“L’objectiu del turisme penedesenc és crèixer, però fer-ho d’una manera sostenible”

Eva López
06/09/2019 - 10:39h

Ramon Riera va assumir a començament de mes la presidència del Consorci de Promoció Turística del Penedès, un càrrec des del qual buscarà la millor fórmula per atreure més visitants al territori.

Riera va ser durant uns anys diputat de Turisme de la Diputació de Barcelona i coneix amb detall quins són els atractius que pot oferir la vegueria, que van molt més enllà de la seva abasta extensió de vinya. Fer que tothom ho sàpiga és un dels principals objectius del nou president.

Quins objectius s’ha marcat com a president d’enoturismePenedès?
L’objectiu sempre és el mateix: aportar visites. Volem que la xifra de turistes augmenti. El turisme és com la indústria; és un motor econòmic. Així, el que hem d’intentar és que doni com més llocs de treball millor, i que generi impacte econòmic.

I com s’aconsegueix, això?
Centrant-se molt en la promoció. Ara, el camí és més fàcil que fa un temps. Els darrers anys, el territori s’ha posat molt les piles, i s’ha convençut que a través del turisme es pot generar activitat econòmica i ocupació. Aquí s’ha fet molt bé. Hem sabut aprofitar la vinya com a reclam, amb l’enoturisme, però també s’han fet valdre una colla d’actius que hi eren, però calia que es visibilitzessin.

Ara tot és més a mà.
Els ajuntaments, juntament amb la Diputació, han fet una gran feina per senyalitzar i endreçar tot el patrimoni que hi ha al Penedès. S’ha preparat molt bé tot per convertir-ho en un atractiu turístic. També ha crescut l’oferta gastronòmica i l’oferta d’allotjaments –tot i que aquesta darrera està lluny de les grans places en aquesta matèria–, i ara el que cal és promocionar-ho, perquè la gent que ha apostat per tirar-ho endavant tingui retorn econòmic.

PUBLICITAT

Què pot oferir, el Penedès, a més de l’enoturisme?
Hi ha moltíssims actius. Des del Camí del Riu, que s’ha estat habilitant els últims anys, fins a les rutes de senderisme que hi ha repartides per tot el territori, els Pèlags de Vilobí, la Font de la Canya d’Avinyonet, el Mercat del Préssec d’Ordal, el Vesper de la Gloriosa dels Monjos… i moltíssims més. Realment el Penedès compta amb un patrimoni molt ric, i encara hi ha molt camí per recórrer, molts atractius per recuperar.

Com quin?
Potser un dels més destacats, malgrat que no està directament relacionat amb l’enoturisme, és el pantà de Foix. He estat molt implicat en aquest tema com assessor del diputat d’Espais Naturals, des d’on vam iniciar un projecte de restauració de la làmina d’aigua del pantà. Ara mateix el bany és impossible perquè la zona està molt contaminada, però si es pot sanejar, l’espai es pot convertir en un gran reclam per als visitants a l’Alt Penedès, i a més se’n beneficiarien els regants pròxims a l’indret. Actualment, l’entorn de l’embassament ja rep centenars de persones que gaudeixen del paisatge, però si s’hi pogués desenvolupar algun projecte tipus ‘Vies Braves’ augmentaria el turisme.

El Penedès està preparat per al turisme?
Ara s’ha fet el primer pas, que s’evidencia amb les inversions que han fet els cellers per adaptar les seves empreses per rebre turistes. Això vol dir que ells veuen que això els pot aportar beneficis, ja sigui pels ingressos que generen aquest tipus d’activitats, com el reconeixement que obtenen dels clients si fan les coses correctament. A més, aquesta feina dels cellers també ha fet que el seu entorn s’adapti, i creixi l’oferta de serveis per les persones que els visiten.

