Garnatxa negra

Avatar
05/08/2019 - 22:12h

El relat de Xavier Solé, guanyador del 3r Concurs de relats eròtics DO Penedès

La vinya 

Es fa dir pel cognom, ni Sr. Lake, ni Mr. Lake; Lake i prou. Ningú el crida pel nom, Louis, i encara li molesta més que ho facin afegint el cognom: just Lake, please respon invariablement, amb cara de pomes agres. El que més l’irrita però, és que el comparin amb Lluís Llach, comentari que procura interrompre advertint a l’interlocutor que a ell no li fa cap gràcia i que és de molt mal gust gosar traduir noms i cognoms.

A la comarca gairebé tothom sap com s’ha de dirigir al propietari de les Bodegues Lake, un magnat californià que s’ha guanyat un lloc de prestigi en el firmament dels vins catalans estel·lars a força de recuperar, amb la paciència d’un mestre restaurador d’obres d’art mil·lenàries, minúscules vinyes perdudes al nord del l’Alt Penedès. La més diminuta, amb prou feines dues hectàrees guanyades al bosc de Sant Margarida d’Agullàdolç, és la seva preferida. No és per casualitat que en Lake hagi concentrat esforços i atencions en un terreny costerut que s’emplaça sobre l’únic aflorament de llicorella de tot el Penedès, entre 400 i 500 m d’altitud i orientat al nord-est; és per caprici. Fins i tot amb això reprodueix els elements que concorren a Gratallops en l’obtenció del cèlebre Ermita, així que té estrictament vedada l’entrada a la finca de qualsevol giny motoritzat i totes les feines del camp es fan de forma tradicional, manifestament arcaica.

PUBLICITAT

De cara a la marinada, en Lake s’asseu al marge refet de pedra seca que separa els dos bancals superiors i contempla satisfet com llaura el seu millor treballador, el jove Kirabo, aferrat a l’arada de fusta que tira el ruc. En Lake sent enveja pel cos musculat i esvelt de l’africà i n’admira profundament la seva immensa vitalitat adquirida amb la pràctica de salvar els innumerables entrebancs que la vida li ha anat plantant al davant, sobretot al seu país, Uganda, la terra dels grans llacs. Tot un regal en Kirabo, que és el que vol dir el seu nom en ganda.

En Lake sent enveja pel cos musculat i esvelt de l’africà

La Karen també crida son pare per Lake, si més no d’ençà que va deixar de dirli daddy, i també admira en Kirabo, però més aviat per les virtuts que en Lake li enveja. L’han vista pujar des de Santa Margarida pel camí serpentejant que du a la vinya, a la que arriba tant suada com en Kirabo. Quan desmunta de la bicicleta de muntanya i es treu el casc, la fulgurant cabellera rossa enlluerna la cara dels dos homes i el jove respon a la mirada de la noia amb un somriure ample que descobreix el contrast entre les dents blanques i la pell negra, com una clapa de neu verge sobre la roca basàltica de les Rwenzori, les Muntanyes de la Lluna.

La verema

Els pins del bosc de Santa Margarida flanquegen amb la seva mirada estàtica les fileres verdes de ceps mentre els jornalers s’ajupen per recollir el fruit de la vinya. A causa de la seva alçada i orientació és de les darreres finques que es veremen a la comarca i la garnatxa ha assolit un grau de maduració addicional que es concreta en el to vermell granat excepcionalment fosc del raïm.

Tret d’en Lake, tota la quadrilla adverteix l’atracció recíproca que emana del tàndem Karen-Kirabo i sense dir-se res els cedeixen lloc perquè comparteixin rengle. Els dos joves camuflen les mirades còmplices sota l’espès núvol de pàmpols i bressolen el suau despenjar dels gotims tallats amb la carícia de la mà sota els grans atapeïts de raïm. En Kirabo quasi es talla el dit distret amb la visió de l’escot de la camisa florejada de la seva companya de verema que se n’adona i li retorna l’atenció amb una rialla juganera. Enllestida la filera, ell s’aboca per sobre i pel broc gros bona part de l’aigua fresca del canti amb l’objectiu, per una banda de sufocar la calor i, per altra, d’estovar la tibantor impúdica del seu entrecuix.

La Karen s’asseu, dalt del carro carregat de cabassos plens de raïm, al costat del seu guerrer africà i es descorda un botó més de la camisa que du nuada a la cintura sense deixar de somriure. Durant el trajecte en Kirabo comprova com es transmeten fidelment els sotracs del camí als moviments amunt i avall i en cercle del bust turgent de la seva acompanyant mentre els vapors dels grans de raïm dibuixen una estela invisible de fragàncies perseguida per un eixam de vespes i papallones. Un cop arribats al celler en Kirabo corre a buscar el canti perquè, quan ha ajudat a baixar la Karen del carro, ella se li ha arrapat, se li ha refregat i li ha disparat, directe a la comissura dels llavis molsosos, un petó tant dolç com el most de la garnatxa que estan a punt de descarregar.

