Toyota

No sé si als apreciats lectors d’aquesta secció els passa el mateix que a mi, però quan escric el nom de l’empresa de la qual els parlo quinzenalment, sempre tinc la irresistible curiositat de saber el perquè d’aquest i no un altre nom, o millor dit, quin és l’origen del nom corporatiu.

Per saber l’origen del nom que avui ens ocupa, cal especificar que es tracta d’una empresa nipona. I, com és ben sabut, els japonesos són una societat a la qual s’atribueix el gust per l’ordre i un profund respecte per les tradicions. Doncs, vet aquí que la història de l’origen d’aquesta empresa no segueix precisament aquestes pautes.

Els primers vehicles de l’empresa van fer-se l’any 1933 sota la denominació de Toyoda, en honor del seu fundador Kiichiro Toyoda. En aquells temps, l’empresa era una filial d’una altra empresa que construïa maquinària per a la indústria. Però quan al 1937 l’empresa es va independitzar, ja va ser sota el nom de Toyota. Resulta que el nom Toyoda en japonès vol dir “arrossars fèrtils”, i per una empresa que oferia un dels símbols de la modernitat no els semblava massa adequat. Alhora, un familiar dels propietaris va fer-los notar que canviant la lletra de per una te, la pronunciació era més clara i menys dificultosa. I així va néixer el nom de l’empresa que tots coneixem. Ni ordre, ni tradicions.

Però, del que realment els volia parlar avui és precisament del sistema d’organització de la pròpia empresa, que va fer seu i va expandir arreu del món durant els anys seixanta i setanta, el just in time production. Aquest concepte, que podem traduir com a producció just a temps, va revolucionar la manera com les grans empreses organitzaven els seus estocs. Fins llavors, per poder gestionar i inventariar els estocs de matèries primeres i productes acabats, les corporacions destinaven grans quantitats d’hores i espai en les seves naus; això els significava uns costos elevats que calia repercutir en els productes finals que venien. Doncs els directius de Toyota, per poder oferir productes a un preu inferior als de la seva competència, van saber adaptar a la perfecció els objectius d’aquest mètode organitzatiu, que consisteix bàsicament en produir sota demanda.

Tenint perfectament estudiada quina quantitat exacta de matèries primeres necessitem per produir una unitat del nostre producte, es pot demanar la quantitat justa de material necessari per cobrir les comandes. Això vol dir no acumular estocs extres, ni de matèries primeres ni de productes acabats, ja que sols produïm el que ens han demanat. Per tant, evitem uns costos que ens permeten oferir productes a preus inferiors i, seguint la lògica empresarial, augmentar les vendes.

Tant gran va ser l’èxit aconseguit per Toyota, que el mètode es coneix avui en dia pel mètode Toyota o Toyota Production System.