“Qui es pensi que la pandèmia la superarem anant cadascú per la seva banda, s’equivoca”
Josep Maria Soto és un dels professionals amb més experiència del Servei d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM). Durant més de 30 anys ha coŀlaborat en la gestió de tota mena de catàstrofes.
Va estar a Haití l’any 2010 després del terratrèmol que va assotar el país, i també va participar en les tasques de rescat de l’accident aeri de Germanwings el 2015. Ara li ha tocat lluitar a primera línia contra el SARS-CoV-2, “el bitxo”, com ell l’anomena. Veí d’Igualada, ha coŀlaborat en la planificació de les actuacions per revertir els contagis a la conca d’Òdena. Té clar que el SEM és una peça clau per superar la pandèmia, com també ho són la resta d’agents sanitaris.
Compta amb una llarga trajectòria en la gestió de catàstrofes. El coneixement és clau per superar situacions com la que vivim?
Sí, i tant. El coneixement és clau, però també la coordinació. Aquesta és la primera vegada en una emergència en què el vaixell el copilota Salut. Normalment són els Mossos d’Esquadra o els Bombers, els que ho fan. La gran qualitat dels serveis assistencials del país ha fet que la resposta a la crisi hagi estat boníssima, però sols no ho podríem haver fet. La veritable clau per superar la pandèmia és que tots treballem plegats.
Va ser coordinada, la resposta, a la Conca d’Òdena?
Sí, molt. Es van desenvolupar protocols de manera molt ràpida i es va poder actuar amb celeritat. Tothom hi va intervenir. Crec que la gestió va ser lloable, i la coordinació de tots els agents sanitaris va ser la clau de l’èxit. Qui es pensi que la pandèmia la superarem anant cadascú per la seva banda, s’equivoca.
El sistema sanitari català és lloable?
Rotundament sí. I crec que s’està demostrant en la manera de gestionar la resposta a la pandèmia. Estem veient com altres territoris no han pogut reaccionar de la mateixa manera com ho ha fet el país. Espero que quan tot passi, i fem la valoració de com ha anat tot plegat, quedi palesa la bona feina que s’ha fet, i del que es podria haver fet. Hi ha molts professionals que s’hi estan deixant la pell, per guanyar la bestiola. Crec que s’hauria de posar un exceŀlent al sistema sanitari per com està afrontant la situació.
És complicat vèncer un enemic que no saps quina cara té.
Sí, no és fàcil. Però tot i la rapidesa amb què s’han desenvolupat les coses, vam tenir temps de preparar-nos i d’analitzar contra què estem lluitant. Malgrat tot, cada dia sorgeixen informacions noves que fan virar l’estratègia d’actuació. Aquesta és precisament la nostra feina: adaptar-nos ràpidament a les coses que van passant.
Les últimes notícies que publiquen els mitjans són que el virus pot afectar els infants de manera greu.
Hi ha algun estudi que apunta aquesta possibilitat, però encara no hi ha proves concloents per poder fer una afirmació d’aquest tipus. S’ha de ser molt caut, en aquestes qüestions.
Si la pandèmia hagués afectat els infants, creu que seria tot molt més dramàtic?
Sí, imagino que sí. Quan actuem en alguna situació d’emergència, la majoria de les persones que treballem al SEM coincidim a dir que el que més ens colpeix és veure infants implicats. Suposo que si la bestiola ataqués els més petits, la situació seria encara molt més complicada del que ja és.
Qui digui que estàvem preparats per fer front a una crisi sanitària d’aquesta magnitud, menteix”
Josep Maria Soto, cap de l’Àmbit de Serveis Especialitzats i Extraordinaris del SEM
Com s’ho fa el SEM per atendre la crisi sanitària provocada pel nou coronavirus i per seguir fent la seva feina?
