“L’escriptura em permet explicar històries de persones anònimes que també formen part de la Història”

Ricard Vinyals
29/12/2019 - 09:00h

Josep Pimentel, de 46 anys i resident a Puigdàlber, és escriptor, per bé que la seva formació acadèmica ha estat d’Història Contemporània i treballa a Vilanova i la Geltrú com a tècnic de gestió de l’Institut Català de la Salut (ICS) per a la zona del Baix Llobregat Nord.

El fet de ser historiador ha estat clau per afrontar la seva faceta d’escriptor. La seva darrera obra literària ha estat ‘Refugiats. Una història de l’exili del 1939’, editada aquest any 2019 (a Calumnia en castellà i pel Centre d’Estudis Federica Montseny en català). Duu una trentena de presentacions entre el Penedès -al seu poble, Sant Sadurní i Vilafranca- i molts altres indrets de Catalunya i Espanya. Se’l pot seguir, entre d’altres xarxes socials, a Twitter (@josep_pimentel).

Com va ser que es va convertir en escriptor?
Per la meva faceta d’historiador, tenia dos professors a la Universitat Pompeu Fabra -Josep Pich i el penedesenc Antoni Saumell-, que em van fer agafar més interès per la història. Eren molt de preguntar-se el perquè de les coses. Vaig especialitzar-me en el moviment obrer dels segles XIX i XX i això va suposar un punt d’inflexió en els meus interessos.

Recordi’m la seva primera obra com a autor?
‘Barricada, una història de la Barcelona revolucionària’, sobre la revolució del 1936, però em remunto al 1870. La vaig publicar el 2014 i després, el 2016 se’n va fer una edició en castellà.

Quina va ser la seva evolució com a escriptor?
Vaig escriure ‘Voces críticas ilustradas’, sobre les il·lustracions de la II República, el diari Solidaridad obrera i sobre el perquè els obrers van deixar de donar suport a la República. Diversos il·lustradors van plasmar el desencís dels obrers. Aquest llibre el vaig publicar l’any 2016, però mentrestant també he anat col·laborant escrivint ressenyes i articles en diferents mitjans.

PUBLICITAT

Com quins?
Per exemple, La Directa, on escric ressenyes i articles històrics cada dos o tres mesos. A vegades me’ls encarreguen i d’altres els porto jo la idea. I també col·laboro al setmanari El Setembre d’Osona; Ser histórico, un portal d’Història; la revista trimestral Orto, també sobre temàtica històrica; i Catalunya, una revista mensual.

I ‘Refugiats. Una història de l’exili del 1939’ és la seva darrera obra…
Va sortir el mes de febrer, coincidint amb el 80è aniversari de l’inici de l’exili republicà cap a França per la frontera catalana.

Què hi ha volgut reflectir?
L’exili basant-me en les fonts de 78 testimonis, a partir d’entrevistes filmades pel Centre d’Estudis Federica Montseny que es van fer entre els anys 2003 i 2004. Hi vaig col·laborar. Eren gent de tota Espanya. I també m’ha aportat testimonis inèdits l’associació Memoria viva de Salamanca. Són entrevistes llargues, vitals, a persones que van anar a camps de concentració, etcètera. I també he fet servir memòries inèdites i d’altres autoeditades pels seus protagonistes i que són difícils de trobar. A més, he fet entrevistes a testimonis directes que viuen a Barcelona, l’Hospitalet, París… I m’he documentat en arxius del Penedès, Barcelona i Madrid.

A cada poble, el règim franquista examinava tothom que havia estat contrari al règim incipient. Hi havia la figura del delator, que permetia acusar qualsevol persona sobre qualsevol fet”

Josep Pimentel, escriptor

Ha trobat algun testimoni del Penedès?
Al llibre hi surt el cas de Pepita Selga, professora de Tarragona que exercia a Puigdàlber i a qui el franquisme li va obrir un expedient de depuració i volia saber el perquè. Va deixar Puigdàlber el 1937, amb 70 anys. L’expedient és del 1939, quan ja estava jubilada, i el motiu va ser per estar afiliada a un sindicat.

Recorda especialment algun altre testimoni en concret?
La causa general de la Fiscalia, oberta i accessible al públic -a Madrid- conté informació sobre qualsevol poble on havia triomfat la República. A cada poble, el règim franquista examinava tothom que havia estat contrari al règim incipient. Hi havia la figura del delator, que permetia acusar qualsevol persona sobre qualsevol fet. He trobat, per exemple, informació oral sobre aquests expedients de causa general i hi ha algunes històries de pel·lícula.

Per exemple?
Tenim històries inèdites d’un canari, Juan Narciso Bettancort, que em van passar de París i una entrevista feta el 2003. Estava a les Canàries a l’inici de la Guerra Civil i decideix amb dues persones que estaven amagades assaltar un vaixell que portava soldats a la península, fer-lo anar a Mauritània, que era el lloc que tenien més a prop des de les Canàries i que era protectorat francès; i va acabar al Senegal i a Burdeus, on va anar a l’ambaixada espanyola per demanar informació per arribar a Barcelona. Aquí es va allistar a la Columna Durruti per lluitar contra el bàndol franquista a l’Aragó i va ser dels últims a travessar la frontera per anar a França, on va estar al camp de concentració de Vernet i a la Segona Guerra Mundial va anar a lluitar a la línia Maginot contra els nazis. L’home va sobreviure a tot i vivia de manera molt humil a prop de Marsella. Les seves memòries les hi va escriure un francès en format Word i les va guardar en un calaix.

PUBLICITAT

Rep alguna reacció de persones que puguin tenir alguna relació amb les seves obres?
M’han vingut persones familiars dels protagonistes que no coneixien la història dels parents i a les presentacions del llibre, a vegades, se m’acosta gent a explicar la seva història i la comparteixen fins i tot sense que mai abans hagin explicat el seu cas. Algú em deia que no sabia si estaria preparat per escoltar casos com el del seu pare, per exemple.

Li ha costat trobar testimonis?
Del gruix d’aquests testimonis ja hi havia les entrevistes enregistrades i, a banda, m’han arribat contactes d’altres casos. Les persones que he entrevistat més són les que ara tenen de 89 a 94 anys, perquè em faltava el paper i l’experiència de la gent que era nen o nena quan va travessar la frontera camí de l’exili. Alguns, malauradament, han mort durant el procés de publicar el llibre, com Fernando Quesada, de Linares i que va morir un mes abans de sortir el llibre.

Quin serà el seu proper projecte com a escriptor?
Estic treballant en la quarta obra, la primera novel·la perquè fins ara he escrit assaig. Tot i que és una novel·la, per la qual no tinc pressa ni data de publicació, està ambientada en fets que van succeir

Què li aporta l’escriptura?
Em permet poder explicar històries de persones anònimes que també formen part de la Història. I poder incorporar-les a la Història, de manera molt humil i amb treball de formiga, m’omple molt.

També et pot interessar

Comentaris