Troballa arqueològica a Calafell que canvia la història dels neandertals
A la Cova Foradada s’hi han localitzat eines de cacera de fa 40.000 anys.
Una troballa arqueològica a la Cova Foradada de Calafell, ubicada a la muntanya de l’Escarnosa entre els nuclis del Poble i Segur de Calafell, canvia la percepció que fins ara es tenia de la presència dels neandertals a la península ibèrica. En concret, l’aparició d’una sèrie d’eines de caça de 40.000 anys enrere aportarà noves dades sobre la localització geogràfica dels neandertals i, a més, de la relació que mantenien amb l’Homo sapiens sapiens, considerats com els humans ‘moderns’.
La troballa ha estat a càrrec d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) i les conclusions a què han arribat han estat publicades fins i tot per la revista Plos One, una publicació digital nord-americana que divulga diferents temes científics d’arreu del món.
Des de la Universitat de Barcelona es destaca que abans que els neandertals desapareguessin, fa uns 30.000 anys, van desenvolupar l’anomenada cultura châtelperroniana, caracteritzada per la fabricació de ganivets i puntes de llança característics. El châtelperronià suposa la transició del Paleolític mitjà cap al superior, i va coincidir amb el moment en què l’Home de Neandertal entrava en contacte amb l’Homo sapiens sapiens, que s’expandia per Europa des de l’Orient Mitjà. A la península ibèrica, es diu des de la UB, fins ara només s’havien trobat restes de châtelperronià als Pirineus i a la costa cantàbrica. De fet, es considera que el territori peninsular va ser com un refugi per als neandertals, que hi van viure uns milers d’anys més sense contacte amb l’Homo sapiens sapiens i conservant les tradicions materials pròpies del Paleolític mitjà. Ara, però, investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB han descobert a la Cova Foradada restes d’entre 40.000 i 41.000 anys d’antiguitat que són les mostres de cultura châtelperroniana trobades més al sud d’Europa fins ara.
En l’esmentat article a la revista Plos One, els investigadors expliquen que la rellevància de la troballa a la Cova Foradada esdevé “una important referència geogràfica i cronològica per entendre la desaparició dels neandertals i l’expansió dels humans moderns”. “La troballa implica una expansió cap al sud molt significativa del châtelperronià a Europa, més enllà de l’àrea que tradicionalment havien establert els investigadors”, explica el primer autor de l’article i director de l’excavació, Juan Ignacio Morales, investigador del programa Juan de la Cierva adscrit al SERP.
Barrera de fluxos poblacionals
En l’article de Plos One al qual ha fet referència també la Universitat de Barcelona al seu portal digital, s’assenyala que la Cova Foradada de Calafell, que té una profunditat d’aproximadament 25 metres, està situada a prop de la depressió de l’Ebre, que diversos investigadors han qualificat de barrera als fluxos de població i culturals durant la primera expansió de l’Homo sapiens sapiens per la península ibèrica. També s’hi explica que no s’han trobat restes de les cultures de transició com el châtelperronià més al sud de l’Ebre. En definitiva, Morales conclou que amb la descoberta duta a terme a la cavitat prehistòrica calafellenca s’amplia fins a la depressió de l’Ebre el territori en què es va produir el canvi del Paleolític mitjà al superior fa 40.000 anys, i “possiblement la interacció entre les dues espècies d’humans, l’Home de Neandertal i l’Homo sapiens sapiens”.
Tal com apunta també l’expert, segons es remarca des de la Universitat de Barcelona, “la Cova Foradada va ser probablement un dels darrers indrets on va tenir lloc el contacte directe, o almenys la influència mútua, entre els neandertals i els Homo sapiens sapiens”.
La troballa
Les restes d’eines aparegudes ara en les excavacions dutes a terme a la Cova Foradada inclouen, concretament, 8 làmines de sílex característiques del châtelperronià, que tècnicament es coneixen com a puntes de Châtelperron i que es poden usar com a puntes -segurament de llança-, però també com a ganivets per tallar. Al jaciment arqueològic també s’hi han trobat eines de pedra i de banya pertanyents a l’Homo sapiens sapiens de fa uns 38.000 anys, corresponents al període de l’Aurinyacià inicial, i de fa 31.000 anys, del període Gravetià.
Les restes del jaciment també indiquen, segons els experts arqueològics, que tant els darrers neandertals com els primers Homo sapiens sapiens usaven la Cova Foradada de Calafell per a activitats relacionades amb la cacera. Hi feien estades molt curtes i hi reparaven eines, alhora que hi deixaven les que ja eren inservibles.
Les excavacions a la Cova Foradada van començar fa més de dues dècades, l’any 1997. Fins el moment, s’hi han localitzat restes que daten entre uns 40.000 i uns 6.000 anys enrere. Actualment, la direcció de l’excavació és a càrrec de l’esmentat arqueòleg Juan Ignacio Morales i d’Artur Cebrià. L’estudi arqueològic d’aquest jaciment s’inclou en un projecte del SERP finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i en un altre de finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats de l’Estat, encapçalats pel catedràtic de la UB i director del SERP, Josep Maria Fullola.
