Newmont

L’extracció del metall preciós per excel·lència es remunta a temps de la prehistòria. Algunes de les mines d’or més antigues trobades fins a dia d’avui tenen dates tan llunyanes com el 4000 abans de Crist.

L’empresa d’avui no és tan antiga. De fet, ni tan sols té un centenar d’anys. Però tot i així és l’em- presa de mineria més antiga d’entre les deu més grans del món. El seu fundador va voler reflectir en el nom de la companyia els dos estats federals crucials en la seva vida, Nova York (New…) i Montana (…mont). Aquells on va fer fortuna i on va néixer.

Malauradament, l’empresa no ha estat exempta d’escàndols. Entre ells, el que va ocórrer a Perú, i que és digne de la millor pel·lícula d’intriga política. Resulta que l’empresa hi va enviar un dels seus alts executius per influir en l’adjudicació d’una de les mines més grans del món. Aquest va utilitzar el contacte que tenia el director en cap dels serveis secrets peruans, que era excompany d’estudis d’un dels jutges de la cort suprema on s’estava decidint el cas. No cal que els digui que el vot d’aquest jutge va ser decisiu per adjudicar la mina a Newmont. A canvi, pel fet que l’empresa és estatunidenca i tenia bons contactes a la CIA, els Estats Units havien de posicionar-se al costat del Perú en un conflicte fronterer amb l’Equador.

[googleads center]

En qualsevol cas, del que realment m’agradaria parlar-los avui és del concepte valor refugi. Estic convençut que n’han sentit a parlar en nombroses ocasions i que saben que l’or ocupa el número u de la llista.

Això es deu al fet que en temps de crisi, quan les incerteses financeres i polítiques sacsegen els mercats borsaris i augmenten els riscos de perdre els diners invertits, la gent tendeix a buscar un aixopluc per als seus diners, un refugi. I l’or, tan apreciat des de temps immemorials, n’és el rei. S’accepta que l’or sempre ens podrà servir per comprar béns, al contrari d’una moneda, que pot deixar de tenir valor en certs moments o fins i tot desaparèixer (recordin la recent crisi de l’euro). O, senzillament, quan l’economia d’un país o mundial decreix i les empreses perden valor, que provoca que les accions baixin els seus preus i el patrimoni invertit es faci més petit. Tampoc se n’escapen el immobles: no cal que els expliqui què va succeir a partir del 2008.

[googleads center]

De totes maneres, deixin-me que puntualitzi que també hi ha un consens generalitzat que existeixen valors refugi en les accions d’empreses d’electricitat i alimentació. S’argumenta que aquests dos productes són de primera necessitat i, per molt profunda que sigui la crisi, les seves vendes seguiran, si més no, mantenint-se en uns nivells mínims.

Podríem citar altres valors refugi com la plata o les obres d’art, i fins i tot hi ha qui veu en el dòlar aquesta característica.
I, malgrat tot, i encara que sembli una contradicció, la història ens ha mostrat que ni tan sols l’or ha estat capaç de mantenir les qualitats d’un valor refugi. Com he comentat, la característica prin- cipal d’un valor refugi és la poca volatilitat (oscil·lacions del preu) entre temps de bonança i temps de crisi. Doncs agafin la gràfica del preu de l’or dels darrers cent anys i jutgin vostès mateixos.