“Gelida no s’ha acabat de creure que és Penedès”

Lluïsa Llop, alcaldessa de Gelida.
Eva López
11/01/2020 - 21:00h

Després de presentar-se en dues ocasions com a cap de llista d’ERC, Lluïsa Llop va aconseguir als comicis del mes de maig passat convertir-se en alcaldessa de Gelida.

Amb una vasta experiència en el món de la política (a més de regidora, és diputada al Parlament de Catalunya), Llop feia temps que denunciava l’esgotament del govern de Lluís Valls, i que es feia eco de la necessitat de canvi. Ara que aquest ha arribat, la republicana no perd el temps. Amb els seus socis de govern (Gelida en Comú i Primàries Gelida) ha teixit un complet programa de govern que mira més enllà d’aquesta legislatura per donar al municipi el lloc que es mereix dins l’Alt Penedès.

Tocava un canvi a Gelida?
Gelida necessitava un canvi. Ho vèiem des de l’oposició, i des que som al govern encara més. Faltava una visió diferent per fer les coses, regularitzar algunes situacions que ens hem trobat. També obrir l’Ajuntament a la participació ciutadana. Mancaven moltes coses i ens sembla que era imprescindible aquest canvi.

Va costar una mica que fos alcaldessa, igual que costa en molts llocs que les dones siguin en llocs de poder. La societat està preparada per al lideratge femení?
A Gelida l’acollida ha estat magnífica. No només no ens han dit res contrari, sinó que sabem que a molta gent li ha fet il·lusió que una dona hagi assumit l’alcaldia. Pensem que ara es compleixen 40 anys d’ajuntaments democràtics, Gelida no havia tingut mai una alcaldessa. Jo sempre dic el mateix: ja no és que hàgim de debatre si les dones fem les coses millor o pitjor, sinó que hem de normalitzar el dia a dia. Les dones som el 50% de la població, i això s’ha de notar a les institucions, també. Que en quatre dècades Gelida no hagi tingut una dona de cap de govern, no deixa de ser una anomalia.

PUBLICITAT

Ara que l’anomalia està resolta per una necessitat de canvi dels ciutadans, em deia, quina herència els han deixat els socialistes després de dotze anys de govern?
Bàsicament del que jo parlaria és de deixadesa i d’esgotament de projecte. Ens hem trobat un ajuntament on es feien contractes i altres temes fora de normativa, edificis en mal estat… Com a exemple li explicaré el cas d’un edifici sobre el qual ja hi havia informes de la Diputació redactats els anys noranta, que deien que patia problemes estructurals i que calia refonamentar. O un altre cas és el d’un espai que l’Ajuntament té llogat a un particular, i que no té contracte des dels anys 90, també.
Tot funcionava d’esma. No es feien grans inversions, que entenem que representen diners, però és que tampoc es duia a terme la gestió del dia a dia per mirar que tot funcionés.

També em parlava de manca de projecte…
Sí. És una de les altres qüestions que ens hem trobat. Pensem que Gelida és un municipi de 7.500 habitants i no s’ha fet res en matèria de promoció econòmica, en cap nivell. Des d’anar a buscar empreses de qualitat, sostenibles i netes que puguin venir a generar llocs de treball de qualitat -que en necessitem, perquè tenim un atur superior a la mitjana de la comarca-, fins a incentivar el comerç local per a les noves persones que arriben.

Les majories absolutes ajuden una mica a treballar d’aquesta manera?
Jo estic segura que quan es va engegar el projecte dels socialistes a Gelida hi havia una il·lusió, un futur. Això fa molts anys que s’havia apagat, i ara eren una màquina de gestionar el municipi sense grans esforços i de fer en el dia a dia, però sense cap visió de futur. Sabem que som Penedès i volem treballar en aquesta direcció.

El cas del nou govern de Gelida és molt diferent del PSC. Són tres grups a l’Ajuntament. És difícil treballar així?
És evident que quan tens una majoria absoluta tot és més fàcil de gestionar, perquè fas i desfàs a la teva voluntat, i més en el cas de l’anterior govern en què l’alcalde tenia un pes molt important, i les seves decisions eren les que tiraven endavant majoritàriament. Nosaltres, però, creiem que la fórmula que tenim actualment -tot i que costa més temps que les coses avancin- és molt més rica, perquè hi ha molta més gent treballant per Gelida. A més gestionem els temes de forma mixta, per la qual cosa cada qüestió compta amb la intervenció de més d’un regidor. És una fórmula molt enriquidora.

