El coronavirus reté un milicià penedesenc al Kurdistan

El penedesenc que ha anat a lluitar per defensar el poble kurd.
Ricard Vinyals
20/04/2020 - 06:00h

Va anar-hi fa vuit mesos per defensar el poble kurd i ara vol tornar i no pot fer-ho

Un penedesenc es troba retingut sense poder tornar a casa després de 8 mesos defensant el poble kurd de diversos atacs militars a la zona del Kurdistan en territori sirià, atesa la impossibilitat de viatjar a causa del coronavirus de la Covid-19.

Accepta d’explicar al 3d8 la seva història de milicià amb algunes condicions per preservar-ne la seva identitat real. Per tant, aquest setmanari hi ha mantingut contacte a través d’internet, però no esmentarem ni el nom ni tan sols la població de residència del protagonista d’aquest relat.

I tampoc quan pensa que podrà tornar a casa “per motius personals”, resumeix, atès el seu temor a possibles represàlies polítiques de l’Estat espanyol en tornar al país. Només direm que el seu nom actual i de manera provisional és Heval (amic/camarada en la llengua kurda) Zana. “Aquí ningú no sabem els nostres noms reals”, diu.

Simpatitzant del poble kurd
“Fa molts anys que segueixo el moviment kurd, almenys des del 1999 quan van detenir al lider del moviment kurd revolucionari i fundador del PKK (Partit dels treballadors del kurdistan), Abdullah Ocalan; aquí li diem Serok apo.

Aleshores va ser quan dins del moviment de l’esquerra independentista catalana va començar arribar molta informació sobre la lluita del poble kurd i el seu alliberament nacional a través del PKK”, continua el relat que Zana ha enviat al 3d8.

Explica que Kurdistan és la nació sense estat més gran del món, amb una població d’uns 50 milions de persones, i que tot el territori kurd es troba dividits entre 4 estats: Turquia (que els kurds anomenen Bakur -Nord-), Iraq o Basur (Sud), Iran o Rojilat (Est) i Síria o Rojava (Oest). A cada part del Kurdistan es viu una situació política diferent, però en les 4 parts d’aquesta nació sense estat hi ha lluita de la guerrilla sota diferents noms.

“Després de molts anys de seguir l’evolució de la lluita del poble kurd i amb experiència d’haver participat en brigades solidaries a Palestina, Chiapas, Cuba i després de patir una greu malaltia vaig decidir que ‘ara o mai’ i vaig entrar en contacte amb la milícia popular kurda de Rojava, les YPG (Unitats de Defensa Popular) i les YPJ, la branca femenina de la milícia, que es van fer famoses arreu del món per vèncer l’Estat Islàmic (EI) a Síria i a part de l’Iraq kurd”, continua el relat d’aquest milicià penedesenc.

“Les YPG tenen la seva branca internacional seguint l’exemple de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola i milers de voluntaris d’arreu del món han vingut a lluitar des del 2012”, afegeix.

Les YPG són les unitats encarregades de la defensa i seguretat a l’administració autònoma del nord-est de Síria, “on s’aplica el confederalisme democràtic”. Els punts principals de l’autoadministració són, segons explica Heval Zana: l’alliberament de la dona, per la qual cosa tots els càrrecs públics són duplicats home/dona, totes les assemblees o comunes -el que serien ‘ajuntaments’- han de tenir un mínim del 40% de dones; la igualtat de drets entre ètnies i que fa que totes tinguin representació en els llocs de preses de decisió [a Rojava hi viuen, per exemple, kurds, arabs, cristians, yezadis, asiris, turcmens i siriacs]; hi ha dos alcaldes, dos presidents de cada regió, etcètera; i la defensa de l’ecologisme.

L’arribada al Kurdistan
El protagonista d’aquesta història va iniciar-la el mes de setembre passat, quan va volar en solitari a Solaimaniya (en territori iraquià), i des d’allà, juntament amb un parell de milicians internacionals més, va desplaçar-se cap a la frontera amb Rojava.

“Creuar la frontera va ser tota una experiència, a la una de la nit pel mig de la muntanya fins arribar al riu Tigris i preparant una barca inflable per creuar-lo en complet silenci per no ser descoberts pels focus de l’exèrcit Pershmerga.

Un cop creuat el riu xops i havent desinflat la barca, vam continuar uns quilòmetres més fins arribar dalt d’un turó, on ens van dir: ‘tranquils, ja sou a Rojava’”.

PUBLICITAT

“Al cap d’una estona va arribar una furgoneta amb membres de la YPG amb uniformes i armats fins les dents i ens van portar cap a l’Acadèmia per passar els primers mesos d’entrenament militar, primers auxilis, aprenentatge cultural de la història i la llengua kurda; i també polític”, continua explicant Heval Zana.

El mateix milicià penedesenc vol remarcar que la YPG és una milícia completament política, “en el passat era d’ideologia marxista leninista i des de fa uns anys s’ha obert cap el socialisme llibertari”. “Aquí, primer són els ideals i després la defensa dels ideals amb les armes”, diu Zana, que continua: “A l’Acadèmia fas una vida completament política i militar i, un cop preparat, t’envien al Tabure(batalló) internacional per ser part activa de la defensa, al front, a la segona línia o a preparar posicions en zones estratègiques, tot depèn de la situació bèŀlica”.

