L’esperança de poder tornar
La crisi del coronavirus ha agafat molts penedesencs de viatge, alguns dels quals ens han explicat tot el que han hagut de fer per poder tornar a casa
Viatges truncats pel Covid-19. Amb l’estat d’alarma decretat pel Govern de l’Estat, la gran majoria de penedesencs que eren fora de viatge han volgut tornar a casa abans del que tenien previst i han hagut de fer front a canceŀlacions de vols, canvis d’itinerari d’última hora, trucades a les ambaixades i consolats i els nervis de veure el tancament de l’espai aeri d’alguns països, cosa que els deixava sense gaires opcions per tornar a Espanya. Molts d’ells, doncs, han viscut autèntiques peripècies que poc s’haurien imaginat fa uns mesos. Alguns d’ells ens ho han volgut explicar en primera persona, com és el cas del Marc Hernández, que estava d’Erasmus a Florència
“Em dic Marc Hernández Escalona, tinc 21 anys i visc als Monjos. Durant els últims mesos he estat d’Erasmus a Florència. Tota preocupació derivada del Covid-19 semblava innecessària i llunyana fins al dia 1 de febrer, quan se’ns informa dels primers casos de coronavirus a la ciutat.
Seguim amb atenció la progressió d’aquest fenomen, i els mitjans comencen a parlar d’un alt nombre de contagis a Itàlia. Les nostres famílies ens truquen i es preocupen. Però per a nosaltres tot va bé: estem d’Erasmus i les notícies no són del tot greus. Unes setmanes més tard (del 20 al 27 de febrer) viatjo a casa per veure la família i dies abans de tornar a Itàlia tots m’insisteixen que em quedi, que allà la cosa no pinta bé. Però jo hi torno, pensant que no n’hi havia per a tant.
Un cop allà, ens tanquen universitats i decidim fer una escapada a Romania. Tres hores abans d’agafar l’avió de tornada ens cancel·len el vol: Romania tanca fronteres amb Itàlia. L’única opció de Ryanair és un vol gratuït a Edimburg que no ens soluciona res. Decidim tornar fent escala a Viena fins a Roma, però sorgeix un nou imprevist: el Govern italià prohibeix el desplaçament entre regions.
Quin sentit tenia anar a Roma si després no podríem arribar a Florència? Amb aquest context i un panorama força negre, decidim agafar un vol directe a les nostres respectives ciutats i fer una pausa de l’Erasmus amb l’esperança de poder-hi tornar.
Crec que la situació és prou greu per haver pres aquesta decisió. A la fotografia podeu veure el Marc amb la seva àvia, la seva germana i la seva mare a la Piazzale Michelangelo, Florència.”
