“A les xarxes socials cal evitar els perfils que només es basen en l’alimentació o en la imatge”
La directora del centre Cata de Vilafranca, Pilar García, ens explica com afecta el confinament a les persones amb trastorns de la conducta alimentària
Pilar García és la directora del centre Cata de Vilafranca, un hospital de dia especialitzat en el tractament dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) –tractament que queda cobert per l’assegurança escolar i, per tant, el pacient se’n pot beneficiar de manera gratuïta–, que compta amb un equip multidisciplinari. Aquesta setmana hem volgut parlar amb García sobre com pot afectar el confinament a les persones amb trastorns alimentaris.
Els pacients amb trastorns alimentaris tenen més predisposició a patir la Covid-19? Tenen el sistema immunitari afectat?
En general, les persones amb TCA no tenen necessàriament un sistema immunitari menys competent ni se’ls suposa un major risc per complicacions derivades del coronavirus, tret que pateixin d’altres patologies prèvies que comportin ser població de risc per contreure la Covid-19 o que el seu índex de massa corporal sigui molt baix o presentin símptomes de desnutrició, la qual cosa pot comportar un sistema immunitari debilitat.
Aquestes persones poden tenir afectacions psicològiques afegides pel confinament?
La situació excepcional que vivim afecta directament tota la població, tot i que es pot intensificar en el cas de persones que pateixen algun tipus de trastorns mental, com és el cas de les persones que pateixen un trastorn de la conducta alimentària. En aquests moments, la simptomatologia present en totes les variants dels TCA pot veure intensificada i afectada més del normal a causa del canvi de rutines que comporten la ruptura de l’estabilitat.
A més, com que hi ha més interacció familiar, hi pot haver més desconfiança amb relació als aliments que es preparen a casa, amb majors nivells d’ansietat i irritabilitat, incrementant la por d’engreixar-se per la falta d’activitat física i, a la vegada, incrementant també el temor a menjar determinats aliments que es consideren més calòrics. A més, a causa del confinament les persones amb TCA poden desestabilitzar-se i veure com els creix l’apatia o com tenen un estat d’ànim baix, preocupacions excessives i molt intenses i augment dels nivells d’ansietat, irritabilitat i conductes obsessives o purgatives, entre altres.
Cal fer canvis en les pautes alimentàries durant el confinament?
No. Amb persones amb TCA la restricció alimentària pot ser un factor de risc per a la recaiguda de la malaltia. Recomanem no fer canvis en les pautes alimentàries. Des del centre Cata aconsellem, a més, que tot el nucli familiar segueixi la mateixa pauta d’alimentació.
S’ha de fer un control de pes a casa mentre duri el confinament?
Només s’ha de fer en els casos en què l’equip clínic consideri necessari objectivar la pèrdua de pes. La família serà la que realitzarà el control de pes, sempre amb la freqüència que indiqui el professional referent durant el període de confinament. L’important és no controlar el pes cada dia ni comprovar l’estat del teu cos per observar els mínims canvis que pots imaginar.
Els pacients poden fer exercici físic mentre duri el confinament?
És recomanable, sempre que no estigui contraindicat pel professional de referència. Aconsellem fer exercicis de manteniment físic suau, ioga, meditació o tècniques de relaxació guiada. No poden ser mai exercicis per cremar calories que contribueixin a una reducció de pes. A més, l’activitat física suau sempre s’ha de fer acompanyada d’un familiar.
Quina atenció realitza el centre Cata durant aquesta situació excepcional d’aïllament?
El nostre equip de professionals ha habilitat diferents canals de comunicació telemàtica (videoconferència i atenció telefònica) per mantenir una atenció individualitzada de qualitat a tots els seus pacients. Es realitzen teràpies grupals i sessions individuals, tal com es feien normalment al mateix centre, mentre duri el període de confinament.
Quines recomanacions pot donar per reduir l’ansietat que genera aquesta situació d’aïllament?
Des del centre Cata recomanem fer cinc ingestes diàries a través d’una alimentació equilibrada i amb un horari estructurat. Cal intentar que el moment dels àpats sigui al més relaxat possible, en família, i sense distraccions de pantalles, com ara mòbils o televisió, amb la finalitat de millorar la comunicació familiar. A més, també és important estructurar el dia amb rutines, reduir al màxim l’avorriment i promoure la comunicació entre els membres de la família per poder expressar els sentiments. També cal mantenir la relació social amb iguals a través de les xarxes socials i altres eines digitals. També cal dosificar el temps d’exposició als mitjans de comunicació, evitant informacions no oficials. Els diem també que es faci un ús saludable de les xarxes socials, evitant visitar perfils que ens generen malestar i, sobretot, defugint aquells que només basen la seva informació en l’alimentació o en la imatge corporal. En moments de pics d’ansietat, cal practicar respiracions profundes i buscar activitats per distreure’s i que puguin allunyar els pensaments obsessius cap al cos i el menjar.
Què poden fer els cuidadors davant aquesta situació?
Sempre han de seguir les recomanacions pautades pel centre de tractament.
Com es poden conduir les situacions de conflictivitat familiar?
És molt important saber portar de forma adaptativa les situacions d’estrès familiar generades pel confinament. Hem de saber reconèixer els propis límits i buscar ajuda en un altre membre familiar abans de perdre el control. A més, també és molt important respectar els espais d’intimitat de les persones amb qui convivim, però també trencar l’aïllament amb activitats conjuntes.