Optimitzant i incrementant recursos. Hem hagut de fer una gran tasca de gestió de personal per arribar a tot arreu. Però ho hem fet. Pensa que durant la pandèmia, el SEM ha arribat a atendre 50.000 trucades diàries, quan en una situació de normalitat, de mitjana se’n reben 6.000. Ens hem hagut de dotar de recursos extraordinaris, però el cert és que hem pogut donar una bona resposta a tot.
Imagino que el fet que hagin baixat les emergències hi ha contribuït.
Sí. Fins fa una o dues setmanes, es registraven moltes menys incidències del que és habitual. Gairebé no hi havia accidents laborals ni accidents de cotxe. Tampoc es feien rescats a la muntanya. Això ha ajudat a gestionar la situació, però cal tenir en compte que les incidències relacionades amb la Covid-19 han estat altíssimes. El retorn dels treballadors no essencials a la feina ha fet repuntar les emergències que atenem habitualment. Però no estem tenint problemes per compaginar-ho tot.
Alguns sindicats han dit que hi ha problemes per aconseguir material de protecció per al personal d’emergències.
L’escassetat d’EPIs ens ha afectat a nosaltres, i a tothom. Quan la pandèmia va esclatar, el SEM disposava de material, fruit de les previsions que es van fer abans del Mobile World Congress. Fins i tot se’n va donar a altres agents sanitaris per poder treballar. El fet que la crisi sanitària hagi afectat tot el planeta ha provocat que no hi hagi material per a tothom, però ara la cosa ja es va resolent.
Estàvem preparats per a una pandèmia d’aquesta magnitud?
No. I qui digui que sí, menteix. No ho estàvem nosaltres, ni la majoria de països del món. Al llarg del temps ens preparem per fer front a emergències de tota mena, però ningú creia que hi pogués haver una crisi que afectés tanta gent, i d’una forma tan virulenta i simultània. Per sort, els plans de contingència que s’havien fet han ajudat a encarar la pandèmia. Malgrat tot, crec que s’ha donat una molt bona resposta.
Els professionals de la sanitat estaven preparats psicològicament pel que estan vivint?
Molts, no. S’estan donant nombrosos casos d’angoixa en professionals sanitaris, perquè la situació que viuen és dura i treballen moltes hores. Des del SEM hem creat un pla per donar suport psicològic a tota aquesta gent que treballa per donar resposta a la crisi sanitària. Respondre a aquesta necessitat és part de la nostra tasca. Hem de cuidar els que ens cuiden.
És diferent la resposta que es dona en una crisi d’aquestes que en una catàstrofe com el terratrèmol d’Haití?
L’escenari és diferent. Fins ara, les catàstrofes a les quals ens havíem enfrontat tenien una data d’inici i una de final, i estaven molt localitzades. Ara no. La bestiola afecta tot el món i no sabem quan s’acabarà, tot això. Aquest fet genera molta pressió. Pressió a la gent, perquè no sap a què s’enfronta, i als sanitaris que tenen clar que només per fer la seva feina posen en risc la salut. És dur anar a treballar i saber que quan arribis a casa pots contagiar la teva família. No és fàcil, conviure amb això.
La gent reconeix la tasca que fan diàriament.
Sí. Que la gent surti als balcons cada dia a les 8 del vespre a aplaudir els sanitaris és molt gratificant, però a mi no em serveix de res si després se salten les normes i amb la seva conducta posen en risc la resta de ciutadans i els equips sanitaris. Això no va així. No podem perdre el que hem aconseguit. No coneixem prou bé el virus, i això ens obliga a estar sempre en alerta.
Com creu que serà la postpandèmia?
Hi ha molt de debat sobre què passarà quan la situació es vagi normalitzant. Tot i que s’està fent una bona feina, jo crec que aquesta crisi ens ha donat l’oportunitat de canviar algunes coses. La situació sanitària m’ha fet veure que som capaços d’adaptar-nos a qualsevol situació, i això és bo. Però caldrà avaluar si s’han de fer canvis en alguns àmbits per poder millorar la resposta quan es doni una nova situació com la que estem vivint.
