“Vaig fer el que calia sense pensar-m’ho”
Un mosso d’esquadra salva una dona de Segur de Calafell que es volia tirar d’un tercer pis
Diu que no és cap heroi, però probablement el podria considerar així la dona d’uns 50 anys al qual el mosso d’esquadra Felip Olaya, de Calafell i que treballa a la comissaria del Vendrell des de l’any 2016, segurament li va salvar la vida el passat divendres 12 de juliol.
Una de les protagonistes d’aquesta història –la qual estava desesperada perquè la propietària del pis on viu la volia fer fora i no tenia on anar– va posar-se a la banda exterior de la barana del balcó d’un tercer pis amb la intenció de tirar-se al buit. Un veí ho va veure i va avisar al telèfon d’emergències 112, que va activar efectius sanitaris i policials. Eren prop de les 10 de la nit i Olaya, que estava a punt de plegar, va acudir-hi amb tres policies més.
Tot i que li va costar trobar el lloc on era la dona, finalment la va veure i, malgrat la foscor i que hi havia tres pisos d’alçada, el mosso va començar a escalar la façana de l’edifici.
“No m’ho vaig pensar gens i vaig actuar de manera humana”, diu Felip Olaya, que es va valdre d’una taula per començar a pujar fins al primer pis de l’edifici, va fer servir un tendal per arribar a la segona planta i una canonada li va permetre anar del segon al tercer pis.
Va arribar-hi molt cansat, però amb prou serenitat com per dir a la dona que “tothom té problemes, independentment de la classe social, però els hem d’afrontar, i saltar no era la solució”. “Cal empatitzar molt amb la persona; li vaig dir que no et poden fer fora d’un pis d’avui per demà, i em va sobtar que, malgrat tot, estigués tranquil·la. No cridava ni deia res, estava absent”, diu Olaya, que ha rebut el 3d8 per explicar una història que considera una més de les moltes que es pot trobar en la seva feina com a mosso.
En aquest sentit, quan va acabar el servei afirma que se’n va desentendre perquè, si no ho fes, aniria omplint la motxilla emocional davant de greus problemes amb els quals es pot trobar un policia. Finalment, Olaya va dir a la dona que tenia set, i aquesta va accedir a tornar a entrar al pis per donar-li un got d’aigua, tot i que el mosso va prendre la precaució de tancar el balcó per evitar que intentés llançar-se sobtadament.
“Només em deia que no la portés a l’Institut Pere Mata i jo li deia que no ho faria, que no depenia de mi”, recorda Felip Olaya, que va acabar obrint la porta als serveis d’emergència i altres policies que havien acudit al servei.
“No oblidaré mai les seves cares”, assegura Olaya, que diu que els va trobar entre sorpresos i agraïts per la tasca del rescat.
Aquest succés va acabar amb el trasllat de la dona perquè rebés atenció sanitària i amb la satisfacció d’Olaya per la feina feta. “Faig la feina tan bé com puc”, diu el mateix mosso d’esquadra, que també comenta que, entre d’altres raons perquè ho marca el mateix protocol policial, posteriorment no s’ha posat en contacte amb aquella dona a la qual va salvar la vida.
L’uniforme com a escut
Davant de situacions angoixants com la viscuda aquest mes per Felip Olaya, el mateix mosso d’esquadra remarca que “l’uniforme fa d’escut i t’aïlla de les misèries i et separa de l’afectació personal”. “Ara, també d’afecta”, continua dient Olaya, per bé que creu que si no es produís aquesta mena de barrera emocional “no podríem fer aquesta feina”. “Som servidors públics i fem la nostra feina el millor possible”, conclou.
