“Magnifiquem moments bons i no tan bons”
Diverses famílies ens expliquen en primera persona com estan vivint el fet d’haver de treballar amb els seus fills i filles a casa
Grups reduïts amb distància de seguretat, mascaretes, sense classes, sense avançar matèria, sense menjador ni transport escolar. Així és com obriran les escoles dels territoris que estiguin en fase 2 a partir de la setmana que ve, i de manera progressiva.
Es prioritzaran els menors en situació de major vulnerabilitat o els progenitors dels quals treballin fora de casa. A més, la idea és, sobretot, acompanyar els estudiants dels cursos finalistes, com ara 4t d’ESO, segon de batxillerat o sisè de primària, per poder fer la transició.
Un escenari mai vist que intenta adaptar-se a l’emergència que s’està vivint per la Covid-19.
Segons ha explicat el conseller d’Ensenyament de la Generalitat, Josep Bargalló, l’assistència serà voluntària i, en tot cas, no es podran superar unes ràtios que encara s’estan fixant i que són més reduïdes com més petits són els nens i nenes. Els centres estan acabant de planificar ara com serà la seva reobertura més immediata i hauran d’elaborar durant el mes de juny un pla de contingència per al curs 2020-2021.
A més, segons Bargalló, els centres continuaran oberts també juliol i agost i es posaran a disposició dels ajuntaments i entitats perquè hi puguin desenvolupar activitats lúdiques durant el període d’estiu.
Reaccions de les escoles
Des de les escoles públiques de Vilafranca expliquen que tenen les instruccions del pla de reobertura des de fa tot just una setmana i que preveuen publicar-lo a les seves pàgines web en les pròximes hores.
Des dels centres volen deixar clar, però, que el curs “continua i acabarà telemàticament, ja que sempre cal minimitzar els riscos davant possibles contagis”.
Apunten, doncs, que la reobertura està pensada per als alumnes d’infantil amb pares i mares que treballen presencialment i no poden flexibilitzar horaris, i també per fer el tancament de les altres etapes que així ho necessitin. Les famílies han de presentar un model de declaració responsable amb el compromís que compleixen diferents requisits.
Els centres vilafranquins expliquen que rebran alumnes de sisè en petits grups per fer valoració de la feina feta, per intercanviar dubtes o material i donar informes i, a més, un segon dia, per fer un comiat presencial. Els professionals creuen que “és molt important fer un tancament, ja que el curs que ve passaran a secundària”. També s’obre la possibilitat de fer acollida d’alumnat en situació socioeconòmica de major vulnerabilitat.
En la resta de cursos, el tancament es farà telemàtic, però les escoles obriran cita prèvia per a qui hagi de fer una tutoria individualitzada de forma presencial o intercanviar material.
Els professors creuen que amb les grans mesures de seguretat que cal implementar és molt difícil “fer escola”, però es comprometen a fer tot el que estigui a les seves mans per tirar endavant de la millor manera.
Des de l’Escola Sant Josep de Vilafranca, la seva directora, Anna Via, afegeix que tots els professionals tenen moltes ganes de retrobar-se de manera presencial amb els alumnes, tot i que les mesures de seguretat faran que aquest retrobament sigui només amb alguns, i no pas un retorn a l’escola que van deixar “plena de corredisses i emocions”.
Des del Col·legi Sant Ramon, la seva cap d’estudis d’educació secundària, Fina Loscos, assegura que el pla de la Generalitat “no satisfà ningú, perquè hi ha masses interrogants sobre el risc que suposa obrir quan el virus encara no està sota control”. Segons Loscos, el missatge de la Conselleria d’Ensenyament “ha estat enganyós, perquè no han explicat les estrictes condicions amb les quals obrirem i això ha generat molt desconcert i les famílies es pensen que s’obrirà per a tothom, quan això no és del tot cert”. La mateixa cap d’estudis lamenta que s’hagi traspassat tota la responsabilitat als equips directius i pensa que és més “una inicial declaració de bones intencions que un projecte executiu per resoldre problemes i aportar solucions”.
Des del 3d8 hem demanat a algunes famílies que ens expliquin com viuen la situació actual i com s’organitzen per haver de treballar i, al mateix temps, tenir els seus fills i filles a casa. La Maria Parés i el Toni Rafecas ens ho expliquen així:
“La situació actual ens porta a magnificar sentiments que ja coneixíem, bons i no tan bons, tots d’una manera molt més intensa.
Sentiments com la felicitat de compartir temps en família i poder gaudir del creixement de les teves tres filles, la seva evolució i els seus avenços, quelcom magnífic que la voràgine de la rutina ens roba habitualment.
Sentiments com la sinergia de parella, ja que moltes vegades les responsabilitats diàries ocupen tant el cap que no tens ni un segon per pensar a parar i abraçar la teva persona preferida.
Sentiment d’angoixa per no poder complir el nivell exigit (per un mateix) amb les responsabilitats domèstiques (casa, nenes, col·le, etc.) i laborals (teletreball), que compenses amb jornades maratonianes de 5 a 24h per intentar –només intentar– aproximar-te a l’objectiu.
Sentiment de frustració, sí, la que provoca enfrontar-te 24 hores seguides 7 dies a la setmana amb les dificultats i discapacitats generades per la malaltia a una de les teves filles. Acceptació?! Tornem-hi…
Tots, però, en un moment o altre, acaben al mateix punt: en un sentiment de fortuna i gratitud per la magnífica resposta de les nenes davant tot plegat i per la bona salut del nucli familiar (i proper). Tot, mirant junts cap a un futur incert d’on intentarem treure’n més oportunitats que contratemps“