Ja fa unes setmanes que havia de creuar la frontera cap a Iraq per tornar, però tot Iraq i Basur [el Kurdistan iraquià] estan tancats al trànsit, la gent confinada i els aeroports tancats”

Heval Zana
Identitat kurda d’un milicià penedesenc

Els responsables de la milícia kurda fan una avaluació personal de cada voluntari, segons els teus coneixements o virtuts, busquen quin pot ser el seu rol o bé “si pots fer algun tipus de feina específica, et deriven cap a altres funcions dins de l’estructura de defensa.

Jo he tingut la sort de fer varies feines diferents i conèixer molt bé la zona i relacionar-me molt amb la cultura kurda. Ara mateix, la lluita principal és contra l’invasió per part de Turquia, que vol ocupar les principals ciutats de Rojava; i contra petits reductes de l’Estat Islàmic”.

“Els primers dies de l’invasió turca vam viure moments molt tensos, però després Rússia i el règim sirià van crear una zona de seguretat entre les YPG i Turquia”, continua el relat de Zana, que també deixa clar que “és molt llarg d’explicar i d’entendre la situació actual, tant a Rojava com a Síria, un país que porta 9 anys de brutal guerra civil, amb un munt de bàndols, faccions militars i milícies”.

Voluntaris d’arreu del món
“Estant aquí, tant fent tasques de logística, civils o al tabur”, Heval Zana remarca que ha coincidit amb gent voluntària i simpatitzant del poble kurd arribada de tot el món: per exemple, d’Austràlia, Anglaterra, Alemanya, Grècia, França, Estats Units, Itàlia, Polònia, Rússia, “kurds de totes les parts del Kurdistan, asiris i, com no, moltíssims catalans i espanyols”.

Zana parla, per exemple, d’una catalana a les YPJ, però amb la qual no ha coincidit; i de dues noies catalanes i un madrileny treballant a l’Hospital de la ciutat de Derik. I, per exemple, en una cerimònia en record d’un milicià internacional caigut en combat, van coincidir 16 catalans.

Cementiri de les YPG/YPJ a la població kurda de Derik

“Els kurds tenen molta simpatia pels catalans i molts coneixen molt bé tot el que passa a Catalunya i el procés”, explica el milicià penedesenc, que tot i conviure amb la mort i la pèrdua de companys i companyes al front “puc dir que és una experiència dura, però immesurablement enriquidora; i poder aprendre de la lluita, cultura, autoorganització i autogestió de Rojava no té preu”, afirma.

“Formar part d’una autèntica revolució que defensa els mateixos ideals que tu, per mi és un deure i alhora un plaer”, continua Heval Zana.

Retingut pel coronavirus
Com apuntàvem en l’inici d’aquest article, el milicià penedesenc que va decidir lluitar a favor del poble kurd ha de tornar a Catalunya, però no ho pot fer encara per la pandèmia de la Covid-19.

“Ja fa unes setmanes que havia de creuar la frontera cap a Iraq per tornar, però tot Iraq i Basur estan tancats al trànsit, la gent confinada i els aeroports tancats”, explica.

“Aquí a Rojava la situació és la mateixa des de fa unes tres setmanes: tot tancat, carreteres tancades i només funcionen els serveis essencials. Per ara, a Rojava no es coneix cap cas de mort per Covid-19, però aquí pot ser un desastre si el virus s’exten”, diu també Zana, que ho argumenta pel fet que “no hi han recursos, els hospitals estan col·lapsats de per si per la brutal guerra, Turquía destrueix els conductes d’aigua deixant a 400.000 persones sense accés al servei; i hi ha desenes de milers de refugiats en camps i ciutats, gent que abandona les zones del Kurdistan ocupades per Turquia”.

Aquí a Rojava la situació és la mateixa des de fa unes tres setmanes: tot tancat, carreteres tancades i només funcionen els serveis essencials”

Heval Zana

“El comandament general de les YPG/YPJ, seguint els consells del president de les Nacions Unides, va declarar un alto al foc per la crisis del Covid-19, sempre reservant-nos el dret a autodefensa si som atacats; i hem tingut petits enfrontaments i bombardeigos de Turquía”, continua el relat de Zana, el qual conclou sobre aquesta qüestió: “Els turcs no respecten l’alto al foc. Pel que fa a mi, he tornat al poblet on he passat diversos mesos, on tothom em coneix, on he fet tasques d’electricista, posat injeccions a gent malalta, jugat desenes de partits de futbol amb les nenes i nens del poble i he fet defensa militar, esclar”.

Més antimilitarista
“Tot i que pugui semblar contradictori”, atesa la seva presència voluntària en una milícia, Heval Zana conclou que “la meva experiència aquí m’ha reafirmat els meus ideals antimilitaristes. Vaig ser insubmís condemnat a any i mig de presó, pena que no vaig arribar a complir ja que no tenia antecedents penals; tant els membres del Moviment de Resistència Kurd com jo odiem profundament la guerra, els exèrcits i la industria armamentística; aquí he pogut comprovar el mal i les cicatrius que deixa la guerra, tan físic com psicològic; i he vist com gent preciosa es veu obligada a fer coses que odia per defensar els seus ideals i el dret a una vida digne i en pau”.

I Zana conclou: “Desitjo que la guerra s’aturi, que l’estat feixista turc es retiri de les zones ocupades i que els kurds, àrabs i totes les ètnies de Rojava i Síria puguin viure en pau. També espero poder tornar a Rojava ben aviat i continuar la meva tasca aquí per defensar i apendre més de la revolució.”

També et pot interessar

Comentaris