“He d’anar a l’hospital per curar-me el càncer, però hi vaig amb por pel coronavirus”
Una jove de Vilafranca explica l’experiència d’haver d’acudir a Bellvitge per a un tractament mèdic diari tot i que preferiria estar confinada
La Gemma (nom fictici per preservar-ne l’anonimat) és una noia d’encara no 30 anys que viu a Vilafranca del Penedès i que està vivint l’episodi de l’emergència sanitària pel coronavirus Covid-19 d’una manera molt diferent a la majoria de la població.
Remarca que voldria estar confinada a casa per evitar un possible contagi, però des de fa setmanes lluita per superar un càncer (concretament, un càncer incipient al coll uterí que li van diagnosticar el mes de desembre passat en un control mèdic rutinari) i es veu obligada a acudir tots els dies laborables a l’Hospital Duran i Reynals per seguir el seu tractament mèdic.
Això li genera un sentiment contradictori, afirma, perquè ha d’anar a l’hospital per tractar-se pel càncer, i ho fa amb por per no exposar-se al coronavirus: “Estic anant a l’hospital per curar-me i m’arrisco al contagi. Però hi haig d’anar”.
Estic anant a l’hospital per curar-me i m’arrisco al contagi del coronavirus”
Gemma, malalta de càncer
Lògicament, tant la Gemma com tot el personal que la tracta a l’Hospital Duran i Reynals prenen totes les mesures de seguretat per evitar l’afectació per la Covid-19.
El dia a dia de la Gemma comença de bon matí, al voltant de les 7, quan es lleva per poder anar a rebre sessions diàries de radioteràpia (i un cop a la setmana també de quimioteràpia) al centre sanitari a tocar de l’Hospital de Bellvitge. Excepcionalment, aquesta setmana hi estarà ingressada tres dies perquè li han hagut de programar una braquiteràpia, una petita intervenció quirúrgica per implantar-li un xip que li permetrà rebre un tractament de radioteràpia interna.
A l’Hospital de Bellvitge li van extreure uns ganglis de l’estómac i el 3 de març va començar el tractament per combatre del càncer, en principi, per a un total de 7 setmanes. La declaració d’estat d’alarma per la Covid-19 no va interrompre’l, però sí que el va condicionar força.
En aquest sentit, la Gemma explica que com que no té familiars ni amistats que la puguin acompanyar cada dia a Bellvitge, hi va començar a anar amb tren. Havia d’anar fins a l’estació de l’Hospitalet de Llobregat, agafar després el metro fins a l’Hospital de Bellvitge i encara finalment un petit bus que cada pocs minuts passa per anar a l’Hospital Duran i Reynals.
Cada vegada hi viatja menys gent, al tren i, en general, la gent respecta les distàncies de seguretat i molta porta mascaretes”
Gemma, malalta de càncer
“Cada vegada hi viatja menys gent, al tren i, en general, la gent respecta les distàncies de seguretat i molta porta mascaretes”, diu la jove, que també destaca amb agraïment el fet que des de divendres passat ha pogut canviar el tren pel desplaçament amb un vehicle de l’Associació Ampert per a pacients que reben tractament per un càncer.
“És molt millor aquesta opció, perquè em recullen a prop de casa i em porten fins la porta de Duran i Reynals, que és el centre on em fan el tractament”, explica la Gemma. “Guanyo molt de temps en el desplaçament, tot i que, com que hi ha altres usuaris, m’he d’esperar després per tornar”, continua la protagonista d’aquesta història.
La Gemma només té paraules d’agraïment per a la conductora de l’Ampert: “És molt bona persona, i com que no ens pot ajudar la família, fa el paper d’un familiar nostre i ens ajuda molt amb els papers. Estic molt contenta perquè, a vegades, el tractament et deixa molt cansada i amb malestar, i ella es cuida dels papers”.
Mesures per evitar el Covid-19
La Gemma també explica que arran de l’esclat de l’emergència pel coronavirus respecten sempre “la distància de seguretat mínima, també al cotxe d’Ampert, que no va ple”. “Ens posem guants, ens donen gel anti-bacteris i tot el material que toquem, com els llençols que uso mentre faig radioteràpia, el renoven ràpidament”, afegeix.
Altres mesures que s’han pres per evitar contagis són la suspensió de les cites mèdiques presencials, sempre que el pacient es trobi mitjanament bé i pugui evitar desplaçar-se a l’hospital, per la qual cosa s’ha potenciat el contacte telefònic entre els sanitaris i els pacients.
