“El Govern vol zones industrials àmplies, i Sant Marçal-Cal Vies compleix la premissa”

Xavi Gonzàlez
10/11/2019 - 14:00h

Entrevistem l’alcalde de Castellet i la Gornal, el socialista Miguel Delgado

Miguel Delgado (PSC) és l’alcalde en actiu més longeu del Penedès. És batlle de Castellet i la Gornal des del 1999 i el 3d8 l’ha entrevistat arran de la controvèrsia que s’ha encetat per la voluntat per part de la Generalitat de tirar endavant el Pla Director Urbanístic PDU Sant Marçal-Cal Vies, on Castellet té el 70% de les 128,5 hectàrees. La resta de sòl industrial correspon als municipis de l’Arboç i Castellví de la Marca, els alcaldes dels quals entrevistarem també les pròximes setmanes.

Per què ha de tirar endavant el Pla Director Urbanístic de Sant Marçal-Cal Vies?
Ens hauríem de remuntar a la història i veure com s’ha arribat fins aquest punt. El polígon, que per nosaltres és Sant Marçal, són uns terrenys que es van qualificar com a zona industrial l’any 1992. El 2004 es va fer una revisió del POUM de Castellet i es va mantenir com a sòl industrial. En aquelles dates no hi va haver cap aŀlegació ni cap opinió contrària, i la Generalitat ho va aprovar. Amb el pas dels anys han passat coses, una de les quals és que hi havia la intenció per part de la Generalitat, compartida pel Consell Comarcal de l’Alt Penedès, que els polígons industrials s’havien d’agrupar de tal manera que hi pogués haver grans zones industrials amb unes característiques determinades (comunicacions, accessos, proximitat al port de Barcelona, etc.) i, especialment, que fossin mancomunats. En aquesta situació el Consell Comarcal va fer la revisió del Pla Territorial on continuava apareixent el polígon de Sant Marçal i es va pensar que per la seva situació es podria incloure la zona de l’Arboç i una petita part de Castellví de la Marca seguint les directrius de no dispersar les zones industrials.

I ara la Generalitat ha posat els ulls en aquest polígon?
La Generalitat diu que el país ha de disposar de zones industrials àmplies, i aquesta zona respon a aquesta premissa. Serà la Generalitat qui desenvolupi el polígon, un cop hagi passat la factura als propietaris, perquè aquí l’administració no hi posa cap euro. La sorpresa és quan la Generalitat posa fil a l’agulla i truca als tres alcaldes que tenen territori en aquest polígon, i l’opinió unànime és tirar-ho endavant seguint aquestes directrius, però sempre a llarg termini. Resulta que ara surten opinions discordants, i a mi em crida l’atenció. Des del punt de vista de Castellet és interessant tenir una alternativa industrial que no correspon exclusivament a les ganes que pugui tenir un actor en concret, sinó que correspon a altres objectius.
Es comenta que, pel que fa a l’alçada, les naus d’aquest polígon estaran sobredimensionades. No creu que això és malmetre el paisatge vitivinícola?
Això no és més que especulació, perquè no està escrit enlloc, el que vostè em diu. Però anem a la possibilitat real de les coses. Penso que els edificis més alts que s’han posat en naus industrials, aquelles sitges que als anys seixanta eren destinades als àrids, mesuraven uns 20 metres. Algú s’imagina alçades superiors? N’hi ha que ho equiparen en planta baixa i tres pisos, i estaríem parlant de 12 metres com a màxim. El concepte actual d’un polígon industrial és avui en dia molt diferent del de fa uns anys, però li repeteixo que encara està per escriure i la Generalitat en té la potestat. Fins i tot, no hi ha estipulades ni les superfícies de les parceŀles.

PUBLICITAT

Hi ha entitats i partits polítics que demanen una moratòria i que sigui la vegueria qui determini el planejament d’aquest sector.
Són opinions. Aquí hi ha diversos temes. Fins ara, i espero que sigui així, tots teníem molt assumida l’autonomia local, i cada ajuntament intentava planificar el seu territori d’acord amb les seves necessitats i interessos. La Generalitat era qui controlava que no es fes cap barbaritat. Actualment denoto que alguna cosa s’ha trencat, perquè estem veient situacions on un municipi li diu a l’altre què ha de fer. Penso que cal un respecte mutu, i no veig que Vilafranca pugui dir a Olèrdola que els polígons industrials que estan tocant al seu municipi no hi poden ser. Si anem a una solució que sigui territorial i que no sigui exclusivament municipal, penso que mereix un debat. I pel que fa al tema de la vegueria, crec que si assumim que la representació política és la representació de la voluntat popular, això xocaria una mica amb el fet que un altre ens que no té aquesta representativitat popular d’una manera clara s’apropiï del bon criteri. Que una entitat que només representa afiliats –que tenen interessos dignes– expliqui als altres com s’han de fer les coses penso que no representa la voluntat del país.

