Uber

L’any 2009 dos emprenedors funden l’empresa de transports Uber, que inicià l’activitat amb un període de proves a la ciutat de Nova York. Al cap de sis mesos, es traslladen a San Francisco, on la increïble bona acollida del negoci va propiciar una ràpida expansió, que s’ha consolidat arreu del món. En només 8 anys ja està present al voltant d’una setantena de països, i la valoració del negoci ja és superior al d’un gegant de l’automòbil com l’empresa Ford.

Per iniciar la seva activitat necessitaven una injecció de capital, que com la majoria d’empreses tecnològiques de nova creació, va aconseguir mitjançant les empreses de capital risc (concepte que vam compartir en l’article de Boeing). La idea va agradar tant, que amb prou feines iniciada l’activitat a la ciutat de San Francisco ja havien recollit més d’un milió de dòlars d’àngels inversors.

 

Els lectors coincidiran amb mi, que el fet que un dels seus fundadors fos un jove que poc temps abans s’havia convertit en multimilionari en vendre una altra empresa de tecnologia que havia fundat, devia ajudar als inversors a creure’s el repte amb seguretat.

L’activitat de l’empresa es basa en una aplicació de mòbil que permet als seus usuaris posar-se en contacte. El programa de l’aplicació permet als usuaris que sol·liciten un trajecte, seleccionar entre una sèrie d’altres usuaris que ofereixen cobrir aquest trajecte amb el seu cotxe particular a canvi d’un preu pactat.

El negoci es basa, doncs, en el que es coneix com a economia col·laborativa. Podríem definir-la com l’intercanvi, prestació o lloguer de béns i serveis  en una comunitat, a través de les noves tecnologies digitals. En aquest tipus de relacions econòmiques les característiques principals són l’ús de les plataformes digitals (sobretot les aplicacions de mòbil), la nul·la relació laboral entre els usuaris, l’accés a les dades de manera gratuïta, i en una part d’elles, la coparticipació en els projectes.

 

Tot i així, caldria separar entre les plataformes com Uber, que cobren un percentatge dels guanys dels usuaris per facilitar la connexió entre ells, i aquelles plataformes que no tenen  cap guany per facilitar aquestes relacions, com pot ser el navegador d’Internet Mozilla Firefox.

Potser no n’estaven al cas, però de ben segur que alguns dels noms amb més èxit en aquesta nova forma organitzativa no només els sonen, sinó que els han utilitzat en alguna ocasió. L’empresa d’allotjaments Airbnb, la de compra i venda d’articles de segona mà Wallapop, la de captació de finançament Verkami, o l’enciclopèdia digital Wikipedia en són alguns exemples.