Berta i Toni Bach, nissaga de poder
La jove vilafranquina segueix les passes del seu pare i ja és cap de colla, però dels Arreplegats de la Zona Universitària
La vilafranquina Berta Bach és des d’aquest curs la nova cap de colla dels Arreplegats de la Zona Universitària, una de les històriques de l’univers casteller universitari, que atresora 30 anys de trajectòria.
Hi arriba en el seu quart any de carrera a la UB, on estudia Enginyeria Industrial i Economia, i després d’haver passat per altres càrrecs tècnics. A les colles universitàries tot va més de pressa. Encara que alguns els allarguin, per gust o per força, els estudis reglats acostumen a no anar més enllà dels 4 anys, 5 si es complementen. Així és que la Berta va anar per feina gairebé des del principi. Va començar a anar als assajos i a final de curs, punt final de la temporada universitària, ja formava part de l’equip tècnic. “Al principi, ajudava amb els pilars, l’any següent vaig ser cap de troncs, el tercer any vaig continuar a la tècnica i en el meu quart any, tothom em deia que ja tocava”, relata.
Però entremig, la Berta va marxar d’Erasmus, i en tornar li ho van proposar. “En aquell moment vaig pensar, quina feinada!”. Però aquella proposta va començar a calar dins seu i “vaig veure que podia formar un equip, tenia disponibilitat, ganes i ningú més s’ho havia plantejat, així és que vaig acceptar”.
La Berta agafa les regnes de la colla en un moment de transició. L’any passat, els Arreplegats van celebrar el seu 30è aniversari i aquesta fita va fer créixer molt la colla en volum de castellers. L’expectació per una temporada que es preveia històrica va fer que fins i tot hi hagués exalumnes que es matriculaven d’una assignatura per poder formar part de la colla un any més.
El resultat, el primer 3d8 sense folre (a les colles universitàries es fan els castells folrats), que van carregar en el seu primer intent. Una gran fita en el panorama casteller universitari.
Berta Bach agafa la colla en un any en què “ha marxat una massa de gent molt gran, haurem d’abaixar una mica el nivell de l’any passat”, reconeix.
La seva fórmula és la del treball seriós, ser molt metòdics i constants, fins i tot amb assajos específics, però a la vegada, fer atractius els castells per a la gent que està als últims cordons. “Hem d’aconseguir que no s’avorreixin, que vulguin tornar als assajos, que entenguin què són els castells, perquè n’hi ha que no n’han fet mai”, explica.
Aquesta filosofia podria tenir inspiració lluny de Barcelona. Des de Vilafranca, el pare de la Berta, Toni Bach, ja va ocupar el mateix càrrec que la filla ara fa deu anys. El pare es mostra “orgullós que hagin pensat en ella, que hagin vist que pot gestionar un grup perquè té coneixement casteller”. En conèixer la notícia, el primer que li va dir a la filla va ser que “n’has de tenir ganes; si no en tens, no t’hi posis, i després, que s’envolti d’una bona tècnica, un equip amb qui s’entengui bé”.
Valor
Bach pare reconeix el valor de les colles universitàries, perquè beneficia el món casteller. “Sobretot perquè tens castellers entrenats quan comença la temporada de castells, ja que estan assajant quan la resta estem parats”, diu, i afegeix que “una colla universitària és un bon banc d’aprenentatge també per a la gestió de grups”.
Amb tot, aquesta bona imatge no sempre ha estat així. De bon principi, el Toni feia broma amb alguns dels seus companys dels verds que van ajudar a fundar els Arreplegats. D’aquí va néixer una llegenda que encara ara es recorda de tant en tant: “Algú va fer córrer que jo havia dit que si els Arreplegats feien el 4d8 aniria de genolls a Montserrat!”, cosa que nega rotundament: “Jo no vaig dir mai això!”, sentencia.
Bromes a banda, l’excapdecolla dels verds admet que Arreplegats “és la colla universitària més castellera que hi ha”. Això sí, sempre que tingui clara una cosa: “La seva colla són els Castellers de Vilafranca i no cap altra”.
