“Als Castellers de Vilafranca s’ha acabat el dol”
Entrevistem Toni Bach, que ha estat el cap de colla dels Castellers de Vilafranca durant els últims quatre anys
Toni Bach ha tancat el seu quart any com a cap de colla dels Castellers de Vilafranca i, al mateix temps, també ha posat fi al mandat que ha compartit amb Joan Badell, durant el qual hi ha hagut alguns moments dolents, però també molts de bons. De tot plegat n’hem parlat amb ell en aquesta entrevista.
El 2017 va definir la temporada com a “inesperada”, i el 2018 com a “complicada”. I la d’enguany?
Jo diria que ha estat un any del qual em sento molt satisfet.
Faci’m una fotografia general de la temporada.
Els quatre anys de mandat van molt lligats. Portàvem 20 anys al 100% i el 2016, que per mi va ser la temporada més satisfactòria, en igualtat de condicions vam tornar a guanyar la Vella al Concurs, tot i que ells havien anat al 120%. Sabien que havien de pitjar més l’accelerador. Nosaltres teníem joves que no ens havien vist mai perdre, i la Colla Vella que no l’havien vist mai guanyar. Aleshores el 2018 venen caigudes dolentes, la canalla es fa mal… i això repercuteix. I l’any passat perdem el Concurs i sabíem que el resultat en les diades de Sant Fèlix i en els concursos serien el nostre termòmetre. Durant el mandat hem guanyat un Concurs i n’hem perdut un altre. I hem guanyat tres anys per Sant Fèlix, i un no. També t’he de dir que el tronc és l’altaveu de la colla, i ja l’any passat vam observar que complia menys. I enguany vam decidir fer un seguiment del grau d’implicació.
Què vol dir?
Vaig començar a mesurar el tant per cent d’assistència a l’assaig del tronc. Vam arribar a Vilanova amb una mitjana del 66%, a Sant Fèlix del 77% i a Tots Sants del 88%. Som els mateixos i som molt bons, però amb menys assaig. Aquestes xifres encara són lluny del 95% dels millors moments. Qui té el 100%? Els membres del pilar, que n’han descarregat tres de tres. Tots tenen el 100% menys algú que no ha pogut venir per malaltia, però això és l’excel·lència. Però vam decidir donar un tomb a la situació provant gent nova.
Com veu l’actuació de Tots Sants, uns dies després?
Mostra que als Castellers de Vilafranca s’ha acabat el dol d’haver perdut. Vam perdre el Concurs? I què? No passa res. Això són els castells, i la diada de Tots Sants demostra el nostre caràcter. Vam començar d’una molt mala actuació, desmuntant el 3d10fm tres cops. El deixem córrer, remuntem amb td9fm i després ve el 4d9sf, que seria la imatge de la feina que hem anat fent, amb molta gent jove. I acabem, en tercera ronda, amb el castell que ens ha identificat més aquests 4 anys, que és el 3d10fm. Per nosaltres el 3d10fm ja no és un maldecap, perquè en 4 anys n’hem fet 14 i en els últims tres anys som els únics que l’hem descarregat.
Com va ser el canvi d’estratègia de deixar el 3d10fm per a tercera ronda i plantar, primer, el 4d9sf?
Ens miràvem amb el Xaio i pensàvem: què passa? Teníem la sensació que era un 4d01fm, que quèiem sols. Per això vam decidir canviar i fer la td9fm per calmar la gent i després anar pel 4d9sf perquè, igual que el 10d8, és el reflex de la feina que hem anat fent. El 3d10fm era el nostre màxim objectiu per temes de rivalitat, perquè som els únics que tenim el 3d10fm. Però el 4d9sf també ho era.
Podríem dir que el 3d10fm descarregat va ser amb l’alineació més tradicional. Va haver de fer alguns canvis respecte als primers, oi?
Sí. Això no vol dir que els que hi anaven abans no el poguessin fer, però no hi havia prou assaig. Amb els canvis millorem dos pisos i, a més, quan dius que el Mata va a terços i el Xaio a quarts, tothom es tranquil·litza. I la gent no va voler caure. Igual que el 10d8: va anar molt pitjor del que fèiem a assaig, podia caure de tot arreu però el van fer. Al final, els Castellers de Vilafranca som guerrers, som competitius i, si ho donem tot a l’assaig, som invencibles.
Quin castell li dol més no haver portat a plaça?
