Projecte personal d’una calafellenca per visibilitzar la fibromiàlgia
La periodista Cristina García Lucena fa un vídeo en solitari per sensibilitzar la població a partir del testimoni d’algú que pateix dolor crònic invalidant
La periodista calafellenca Cristina García Lucena, diagnosticada des de fa un any de la malaltia de la fibromiàlgia, va presentar dissabte al MCB Cinemes de Calafell el vídeo “Fibromialgia: Un viaje en solitario”.
Ho va fer de manera restringida per a autoritats i professionals sanitaris i col·lectius de persones afectades, mentre que a partir d’aquest cap de setmana obrirà les presentacions a tothom i, a més, el vídeo ja es pot veure, per exemple, en aquest enllaç de YouTube.
Produït totalment per la mateixa Cristina García, “Fibromialgia: Un viaje en solitario” es tracta d’un treball audiovisual de 10 minuts que aquesta extreballadora de diversos mitjans de comunicació i que va haver de deixar de treballar a causa de la malaltia ha volgut fer per tal de difondre que és la fibromiàlgia.
Es tracta d’una malaltia del tot invalidant encara no reconeguda oficialment a Espanya i que no permet a les persones malaltes fer una vida mínimament normal. Un 90% de les persones afectades són dones i només un de cada 10 malalts són homes, per qüestions hormonals i perquè les dones generen menys serotonina, un neurotransmisor que regula l’equilibri emocional i per això pateixen més estrés, un dels principals causants de la fibromiálgia.
Les malaltes no poden treballar ni fer moltes activitats a causa del dolor i fatiga crònica que produeix la malaltia. “He volgut fer el vídeo totalment sola i sense equips professionals per mostrar a través de la meva experiència què és i com s’afronta aquesta patologia”, explica la mateixa autora del treball.
Quedem amb García per parlar del seu cas aquest dilluns al migdia perquè, segons assegura, “a les tardes no puc fer res pel cansament”. Un cansament que en cap cas desapareix precisament descansant i fent repòs. A la pràctica, Cristina García explica de manera gràfica que “abans de la malatia hauria trigat 15 dies per fer un vídeo que ara m’ha comportat 5 mesos de feina, entre un mes per escriure’n l’escaleta i tota la producció, amb moltes imatges de recurs i músiques per transmetre sentiments”.
Uns sentiments de tristessa pel fet de patir la malaltia, però també d’esperança perquè algun dia deixi de ser una patologia incurable. En aquest sentit, Cristina García espera poder entrevistar-se amb el ministre de Sanitat, Salvador Illa, o algun dirigent del mateix departament per demanar-li, entre d’altres coses, que el govern espanyol “inverteixi més en la investigació de la fibromiàlgia, perquè és incurable i pràcticament no s’investiga”, diu García. Tanmateix, “per això ens cal força i, per exemple, que el vídeo arribi a molta gent”.
De moment els propers dissabtes es faran actes públics de presentació del treball a la comarca del Baix Penedès. Sempre a les 12h, aquest dissabte es podrà veure al Casal Municipal de Cunit; el dia 21 a la Lira Vendrellenca i el 28, al Centre cívic Cinema Iris de Calafell.
“El dolor és la mateixa malaltia”
Cristina García diu que “el dolor és la mateixa malaltia de la fibromiàlgia”, a diferència del que és més habitual en el sentit que el dolor és indicatiu o avís que hi pugui haver qualsevol altra mena de patologia.
“Per això, per diagnosticar la fibromiàlgia costa molt de temps, perquè calen moltes proves de descartament per veure, per exemple, que no pateixes d’una lesió. I et fan analítiques de tot tipus”, continua García. “Hi ha dies que ni t’aixeques del llit i el dolor pot variar segons el dia, però tinc dolor i cansanci sempre”, afegeix aquesta periodista que recorda que va poc més d’un any va ser operada de les espatlles i que “la fatiga dels exercicis no em permetia de fer una recuperació normal”.
“M’obligo a sortir cada dia al matí per fer coses que em vinguin de gust, però amb el dolor acabo fent el que puc fer del que voldria fer”, diu García, que també apunta que “cal tenir il·lusions per tirar endavant. El cervell crea endorfines, que és molt sà, però costa que donem el primer pas”, continua aquesta malalta de fibromiàlgia.
Tres parts
El vídeo “Fibromialgia: Un viaje en solitario” es divideix en tres parts: una primera de queixa, una segona d’informació i una tercera sobre com l’autora treballa la malaltia des del punt de vista psicològic. Autora d’un llibre titulat ‘El dolor crónico y la madre que lo parió’ que va escriure durant un procés d’anar passant d’una lesió a una altra, amb algun toc d’humor, Cristina García Lucena comenta que ara s’ha decidit a fer aquest vídeo per visibilitzar la fibromiàlgia i per contribuir benèficament a l’associació d’afectats que hi ha a Calafell (l’entitat SPLAF) i també a la protectora d’animals Proccan del Vendrell.
“Al vídeo deixo molt clar que la fibromiàlgia no és una malaltia mental i que la depressió que es pateix és una conseqüència de la malaltia”, diu també l’autora, que conclou que amb aquest treball audiovisual “volia arribar al cor de la gent”.