El concepte actual d’un polígon industrial és avui dia molt diferent al de fa uns anys. Del de Sant Marçal-Cal Vies encara no no hi ha estipulades ni les alçades de les naus ni les superfícies de les parcel·les.”

Des de SOS Penedès proposen una alternativa potenciant la viticultura a través de la creació d’una regió agroalimentària.
Com a idea, a mi em sembla fantàstica. Ara bé, crec que caldria desenvolupar-la una mica i veure la sociologia de la nostra comarca amb les possibilitats reals que aquesta idea es materialitzi. La viticultura és la primera activitat del Penedès, sens dubte, però si fem un retrat sociològic des del punt de vista del mercat laboral mirant quanta gent es dedica a l’agricultura, quanta a la indústria i quanta a serveis, ¿d’aquí a 20 anys a què volem que es dediquin els nostres joves? De la situació agrícola cal diferenciar dues parts molt importants: el treball agrícola pròpiament i el treball de transformació del producte agrari en un producte elaborat. Penso que juguen en dues divisions totalment diferents, perquè si a la gent que té cellers ara se’ls digués que no poden vendre el seu producte a més de dos euros l’ampolla tindríem un gran problema. En canvi, als pagesos sí que els diem que el seu productes val 30 cèntims el quilo. Al Penedès, de petits agricultors, que són els que mantenen el paisatge, amb prou feines n’hi ha 2.000. En canvi, a la indústria trobem 11.000 treballadors, i als serveis 18.000. El futur d’una regió agroalimentària és capaç de generar prou treball com perquè aquests 30.000 treballadors que no estan en aquest sector puguin guanyar-se la vida? I després hi ha un altre component que em sembla també molt important. D’aquestes persones que diuen que volen salvar el Penedès, quants diuen als seus fills que el seu futur passa per cultivar enciams per portar-los a Mercabarna? Penso que és una pregunta que ens hauríem de fer tots, perquè moltes de les persones que estan en aquest món de defensar la idea d’una regió agroalimentària s’ho haurien de mirar amb calma. Nosaltres a Castellet donem beques cada any a tots els universitaris del municipi amb l’únic criteri que estiguin matriculats en una universitat pública. L’any passat en vam donar vint-i-dues, de les quals només una estava enfocada a una carrera relacionada amb la ciència agroalimentària.

PUBLICITAT

Però quan els plens de molts municipis del Penedès –entre els quals Vilafranca, però també el mateix Castellví de la Marca– rebutgen la creació d’aquest PDU, què hi diu?
Cadascú defensa els seus interessos de la millor manera que pot. Ara, per mi hi ha una cosa que és un contrasentit. No crec que Vilafranca es plantegi la següent qüestió: com que jo no vull que es desenvolupi aquest sector industrial a Castellet tot el que jo tinc qualificat i no s’ha desenvolupat el desqualificaré. No sé què n’opinaria, Vilafranca. Quant a Castellví, el que ara vol aturar és un sector que estava qualificat de rústic que el 2014 va qualificar d’industrial. I quan arriba l’hora de desenvolupar-lo, diu que no. Home, doncs que no l’hagués posat. Crida l’atenció que quan es va aprovar el polígon de Castellet hi havia set propietaris que no estaven dins el terme municipal de Castellet que no tenien el sòl com a industrial i que van anar al jutjat a demanar que no es desenvolupés el polígon fins que el seu sòl fos industrial. D’aquests set veïns, cinc eren de Castellví. Quan el jutge resol el cas diu que Castellet no pot requalificar aquell sòl perquè no és dins el seu terme municipal. Aquest discurs de no voler que l’altre faci cal aplicar-se’l a casa un mateix.

El futur d’una regió agroalimentària seria capaç de generar prou treball perquè 30.000 treballadors que no estan en aquest sector poguessin guanyar-se la vida?”

Algunes veus que diuen que Robert Bosch estaria estudiant marxar del Penedès.
Robert Bosch ja estava qualificat d’industrial i, per tant, tot el que es faci al voltant l’afecta. Quan nosaltres vam fer el pla, el 2004, es va parlar amb l’empresa, que era partidària que es consolidés tota la qualificació que ja hi havia perquè llavors era una època d’expansió. Robert Bosch necessita serveis externs que ocupen espai dins de la fàbrica (neteja, seguretat, transport, recanvis…), coses que repercuteixen en empreses externes que si aquella zona hagués estat qualificada d’industrial s’haurien pogut fer naus petites per a aquestes empreses, fet que hauria alliberat d’espai Robert Bosch. Ara la situació és una altra. Al Penedès hi ha un sector de la indústria auxiliar de l’automòbil molt important, i Robert Bosch és una empresa puntera. Després d’uns anys en què es va fer una reducció de plantilla i en què s’ha incorporat la tecnologia, crec que s’ha aconseguit una pau social per continuar endavant, i a mi no m’ha arribat cap notícia que es plantegi la fugida. I si se’n va no crec que sigui per una qüestió de requalificació del sòl.

També et pot interessar

Comentaris