L’anterior govern de Gelida era molt opac. Nosaltres hem fet una clara aposta per la transparència

Lluïsa Llop, alcaldessa de Gelida

Una de les proves que els va bé la fórmula és el complet programa de govern que han teixit per Gelida. Hi fan especial esment a la promoció ciutadana i a la transparència. No n’hi havia fins ara?
No, gens. Era un Ajuntament molt opac, que publicava només les coses que marca la normativa (i a vegades, ni això), però nosaltres entenem que has de posar la informació a l’abast de la gent de forma que es comprengui. De fet estem treballant en una plataforma de participació ciutadana, amb l’objectiu d’obrir als ciutadans la presa de decisions sobre el municipi. Una de les primeres accions en què treballem és la consulta sobre l’adhesió de Gelida a l’AMI, que fa anys que està sobre la taula, i que probablement es farà el pròxim mes de febrer. El que decideixi la gent s’aplicarà.

Una de les coses que més atractiu genera a Gelida és el Funicular. Els darrers anys ha estat un servei que ha funcionat a batzegades. Serà una aposta clau de legislatura?
Nosaltres creiem molt en el Funi. Gelida té molts atractius, però és evident que segurament el que més ens singularitza és aquest, i volem donar-hi la volta. S’ha parlat amb Ferrocarrils de la Generalitat per potenciar l’Aula del Funi – que és l’Aula d’Interpretació que hi ha al baixador superior del Funicular-. També s’està treballant en la creació d’un bitllet combinat amb l’Aula d’Interpretació i s’intentarà promocionar-lo a les escoles. Que els alumnes vinguin, hi pugin i coneguin la seva història.

Al programa anuncien que crearan un festival de referència, però sense deixar clar quin serà el seu element diferenciador. Pot ser el Funi?
El Funi ja té la Funifira. És evident que aquests aquests primers mesos hem entomat les coses les coses amb poc marge de modificació i s’ha treballat sobre la marxa, i malgrat que s’ha intentat donar-hi una volta no hem acabat de repensar-la, que en definitiva és el nostre objectiu. Volem que el Funi en sigui el centre, que fins ara no ho era. Amb el Festival el que volem és posicionar Gelida al mapa, que sigui reconegut pel que fem.

PUBLICITAT

Hi ha mancances en aquest sentit? Creu que Gelida ha quedat una mica al marge del projecte del Penedès?
És probable, i a més Gelida té un problema afegit que és que els darrers anys no s’ha acabat de creure que és Penedès. Nosaltres sí que n’estem convençuts, i creiem que un dels valors que podem aprofitar és dir que som la Porta del Penedès venint de l’àrea metropolitana de Barcelona. Som el primer que veuen els visitants quan arriben. Ho hem de saber treballar. Tenim clar què som i què volem ser i hem d’aprofitar turísticament el nostre potencial.

La protecció de l’entorn és precisament un dels temes que inclouen al seu programa. Can Juncoses i l’Agroparc d’Ametller Origen seran els seus cavalls de batalla.
Aquests són dos dels temes que haurem de vetllar. Amb Can Juncoses poca cosa podrem fer per evitar que tiri endavant, si la promotora ho vol, perquè hi ha una sentència desfavorable cap a l’Ajuntament en aquest sentit. La crisi ens ha salvat de què el polígon no estigui desenvolupat, però aturar-ho és molt difícil. El que sí que farem és vetllar perquè si es fa, les empreses que hi hagi siguin beneficioses per a Gelida. I amb l’Agroparc farem el mateix. Després que la Generalitat vetés la primera proposta d’Ametller, ells van dir que la reformularien, però encara no sabem quines intencions tenen. Quan ho sapiguem, vetllarem que si es fa quelcom, sigui per beneficiar Gelida.

La biblioteca s’intueix com la seva gran obra de mandat.
La biblioteca és un dels grans problemes que té Gelida actualment. Pensa que estem encabint serveis pensats per un espai de 1.200 metres quadrats en només 180. Això provoca que malgrat la feinada que fan les treballadores de la biblioteca -que és espectacular-, la ubicació no dona ni per tenir serveis estàndards com una sala de lectura o l’arxiu municipal (per no tenir, no tenim ni aire condicionat), que són coses bàsiques en una biblioteca del segle XXI. Per això ja estem treballant en la redacció d’un projecte per construir un nou equipament, on es puguin donar tots els serveis. Sabem on el volem ubicar, però també sotmetrem la decisió final a participació, perquè creiem que el tema és prou important per a fer-ho.

També et pot interessar

Comentaris