“Sóc un músic que, de tant en tant, faig de presentador de televisió”

Clara Bosch
01/07/2019 - 13:20h

Entrevistem a Halldor Mar, un islandès que amb 21 anys va decidir deixar el seu país i anar a Barcelona a continuar els seus estudis de guitarra.

Hi anava per una temporada, però al final s’hi ha quedat. I aquí ha publicat 3 àlbums, és el presentador del programa de TV3 ‘Katalonski’ i acaba d’obrir una acadèmia de música cooperativa. El 20 de juliol torna al Penedès per presentar el seu últim disc, ‘Records’, entre les vinyes de Cellers Carol Vallès.

Té ganes de tornar al Penedès?
L’estiu passat vaig ser al Vinseum per presentar el meu llibre i l’experiència va ser molt bona, sempre és genial sortir de Barcelona i fer un concert a fora.

Ara toca el festival Instants. Què té preparat?
El concert serà una combinació del meu últim disc, ‘Records’ i de ‘Winds’. I tot en format acústic, amb la guitarra, que és on es pot veure com són les cançons quan neixen, com surten quan estàs a casa, quan estàs component.

Com pretén que sigui el resultat?
Espero que sigui un concert interessant, divertit, entretingut i emocional. A més, en format íntim té la seva gràcia.

Algunes cançons del nou disc van dedicades al meu germà, que va morir d’un accident l’any 2013

Parli’ns del nou disc, ‘Records’, què ha volgut mostrar?
La majoria són cançons meves que parlen de records. Algunes d’infantesa, altres dedicades al meu germà, que va morir d’un accident l’any 2013. Parlo de coses que m’han passat i quan fas l’exercici de mirar enrere, et remouen moltes coses.

PUBLICITAT

Quina part de ‘Winds’ hi ha a ‘Records’?
Són diferents en el sentit que la majoria de les obres de ‘Records’ són composicions meves, i la majoria en català. Però al nou disc també he incorporat dues versions que no van entrar al disc de ‘Winds’.

Quines cançons?
‘Que tinguem sort’, de Lluís Llach i ‘El Setè Cel’, de Sisa.

Per què no va entrar al disc ‘Winds’?
Perquè el que es pretenia era fer una mostra de la cançó catalana i agafar només una cançó per autor i, clar, hi havia cançons molt maques i si n’esculls una, l’altra no la pots posar. I de Sisa ja havia fet “Qualsevol nit pot sortir el sol” i de Llach “País petit”.

Com ha reaccionat els autors originals a les teves versions traduïdes a l’anglès?
La majoria em van donar el seu permís i estan contents amb les versions. Alguns, com Serrat, m’han dit que els agradava. Amb Sisa fins i tot vam compartir escenari en un festival.

Quan una música la poses en anglès, ja sembla que podria estar a tot el món

Què buscava fent versions en anglès de clàssics catalans?
Fer el revés del que es feia sempre. Abans, s’agafava una cançó dels Beatles i s’introduïa a l’idioma local. Jo el que he fet és internacionalitzar-la, i quan una música la poses en anglès ja sembla que podria estar a tot el món, i aquesta és la gràcia del projecte.

A part de canviar l’idioma, també ha variat l’estil.
Moltes d’aquestes cançons tenien 50 anys i si les actualitzes, poden atraure gent més jove, públic més actual. Però no només això, també pots agafar els fans de tota la vida perquè és posar un nou vestit a la cançó. Fins i tot m’han dit que l’han utilitzat per ensenyar.

Expliqui’s.
Molts professors m’han dit que han usat el disc per les classes d’anglès. També a l’inrevés, gent que viuen fora i tenen parelles estrangeres o alumnes de català a tot el món escolten la meva versió i després treballen amb la lletra original i es fixen en les diferències de traducció.

Perquè va triar Barcelona?
Va ser Barcelona qui em va triar a mi (no, és broma). La gràcia és que Barcelona té una escola de guitarra molt bona, sobretot en aquella època, que es diu Escola Luthier.

Com va anar a parar a l’Escola Luthier?
Jo tenia 21 anys quan vaig arribar. Quan estava estudiant a Islàndia, de tant en tant venia un guitarrista islandès que treballava a Luthier a fer masterclasses i teníem previst que quan jo acabés la carrera aniria directament amb ell a fer un parell d’anys de guitarra per viure l’ambient de guitarra clàssica que es viu aquí.

Jo sóc guitarrista clàssic, cantar és un hobby

I cantar?
Jo sóc guitarrista clàssic, en principi els meus estudis són aquests, cantar i això és un extra, és un hobby.

I amb quina intenció va arribar?
A part d’aprendre més de guitarra, un islandès sempre vol sortir de l’illa i viure i estudiar un any fora. Sobretot a un lloc amb un clima tan magnífic com aquí. I amb aquesta idea vaig venir. I al final m’he quedat.

PUBLICITAT

Té previst tornar?
Mai se sap què passarà en el futur, però de moment estic bastant lligat a Barcelona. M’he acostumat al clima. A més, fa un any vam crear Ars Viva, una escola de música cooperativa, juntament amb la meva dona i quatre músics. A més també tinc feina a TV3 amb el programa ‘Katalonski’.

Conduir el programa de TV3 ‘Katalonski’ l’ha ajudat a ser més conegut?
La televisió és un gran mitjà per donar-te a conèixer. Ara el que m’agrada és unir les persones que em coneixen per ‘Winds’ i les que em coneixen per ‘Katalonski’, per molt que a vegades sembli que els dos mons no connectin, sí que ho fan.

Presentador o músic?
Sóc un músic que de tant en tant fa de presentador a la televisió, però la meva feina principal sempre ha sigut la música.

També et pot interessar

Comentaris