Hi ha sectors, però, que sembla que no acaben d’adaptar-se a la nova realitat de la comarca. El petit comerç, per exemple…
Ara tenim els elements per fer possible que el Penedès sigui una destinació turística de primera fila, però cal que els actors que han de jugar amb aquests elements els identifiquin. És cert que encara costa de fer entendre als comerciants que tinguin obert quan arriben els visitants –majoritàriament el cap de setmana–, però si veuen que hi ha moviment, al final s’acabaran convencent. S’han d’anar fent passos, però el que és clar és que la demanda no s’adaptarà a l’oferta, sinó que som nosaltres els que ens hem d’adaptar al que ens demanin.

Barcelona fa anys que critica l’afluència massiva de turistes. El Penedès corre el perill de saturar-se?
Penso que és pràcticament impossible que al Penedès passi una cosa com la que està vivint Barcelona, bàsicament perquè treballem per fer un turisme sostenible i de qualitat. Això què vol dir? Que converteix la visita en una experiència única per als turistes, i que els que viuen al territori no noten que hi són. Aquest és el tipus de turisme que busquem.

PUBLICITAT

I quina xifra marca la línia vermella?
Això és molt difícil de dir. Per mi, la línia vermella la marca que el turista que ve a conèixer el territori es trobi el mateix paisatge que ha vist a les fotografies, i no vinyes plenes de gent. Que l’experiència que visqui al Penedès sigui bona. No és difícil d’aconseguir, penso, perquè l’oferta cada vegada és més gran i Catalunya compta amb moltes zones atractives, igual que el Penedès, que té molts indrets destacables.

Tot i que destaca la gran oferta turística que hi ha al Penedès, reconeix que l’enoturisme és l’esquer més important pels visitants.
Si, és evident. Per què ens coneixen arreu? Per l’enoturisme, però també hi ha petits secrets que volem i podem donar a conèixer a través del turisme del vi. És per aquí per on hem d’anar. Hem d’oferir productes de qualitat i fer-ne una bona promoció per aconseguir que la marca Penedès sigui forta, i es vinculi a un paisatge singular.

Ara que parla de paisatge, el del Penedès està amenaçat per diversos factors. L’últim, la baixada del preu del raïm, que pot fer desaparèixer moltes vinyes.
Dimecres vaig anar a donar suport als pagesos. Ho vaig fer com a regidor de l’Ajuntament de Torrelavit –al municipi hi ha molta gent que es dedica a la pagesia–, però també com a president del Consorci. És evident que aquest és un tema complicat, perquè si no hi ha viticultors, no hi podrà haver cellers, ni tampoc el paisatge característic que estem venent del Penedès. Per tant, crec que és important que es trobi una solució que permeti fer viable l’ofici de pagès, i que pugui viure dignament.

Vostè sap com es podria fer?
No. Ja m’agradaria, saber com arreglar-ho. El que tinc clar és que la solució no passa només per la indústria, sinó que també implica els pagesos. És qüestió d’asseure’s, parlar-ne molt, ser tots molt generosos i arribar a acords i pactes seriosos. Ara bé, és molt fàcil receptar, i molt difícil prendre. Però això és com tot, es podria traduir a diversos àmbits, com en el tema de país, per exemple. Davant de reptes importants hem de fer pinya. I això vol dir generositat, renúncia, esforç… Per assolir aquell objectiu que és bo per tots. Ara bé, els catalans, igual que els penedesencs, som molt de fer capelletes, i això sempre ens ha restat.

En matèria turística, doncs, sembla que hi ha hagut un canvi en aquest sentit.
Sí. Potser ara es nota que hi ha més unió. El moment de la crisi va ajudar a trencar capelletes i a entendre que el veí no és un competidor, sinó un complement. Perquè un turista et vingui a veure ho has de fer molt bé. Ara bé, si tot un col·lectiu fa les coses genial, segur que atreus més gent. Això és molt fàcil de dir, però no de fer. Però s’ha d’aconseguir.

També et pot interessar

Comentaris