Kodak
Corporacions alfabètiques
Llull Casanova | Assessor financer
llcasanova@talentagestion.es
Ja fa uns quants anys que la tecnologia digital ha substituït els rodets a les càmeres de fotografiar. Els motius per la ràpida substitució d’un model a l’altre semblen evidents: el fet de poder visualitzar la fotografia realitzada de manera instantània, la capacitat d’emmagatzematge de fotografies, etc. Aquestes evidències, però, no van semblar suficients als directius de l’empresa que ens ocupa avui per atrevir-se a fer el salt.
I és que Kodak va ser la primera empresa a obtenir una càmera de fotografiar amb un sistema digital. L’empresa va aconseguir el nou sistema abans que cap dels seus competidors. Però, encara que no s’ho creguin, no la va llançar al mercat. Va preferir mantenir-se en el tradicional mercat del rodet.
No sé si estan al cas que l’empresa Kodak va fer suspensió de pagaments, i que malgrat que van aconseguir salvar-se de la desaparició, van passar de ser el líder del sector a ni tan sols formar part, avui en dia, del sector de la fotografia.
Ara bé, la qüestió és per què no van aprofitar el seu avantatge per posicionar-se com a líders en el nou sistema per a càmeres de fotografiar. Doncs bàsicament podríem resumir-ho en el fet que els directius van preferir els guanys a curt termini (venien rodets per parar un tren) a arriscar-se a obtenir el guanys a més llarg termini un cop s’hagués establert l’ús generalitzat de les càmeres digitals.
I aquesta visió a curt termini va molt lligada al tipus de retribució que aquests, i molts altres directius, tenien establerta. Si s’assolien uns objectius de vendes anuals, els directius cobraven unes gratificacions extres gens menyspreables. Així, les decisions que impliquessin rebaixar aquestes vendes en el curt termini, a canvi de millorar-les en el llarg termini, no interessaven.
Algunes empreses, per evitar aquesta perversió del sistema retributiu, van decidir incloure un nou tipus d’incentiu: les stock options (opcions sobre accions).
L’empresa ofereix als directius l’opció de comprar accions de la mateixa empresa a un preu pactat en una data estipulada. En aquesta data, els directius decidiran si compren les accions o no, en funció de si el preu pactat està per sota o per sobre del preu actual de les accions.
Un exemple ben gràfic: l’empresa pacta amb els directius que els vendrà accions a 1 € a data 1-1-2019. En arribar la data, les accions al mercat borsari valen 3 €. Els directius exerciran l’opció de comprar-les a 1 € i les vendran immediatament, de manera que aconseguiran uns guanys de dos euro per acció. És a dir, una gratificació extraordinària potser superior a si haguessin cobrat en diners. El risc és que les accions, a la data pactada, valguin menys.
Amb aquest sistema es pretén evitar la temptació dels guanys a curt termini, ja que el preu de les accions osciŀla en funció de l’evolució de l’empresa tenint en compte molts factors. No sols les vendes d’un any en concret, per exemple, sinó la seva futura evolució a llarg termini.
