les famílies a gestionar millor la situació i afavorir l’afrontament adaptatiu, sobretot en processos de final de vida i situació d’últims dies. Apunta que en els casos que se sap  que, mèdicament aquell pacient es morirà, s’ha realitzat un acompanyament emocional i donat la possibilitat de que, almenys un membre de la família, pugués anar a l’hospital i s’acomiadés del seu familiar. També comenta  que a vegades i sobretot al principi, no ha estat possible aquesta previsió perquè hi ha hagut casos en què el virus ha evolucionat molt més ràpid i, no ha donat temps. Per això és important contemplar com a part de l’atenció integral que donem al malalt, l’atenció en el procés de dol.  

Tot i així, assegura que pràcticament tothom que ha volgut, ha pogut desplaçar-se als centres sanitaris per veure al seu ésser estimat i ser acompanyat per l’equip, ja sigui en les seves últimes hores en vida o si no, un cop ja havia mort.

“Les circumstàncies de la mort per Covid19 son considerades traumàtiques i és per això que influeixen d’una forma més consistent en l’elaboració del dol existint un risc de complicacions en el procés”, diu Sànchez.

S’han realitzat diferents protocols per organitzar les intervencions psicosocials, un dels quals era facilitar que la família pogués acomiadar del seu familiar tot i així “hi ha famílies que no va voler venir, per por a contagiar-se i contagiar a la resta de família, i vam respectar aquesta decisió, al mateix temps que vam ajudar-los i vam estar al seu costat per sostenir els sentiments ambivalents i de culpa que podia generar”, apunta la psicòloga. 

Pel que fa a la reacció de la gent, la majoria coneixia els protocols i sabien que no es podien tocar al seu familiar i la gran majoria ho va entendre però, segons assegura la psicòloga, “l’impacte psicològic no se soluciona donant permís per veure’l uns minuts perque també calia tenir en compte que la persona que veien no tenia la mateixa imatge corporal que tenia l’últim cop que la vam veure”. Comenta també que s’han viscut “situacions molt difícils, que ens han generat distress moral als professionals, sobretot pel que fa a la mort en soledat, de gent jove amb fills, sense possibilitat d’acomiadar-se, ja no solament els familiars, sinó que la persona que ha mort no ha pogut tancar la seva vida, ser conscient del seu final, sense possibilitat de dir a la gent que estima, que l’estima, que la perdona,…”

PUBLICITAT

Programa de dol

Després de la mort del pacient, el següent pas del programa era la realització de la trucada de condol al cap de 24 o 48 de la defunció. L’objectiu és realitzar un suport emocional i revisió de l’experiència, es valoren els factors de risc de complicacions en el dol  i es donen recomanacions per la possibilitat de realitzar ritual de comiat simbòlic. També s’informa de l’enviament de la carta de condol i recomanacions per escrit en relació al ritual. I finalment, s’informa de la trucada de dol en 1-2 mesos.

“L’important és reconèixer que estan passant per un moment molt difícil, que és molt dur perdre un esser estimat i més en la situació actual i cal fer un seguiment de les famílies perquè algunes potser necessiten un suport psicològic més específic”, diu Sànchez.

Per la seva banda, Veronica Romero Responsable de l’Àrea Social, RSC i Voluntariat a Hospital Comarcal alt Penedès  explica que durant la pandèmia en aquest centre Treball social ha  hagut de modificar les seves funcions i crear de noves  com ha estat l’acompanyament al final de vida i al dol en una circumstància excepcional com ha estat ala situació d’emergència per COVID-19  on els familiars  no poden acomiadar-se dels seus. La intervenció social comença quan el metge i la infermera informa a la família del procés de sedació del pacient.  Treball social sanitari acompanya i dona suport  a la família en el final de vida

Privació de contacte físic

 “Hem d’explicar que no pot haver un acompanyament físic com el que es voldria perquè hi ha molt risc de contagi, que podrà veure al seu familiar, però que no el podrà tocar i això és una part  dura perquè hi ha molts pacients que esperen i demanen un gest tant simple com que els hi donin la mà i els familiars no ho poden fer, és el símbol d’aquest t’acompanyo que no és possible. El moment de quan el familiar li dones males noticies i no pots tocar-lo i trenca a plorar. Aquests són moments durs per tots: pacients, familiars i professionals   perquè estàs privant d’un contacte físic quan  la situació  més ho requereix”. 

Romero també considera que  la població s’ha adaptat a la situació i que la majoria transforma el sentiment d’impotència en paraules i són capaços de verbalitzar que la situació no és justa, malgratque  entenen i raonant que estimar a l’altre també és ser responsable i   mantenir la distància física adequada.

“La gent n’és conscient, però no deixa de ser un xoc entre la raó i els sentiments, la informació racional la poden tenir, però els sentiments són confosos ja que el context no és natural”, clou Romero.

També et pot interessar

Comentaris