La fermentació

Tot i que té recent acabada la carrera de Viticultura i Enologia per la Universitat de Davis, Califòrnia, la Karen s’ha de guanyar la confiança de son pare a cop de participar a les feines del camp i la bodega com un treballador més. Per això ha llaurat, arrencat herbes, esporgat ceps, veremat, desrapat i trepitjat raïm, i ara ajuda en Kirabo a remuntar el vi del cub de fermentació que conté la totalitat de la collita de la vinya del bosc de Santa Margarida. L’ugandès prefereix no respondre als comentaris que li dedica una Karen cada cop més descarada referint-se a què li ve al cap quan el veu subjectant, a l’alçada de la cintura, la mànega que escup espasmòdicament brolls de vi negre i escuma rosada. El pobre procura concentrar-se en la feina però li costa desviar la mirada de la regatera comprimida de la rossa des de la panoràmica privilegiada dalt de la tina de fusta. La imatge li recorda quan fa uns dies els van deixar sols desrapant amb les mans el contingut del darrer cabàs de raïm i la Karen es va descordar la camisa, va aixafar quatre grans brillants i rodons amb els pits i el va invitar a fer el primer tast de most flor de la millor garnatxa de l’any. Veient-se incapaç de posar fre a la seva erecció magmàtica, en Kirabo ha decidit treure a la llum la imponent trompa de proboscidi i refrescar-la amb els borbolls de la mànega.

En Kirabo quasi es talla el dit distret amb la visió de l’escot de la camisa florejada de la seva companya de verema

La Karen ha parat immediatament la bomba i ha pujat dalt del cub per complir el seu deure d’enòloga i comprovar l’estat del líquid en procés de fermentació que regalima al llarg del membre de banús polit. Quan ja no li queda més vi per succionar, es treu el pantalons, es descorda els pocs botons que li queden per desfer de la brusa i s’aferra a la barana, de cara a l’interior del cub, amb les cames obertes formant un triangle equilàter. Sent a dins tota la força dels massissos volcànics del gran rift concentrada en l’empenta salvatge de la minga mandinga de les muntanyes Virunga. L’alè del seu déu negre al clatell la transporta als cafetars que cobreixen les faldes del pic Moebius, als camps de cacau de Kasese, a les extenses plantacions de te de Fort Portal i als platanars exuberants de la riba del llac Victòria. Encara que porta una bona estona inhalant els vapors de la fermentació, no té el cap del tot enterbolit i encerta a articular, entre gemecs de plaer còsmic, un provident don’t cum inside please! que serveix perquè en Kirabo evacuï la seva generosa colada de lava blanca del volcà Ol Doinyo Lengai sobre el contingut de la tina, estesa sobre el vi negre com la via làctia sobre la volta celeste de la nit negra.

El tast

Els millors tastavins del país s’han trobat al petit celler d’inspiració modernista que en Lake ha edificat a les rodalies de Sant Elies de Mediona i lloen les excel·lències del producte de la primera collita seleccionada procedent de la vinya del bosc de Santa Margarida d’Agullàdolç.

El mateix Lake l’ha batejat amb el nom de Roots en honor a la supervivència d’uns ceps abandonats que han romàs tenaçment abraçats durant més de mig segle a un substrat de pissarres blavoses setinades únic al Penedès.

PUBLICITAT

Amb una producció de 750 ampolles, el minimalisme protagonitza tot el procés, clarament inspirat en el model que segueix Álvaro Palacios amb les successives anyades del seu famós Ermita. El vi d’en Lake comparteix moltes virtuts amb les millors versions del vi més reconegut del Priorat: color cirera madura, aromes intensos i equilibrats de cítrics, flors i herbes aromàtiques; entrada fresca, potent, agradablement àcida, amb notes afruitades i d’espècies; recorregut sedós al paladar i gust final excepcionalment perllongat que descobreix les arrels minerals que en Lake duia temps perseguint. Però la càrrega diferencial es troba en el gust orgànic, poderosament animal, que el Roots ofereix des del primer moment. És una particularitat única que li atorga una personalitat extraordinària i ha deixat bocabadats a tots els concurrents que el tasten un cop rere l’altre sorpresos pels matisos de cafè torrefacte, de plàtan i vainilla fresca i pels records de roca volcànica que acompanyen la seva rotunda expressió càrnia.

La Karen coincideix amb els experts en la valoració de les característiques del millor producte de les Bodegues Lake i amaga amb el seu riure juganer que el gust tan especial que li troben, a ella li resulta francament familiar.

En Lake no entén perquè les posteriors collites, encara envellint en bóta, no tenen la màgia i l’exotisme que la primera anyada ja presentava abans de la criança. Busca en els racons de la memòria sensacions que el duguin a la singularitat del seu vi i reviu la intensitat de les carns roges d’antílops i bòvids de la sabana, sabedor que tot i no acabar-ho de trobar, l’origen el remet a trets inequívocs del continent africà.

Qui no entén res de res és el cambrer quan ofereix un copa del vi a en Kirabo i l’africà, mudat amb un elegant vestit de fil de color cru, mira de reüll la Karen, mossega la torrada coberta per la llenca de pernil 5 Jotes i declina la invitació mentint amb cortesia: No gràcies, sóc musulmà. 

També et pot interessar

Comentaris