El CEPVi al·legarà la protecció del territori davant del PLATER
El centre d’estudis ha redactat cinc àmbits d’al·legacions contra el pla de les renovables
El Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPVi) va presentar al públic dimarts a la tarda, a l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, les al·legacions que des de l’entitat s’han redactat al PLATER, el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables. El president del CEPVi, David Martí, va anar desgranant els cinc àmbits en què s’han dividit les al·legacions.
Protecció de les DO
El primer és la protecció de la vinya. En aquest sentit, Martí afirmava que “allà on hi ha marques i segells de qualitat, com les DO, s’ha de prohibir completament” la instal·lació de plaques o aerogeneradors.
El CEPVi ha estudiat què passa en altres territoris on s’han fet plans semblants, i el resultat és que tant a França com a Itàlia està completament prohibit tocar les vinyes. “A França, la institució que atorga les DO estableix que si qualsevol persona decideix instaŀlar plaques al seu territori té el risc de ser expulsat de la DO”, explicava Martí.
Delimitació de la jerarquia de cada pla
El segon àmbit de les al·legacions és la incoherència del PLATER amb el Pla Territorial General i els plans parcials. En aquest sentit, el president del CEPVi expressava la incongruència que un pla encara en redacció estableixi que els plans que fa anys que existeixen s’han de supeditar a ell. La proposta d’al·legació de l’entitat en aquest punt és que el PLATER ha de respectar la jerarquia de l’organització municipal i no pot substituir, modificar ni contradir els plans territorials o deixar els POUM sense efectivitat.
Solidaritat territorial
El tercer àmbit respon a la solidaritat territorial que el PLATER exposa, punt que David Martí considera un “eufemisme”. Segons el representant del CEPVi, els criteris de solidaritat territorial que exposa el PLATER volen dir,“ras i curt: hem de buscar superfícies per abastir Barcelona i l’àrea metropolitana”. Martí va mostrar en un mapa que hi ha zones, com l’Anoia, amb moltes més hectàrees reservades per a infraestructures energètiques de les que necessita, i zones molt poc afectades, com Barcelona. El CEPVi proposa que s’aprofitin zones ja “artificialitzades” –polígons industrials, entorns de grans vies de transport, etc.– per ubicar-hi aquestes infraestructures energètiques, i que es faci un càlcul de les necessitats energètiques reals de cada territori.
Les altres dues línies d’al·legacions del CEPVi estan vinculades al canvi d’usos dels terrenys afectats i al risc d’especulació un cop assolits els objectius energètics.
