Les associacions de veïns volen recuperar l’essència
Aquestes entitats vilafranquines tenen la voluntat de reinventar-se per recuperar el seu esperit més reivindicatiu sense deixar d’oferir els serveis actuals
En els darrers temps del franquisme, les associacions de veïns van jugar un paper cabdal en la transició cap a la democràcia, fent-se ressò de les reivindicacions polítiques i socials d’uns sectors de població on encara no hi havia les vies que avui són normals per defensar els drets cívics.
Una vegada les estructures polítiques es van anar consolidant, semblava que el paper de les associacions de veïns ja no tenia la mateixa importància, però, tot i així, els ciutadans es van seguir reunint, en menor o major mesura, per defensar els interessos del barri.
Tal com expliquen des de les associacions de veïns dels barris de les Clotes i de Sant Julià, Patro Recober i Lluís Montané, un cop instaurada la democràcia, molts dels representants de les associacions de veïns es van introduir dins els ajuntaments, i aquestes entitats es van convertir en plataformes de futurs polítics.
A Vilafranca les associacions de veïns van néixer entre finals dels anys 60 i principis dels 70 perquè, segons Montané, també era una manera que tenia la societat civil d’organitzar-se “de manera legal”. Les primeres reivindicacions es basaven, sobretot, en qüestions urbanístiques que ara semblen bàsiques, com ara l’asfaltat de voreres o el clavegueram.
Així, després d’un moment històric on les associacions de veïns van tenir un pes social i polític important, ¿quin paper juguen ara aquestes entitats? Quin és el seu futur?
Segons Recober, a mesura que les reivindicacions es van anar aconseguint, la força de les associacions de veïns es va anar diluint, i ara caldria que aquestes entitats “es reinventessin perquè no seria lògic que ens quedéssim només com un club de serveis”.
Montané recorda que abans les associacions també tenien més força perquè no hi havia plataformes especialitzades de cada tema (com ara d’habitatge), però en l’actualitat sí que n’hi ha i, per tant, la lluita queda més dispersa.
Els dos representants veïnals comenten que fa anys també era habitual que els polítics fessin més cas a les reivindicacions de les associacions de veïns “perquè sovint ells n’havien format part, havien trepitjat les entitats i, per tant, sabien que les reclamacions eren importants”, diu Recober, al mateix temps que posa com a exemple l’institut de les Clotes.
Recober, però, lamenta que aquest esperit associatiu ara s’està perdent i en el cas de les Clotes, per exemple, tenen socis que ho són des de l’inici de l’associació i que s’hi mantenen “perquè encara ho veuen com un espai reivindicatiu, però els joves no pensen igual”.
Ara mateix les associacions són, segons ells, “els ulls de l’Ajuntament al territori”, però no deixen de tenir la intenció de “marcar l’agenda del consistori pel que fa a les demandes de cada barri, sempre conservant l’esperit reivindicatiu”.
Montané té por que al final les associacions de veïns es converteixin “en centres cívics, quan aquests equipaments, si es fan bé, costen molts més diners. Les associacions sortim molt econòmiques i no poden pretendre que donem serveis, que dinamitzem el barri, que vetllem per la qualitat de vida dels nostres veïns i que siguem un centre cívic”.
Montané i Recober també parlen de la problemàtica que hi ha amb els joves que es passen hores a les places sense fer res, que no estudien ni treballen. Els dos barris han intentat tirar endavant campanyes o activitats per acompanyar aquests joves, però, almenys a les Clotes, no va tenir èxit perquè, segons Recober, van demanar suport a l’Ajuntament i aquest mai es va acabar de materialitzar del tot. “Si ho volem fer bé, calen molts recursos que nosaltres no tenim”, assegura. Tots dos coincideixen, a més, que cal més implicació de la gent jove i que, per tant, dins aquesta reinvenció de les associacions s’han d’explorar també nous camins per aproximar-se al veïnat i motivar els més joves. De tot aquest moviment també n’hem parlat amb l’actual president de l’Associació de Veïns del Molí d’en Rovira, Jordi Junyent, una entitat que va néixer a finals dels anys 60 impulsada per un grup de veïns que volia millorar les condicions del barri.
Junyent està d’acord amb els seus companys en el sentit que a finals de la dictadura el moviment polític es canalitzava a través de les associacions de veïns, i que van ser uns anys de reivindicacions de tot tipus.
Junyent recorda que amb la crisi del 2008 qui va patir més la saquejada econòmica van ser els barris, que no van rebre la inversió adequada, i que la feina de les associacions de veïns va tornar a ser molt important, ja que eren aquestes entitats les que es dedicaven a lluitar per a les millores en els barris malgrat la crisi.
Segons Junyent, si bé és cert que aquest tipus d’entitats potser haurien de reinventar-se, considera que encara tenen un paper fonamental, sobretot per rebre queixes i suggeriments dels veïns i traslladar-los al govern de torn.
“La feina és feixuga, però creiem que val la pena i que, al final, es nota en una millora de tots els barris”, diu Junyent. A més, afirma que si bé és veritat que les associacions de veïns “som els ulls de l’Ajuntament, sovint el govern no és conscient del nostre rol, i el que necessitaríem és un interlocutor directe del govern amb els barris”. I, de fet, aquesta és una de les demandes que faran en la pròxima reunió que tindran amb el govern vilafranquí.
El futur de la Coordinadora
El maig del 2017 es va presentar la Coordinadora d’Associacions de Veïns de Vilafranca per tal de fer més força davant l’Ajuntament en les seves reivindicacions que són d’interès transversal de tota la ciutat, no només de cada barri. Volia ser l’embrió d’una futura Federació d’Associacions de Veïns que, de moment, més de dos anys més tard, encara no s’ha creat.
Per parlar del futur de la coordinadora, aquesta es trobarà avui divendres, tot i que la portaveu actual de l’entitat, Esther Ribas, no ha volgut donar més detalls al respecte i només ha apuntat que ja s’informarà de les decisions en el moment oportú.