Ja se sap que m’agradaria fer el 4d10 amb folre, però això era un somni meu que encara veia fa quatre dies. Jo crec que el que volíem fer ho hem fet tot, perquè l’objectiu d’aquesta temporada ja no era fer castells grans com xurros, ja que fer nous castellers comporta tot un procés. Però, a més, és molt important tenir en compte que als Castellers de Vilafranca sempre hi ha els veterans que, en algun moment o altre, si els necessites hi són. I això és molt important, perquè estrenes gent jove però tens pal de paller amb gent que porta molts castells a l’esquena.
Com valora la gestió de la canalla?
Doncs això és una de les coses que, personalment, potser no he fet gaire bé. Vaig apostar per una cap de canalla que després va quedar embarassada, i potser, encara que estigués embarassada, no l’hauria d’haver canviat. Jo, per l’amistat que tinc amb ella, vaig preferir que descansés i estigués amb la seva filla i vaig prioritzar la relació d’amistat que la colla. Per a la canalla no és bo, el canvi de referents. I em sap greu no haver-la deixat seguir el segon any de la manera que ella volgués, al seu ritme, sinó que entremig hi vam posar una altra persona, a qui agraeixo molt la feina que va fer, però, repeteixo, potser no era bo un canvi de referent, i més si parlem de canalla. Però igualment estic molt content de la feina que s’ha fet.
Aquests canvis de referent que comenta no han repercutit negativament a l’hora de fer castells?
És molt fàcil dir que quan les coses van malament és responsabilitat de la canalla, però quan sis enxanetes et fan el pilar de sis no pots dir que la canalla va malament. Però les lesions de l’any passat van repercutir molt negativament ja no només als que es van fer mal, és clar, sinó a la resta de la canalla, ja que assimilaven que quan un castell queia es feien mal. I he de dir que, per tot el que ens ha passat, la canalla ha anat molt bé els quatre anys i enguany hem pogut treballar tirant endavant tot el que havíem planejat al principi i amb tota la gent que s’hi ha vinculat.
Va portar el 10d8 el dia que es van carregar dos 3d9sf a Valls. Creu que era el dia adequat?
Jo ja havia dit feia dies que el volíem portar a plaça i no teníem per què canviar-ho i, de fet, ja no tenia més actuacions per tirar-lo perquè no era un castell de Tots Sants. El vam fer no pas per ser una bomba mediàtica, evidentment, sinó per fer feina amb tota la gent que havia anat treballant aquest temps. És una animalada de castell, perquè es necessiten 60 persones de tronc, i reflecteix tant la gent jove que tenim com la més veterana. Jo crec que és un castell inèdit que es valorarà amb el temps.
Lluny del 3d9sf, però…
Sí, és clar. Però amb el temps es valorarà.
Què va passar amb el restaurant de Cal Figarot, que ha passat a gestionar-lo Cal Blay, en comptes de Dani Olivella?
En aquell moment volíem que agafés el restaurant algú mediàtic i sabíem que era agosarat, però crec que el projecte anava bé sempre que el Dani fos allà. Quan no hi era, les coses anaven diferent i, finalment, vam arribar a un acord amb ell per trobar una empresa que li retornés part de la inversió i que encaixés més en el projecte. Jo no crec que el seu projecte fos un fracàs perquè quan ell era aquí, la cosa anava bé. Però viu als Estats Units i aleshores no podia estar al Figarot cada dia.
Quin és el pitjor moment del seu mandat?
Quan se’ns va lesionar la Soraia a l’actuació de Sant Cugat el 2017. És el moment més dur que he viscut. Evidentment totes les caigudes són dolentes i més si es fan mal els petits, però la de la Soraia va ser un cop molt dur.
I el millor?
N’hi ha molts. Potser ara per proximitat em vindria al cap l’últim Tots Sants, però em quedo amb la temporada 2016, que va ser grandiosa, i el primer 3d10fm a Vilanova, que tothom es pensava que estava boig per provar-lo. També guanyar el Concurs, és clar… Hi ha moments castellers molt bons, però també em quedo amb la reacció que molts castellers han tingut amb mi, tant en els moments bons com sobretot en els dolents.
Algun consell per al proper cap de colla?
Que el que farà que funcioni el projecte és la colla i, per tant, ha de transmetre el compromís que ens ha portat ser 20 anys al capdavant. Nosaltres vam marcar un model que segur que es pot millorar, però cal que trobin la fórmula de motivar, sobretot els joves. Jo he intentat fer-ho i el primer i segon any va funcionar però evidentment també sóc responsable de no haver aconseguit mantenir el compromís perquè em pensava que les meves claus eren les correctes pels quatre anys.
