La caça no evita l’increment de porcs senglars
La presència d’aquests animals a les vies urbanes provoca nombrosos accidents.
En els últims anys el nombre de senglars ha augmentat molt a Catalunya, una tendència general que també s’ha donat a França, Portugal o Europa en general. Això es deu al fet que es tracta d’un animal intel·ligent, amb gran capacitat per trobar recursos i aliment en molts entorns, i que, a més, és omnívor. Segons CreatiBio, empresa que vetlla per la biodiversitat i el medi ambient, a això se li pot sumar el fet que, de forma generalitzada, s’ha produït un abandonament dels camps de conreu, que han esdevingut lentament zones boscoses. En aquest nou context, el senglar troba la cobertura vegetal idònia per viure i desenvolupar la seva activitat.
Conflictivitat entre persones i senglars
Josep Costa, biòleg de l’empresa de gestió de fauna ZooEthics, assegura que la convivència dels humans amb altres espècies com el porc senglar no és cap novetat: “De senglars n’hi ha hagut sempre, i això no canviarà; som nosaltres els que n’hem de prendre consciència i no podem ignorar que convivim amb animals salvatges”. Actualment, l’auge de la població de senglars, l’aparició de múltiples carreteres i la falta de passos de fauna ha propiciat que els accidents de trànsit provocats per animals salvatges siguin una problemàtica constant i ha fet que es busquin mesures per resoldre aquest conflicte. Malgrat això, Costa afirma que “les vies de trànsit que s’estan dissenyant no tenen en compte no només els senglars, sinó la fauna com un fet intrínsec” i considera que en una zona on hi ha animals salvatges, les vies haurien d’estar dissenyades per evitar aquests conflictes. El biòleg destaca que probablement es podria resoldre la situació si hi hagués tanques i vies de circulació per als animals, i assegura que “s’estan gastant milions d’euros a fer rotondes absurdes en comptes de destinar una part d’aquests diners a fer passos de fauna”.
Pel que fa a les xifres, el Servei Català de Trànsit només registra els sinistres provocats per la fauna salvatge en general, de manera que es desconeix el nombre concret d’accidents causats per senglars. Malgrat això, hi ha estadístiques que demostren que la presència de senglars a les vies urbanes i periurbanes és una problemàtica vigent que va en augment i que s’ha de resoldre.
D’altra banda, Costa comenta que en zones on hi ha més probabilitat d’accident és aconsellable reduir la velocitat per tenir temps de redireccionar el vehicle i, sobretot, cal ser conscients que a les hores crepusculars és quan el senglar està més actiu.
L’any 2016 l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca va encarregar un cens de senglars per determinar si en aquell moment hi havia una sobrepoblació al municipi. Aquest estudi va demostrar que és molt difícil que es produeixi una sobrepoblació de senglars o de qualsevol espècie a la natura, ja que normalment són casos puntuals i transitoris. Així doncs, es va observar que hi havia aproximadament entre 60 i 80 exemplars, i que l’ecosistema podia acollir més de 200 exemplars.
La caça del porc senglar
Actualment es diu que la caça és una activitat reguladora que compensa la manca de depredació natural i, per tant, tendeix a restaurar el funcionament natural de l’ecosistema. No obstant això, i segons Costa, en el cas del senglar, la mortalitat causada per la caça i la que produirien els depredadors naturals és molt diferent. Els depredadors afectarien principalment cries i senglars joves o individus vells que hagin arribat al final del seu cicle vital i, en canvi, la caça afecta més individus adults del que ho faria la depredació natural. Això causa una estructura de la població diferent de la que hi hauria naturalment.
Segons el programa de seguiment de les poblacions de senglar realitzada per la Generalitat de Catalunya, durant els últims 25 anys, la quantitat de senglars caçats a Catalunya s’ha multiplicat per 3,5.
Àngel Amela, president de la Societat de Caçadors de Sant Martí Sarroca, explica que l’època de batudes de porc senglar actualment s’ha ampliat molt, de manera que comença la primera setmana de setembre i acaba l’última de març. Tot i que cada vegada hi ha menys gent jove que vol implicar-se en la caça i, per tant, menys caçadors, el nombre de senglars caçats augmenta i la població continua creixent. Aquest fet no es dona únicament a Catalunya, sinó que es repeteix a tot Europa. L’augment de les poblacions de senglar és paral·lel a l’augment de captures per caça. Per tant, l’explicació de l’increment de les poblacions de senglars no es deu a una falta d’activitat cinegètica, perquè aquesta és actualment més gran que mai. Per altra banda, Amela explica que el motiu principal pel qual els senglars cada vegada s’acosten més a les zones poblacionals és l’aliment, ja que “es tracta d’un animal supervivent que menja de tot”, i afirma que és molt difícil controlar una població de senglars perquè durant la nit poden arribar a caminar fins a quinze o vint quilòmetres.
