11 mesos de viatge dins una motxilla
Els vilafranquins Laura Hill i Arnau Grau han estat gairebé un any recorrent el continent asiàtic
Tenen 29 i 31 anys, són de Vilafranca i han passat els últims 11 mesos recorrent part de l’Àsia només amb una motxilla, que han carregat d’experiències i bons records. Són la Laura Hill i l’Arnau Grau. Tots dos havien passat algunes temporades fora de Catalunya, i fa dos anys els van venir ganes de recórrer món, però aquest cop plegats.
Van estalviar durant un temps, i el 27 de setembre de l’any passat van agafar un vol amb destinació Bombai. No portaven cap ruta predeterminada. Hill reconeix que en un primer moment volien viatjar pel Canadà, però que era massa car per passar-hi molt temps.
Des de Bombai van voltar per l’Índia durant tres mesos i van fer diversos voluntariats amb la plataforma virtual Work Away. El primer, per exemple, va consistir a condicionar un hostal, on van aprendre, per exemple, a construir tanques amb canyes de bambú i altres activitats originals que de ben segur que a Vilafranca no haurien fet mai. A canvi, els oferien allotjament i menjar. A l’Índia també van poder gaudir d’un dels seus hobbies preferits: l’escalada, però amb paisatges molt diferents dels de Catalunya.
També van visitar la seu de la Fundació Vicente Ferrer, gràcies a la qual van conèixer projectes molt especials en una de les zones més pobres i seques de l’Índia. Van tenir temps de fer turisme (no es van perdre el Taj Mahal, és clar) i durant les primeres setmanes principalment intentaven moure’s amb tren, un mitjà molt barat i còmode –motiu que provocava, d’altra banda, que sovint fossin plens, de manera que havien de desplaçar-se hores i hores amb bus–.
Després van llogar una moto –de fet, van aprendre a conduir-ne allà–, que els va donar més llibertat. També es van desplaçar molt sovint fent autoestop, ja que, a banda de ser una forma gratuïta de viatjar, cada vehicle que els parava era una oportunitat de conèixer alguna cosa nova i connectar amb la realitat del país.
Des de l’Índia se’n van anar al Nepal, on tenien visat per tres mesos i on van passar les festes de Nadal. Al Nepal van poder fer trekking i un altre voluntariat, en aquest cas en una granja en una zona molt tranquil·la.
El seu objectiu era fer trekking per l’Annapurna, però van haver de canviar de plans perquè l’hivern va ser molt dur i l’indret estava coŀlapsat per la neu. Del Nepal recorden els diferents tipus d’ètnies que van conèixer i el fet que els va impactar molt passar per Langtang, l’epicentre del gran terratrèmol del 2015. “No hi queda res. Veure-ho et deixa sense paraules”, diu Hill.
Des del Nepal, la ruta els va portar cap a Tailàndia. Van arribar a Bangkok, ciutat que els va xocar: “Hi havia tanta gent que se’ns feia difícil assumir-ho, perquè veníem de zones molt rurals”. Des d’allà es van desplaçar a Cambodja, on s’hi van estar un mes. Feien de voluntaris i, així, aconseguien allotjament i menjar gratuït.
D’allà van tornar al sud de Tailàndia, on van treballar durant uns dies com a guies turístics per a gent espanyola. “Ensenyàvem parts de la ciutat que no havíem vist mai a la vida”, recorden somrient. També van viatjar a Birmània i a Laos, on asseguren que van veure “els paisatges del color verd més intens que hem vist a la vida”. Des d’allà, van fer un trajecte de 30 hores cap a Vietnam. “Aprens a prendre’t les coses de manera diferent, amb calma. Si no arribàvem avui, doncs ja ho faríem demà”, diu Hill. Van passar un mes a Vietnam i després van anar cap a Singapur per, seguidament, desplaçar-se a Malàisia, on asseguren haver vist les millors platges. D’allà, un vol els va portar a Bali, on es van treure un títol de submarinisme que havien començat a Tailàndia, cosa que els va fer enamorar de la màgia que amaga el fons dels oceans.
Si han d’escollir els tres millors països del viatge, ho tenen clar: Índia, Nepal i Malàisia. El seu objectiu era evitar les parts més turístiques, i creuen que ho van aconseguir en la major part del viatge. En tornar, a més, s’han adonat que, sense buscar-ho, han fet també una ruta per diferents religions, cosa que els ha cridat molt l’atenció.
Els joves reconeixen que creien que amb els diners que portaven estalviats no podrien estar-hi tant de temps i, de fet, no tenien data de tornada per si ho havien de fer abans. Però, finalment, fins i tot els en van sobrar uns quants.
“Intentàvem gastar només en establiments que portava gent local i fèiem voluntariat per poder tenir allotjament i àpats gratuïts, i en 11 mesos només vam menjar pizza en tres ocasions. La resta era menjar molt més senzill i barat”, diu la jove. A més, es van poder allotjar a casa de molta gent de forma gratuïta a través de la plataforma Couchsurfing.
Dels asiàtics destaquen la seva “senzillesa i amabilitat”, i el fet que “ningú miri com vas vestit”. “Ningú et jutja”, expliquen. Sobre el fet de passar gairebé un any només amb el que portaven en una motxilla, Hill reconeix que el que més li ha costat és no poder comprar-se més coses perquè després ho havia de carregar a l’esquena, però que això ha fet també que deixés molta roba allà i se’n comprés de segona mà per poder canviar una mica el vestuari.
“Ara prepararia la motxilla i la farmaciola de manera diferent. Allà vam comprar coses que no ens haguéssim pensat necessitar, com ara un termos, que hem utilitzat molt. Però viatjar amb només una motxilla et dona una llibertat indescriptible”, afirmen.
Finalment, preguntats per si aquest viatge els ha unit com a parella, els joves asseguren que sí i que, de fet, segurament en 11 mesos a Vilafranca haurien discutit “per ximpleries”, cosa que allà no ha passat. “Acabes fent un equip, i la tolerància és molt més gran”, clou la Laura. Ara tornen a ser a Vilafranca, ja treballant, però el seu objectiu és estalviar per poder marxar a treballar a l’estranger d’aquí a un temps. Seguirem, doncs, la seva història.
