“Aquí tenim la sensació d’estar en una guerra silenciosa”
El vilafranquí Jofre Bosch relata la seva vivència des de Milà
Tinc 32 anys i treballo a Milà com a programador web en una e-commerce italiana. Fa 5 anys que visc a Paderno Dugnano, un poble a 10 quilòmetres de Milà. Estic casat amb una italiana, la Deborah, i tinc un fill de 3 anys, el Leonardo. Es va descobrir el primer cas a la Llombardia un dissabte i ja van fer tancar totes les escoles de la zona. Per sort, a la meva feina m’han deixat treballar des de casa des del primer dia, així que he pogut estar amb el meu fill. Més tard ho ha pogut fer també la Deborah.
Ara tot Itàlia és zona vermella, i només ens hauríem de moure de casa per anar la feina (els que no poden treballar des de casa) i per anar a comprar menjar. Al principi va haver-hi el boom i es van buidar molts supermercats d’aigua i pasta. Ara està tot més normalitzat perquè el govern ha promès que no tancarà els supermercats.
Nosaltres sortim al migdia amb el nen en bici per fer un tomb o per anar al parc. Però el Leo sempre vol estar amb nens, i hem d’evitar el contacte directe amb tothom, per això evitem anar al parc si hi ha gent. Per al Leo és com si estigués de vacances amb els papes, però sense els amics de la guarderia. Només veiem els pares de la Deborah (mantenint una mica les distàncies, encara que amb el nen és pràcticament impossible) i no veiem amics des que va començar tot.
Alguns consells que podria donar són evitar tot el que es pot evitar (sortir de festa, anar a sopar fora, etc.) i mantenir les distàncies quan et trobes amb algú (evitar fer encaixades de mans i també dos petons); rentar-se sempre les mans (i rentar-se-les bé), i quan s’hagi de tossir o esternudar, tapar-se la boca amb el colze, i no amb la mà
Jo estic una mica preocupat per família i amics de Catalunya perquè m’adono que no se li dona molta importància (també de part del Govern), encara que s’hagi explicat la situació italiana. Aquí tenim la sensació d’estar en una guerra silenciosa que no et permet viure la teva vida. Encara és difícil acceptar que estem en aquesta situació que per a nosaltres semblava tan lluny.
