D’Austràlia a Vilafranca fent mil peripècies
La crisi del coronavirus ha agafat molts penedesencs de viatge, alguns dels quals ens han explicat tot el que han hagut de fer per poder tornar a casa
Viatges truncats pel Covid-19. Amb l’estat d’alarma decretat pel Govern de l’Estat, la gran majoria de penedesencs que eren fora de viatge han volgut tornar a casa abans del que tenien previst i han hagut de fer front a canceŀlacions de vols, canvis d’itinerari d’última hora, trucades a les ambaixades i consolats i els nervis de veure el tancament de l’espai aeri d’alguns països, cosa que els deixava sense gaires opcions per tornar a Espanya. Molts d’ells, doncs, han viscut autèntiques peripècies que poc s’haurien imaginat fa uns mesos. Alguns d’ells ens ho han volgut explicar en primera persona, com és el cas de la Gemma Carbó i el Joe Gómez, que portaven sis mesos a Austràlia.
“Hem estat 6 mesos a Austràlia perquè el meu marit és de Sydney i volíem que els nens coneguessin el país. Teníem el bitllet d’anada i tornada, del 19 de setembre al 20 març. Quatre dies abans de tornar, rebem un mail que només deia “vol cancel·lat”. Truquem a la companyia durant diverses hores, finalment ens atenen però no ens donen cap opció i ens veiem obligats a cancel·lar i demanar la devolució dels diners, que, per cert, encara no ens han tornat. Mirem altres companyies i veiem que totes estan tancant els vols amb Espanya.
Finalment reservem amb una altra companyia. El dia abans consultem el vol i tot és correcte. Venem el cotxe i tot el que teníem a la casa perquè han d’entrar a viure uns nous llogaters. Abans d’anar a dormir mirem el correu electrònic i veiem un altre mail que diu “vol cancel·lat” i, de nou, res més. Truquem a la companyia tota la nit, sense dormir. Ens van agafant el telèfon però ens diuen que encara no saben res i que truquem al cap de dues hores, però no aclarim res. L’endemà igual. Veiem com els preus dels vols pujen d’una manera desorbitant. Vaig escriure i trucar a l’ambaixada espanyola a Sydney i al Ministeri d’Exteriors d’Espanya i a tot arreu em diuen que no hi poden fer res, que he de contactar amb alguna companyia d’avió que faci escala a un país europeu.
Portem 19 hores trucant a la companyia, finalment agafen el telèfon a les 4 de la tarda i ens diuen que si podem estar a l’aeroport en 20 minuts. Ho deixem tot tal com està, agafem les maletes ja mig desfetes i per casualitat el veí de davant té la furgoneta aparcada fora el carrer i ens acompanya a l’aeroport. Arribem i ja havien tancat el check-in, però després d’insistir i suplicar ens deixen passar. Era un vol amb escala de 9 hores d’espera a Doha i 2 hores a Londres, més les 21 hores de vol… Sense haver dormit la nit abans, amb nens que ho toquen tot… A l’avió llegim que l’aeroport de Londres planteja el tancament imminent de l’aeroport. Arribem a Doha i demanem que ens canviïn el vol.
Ens diuen que un vol cap a Munich està a punt de tancar, que ens afanyem. Finalment des de Munich podem volar a Barcelona i arribem a casa després de mil peripècies i emocions que recordarem segurament tota la vida”
