La fòbia als petards dels animals de companyia
S’acosten nits de revetlla, i els animals de companyia passen moments complicats. Com es pot detectar una possible fòbia i com s’hi ha d’actuar?
La fòbia
Una fòbia és una resposta de por desproporcionada. I no respon a un procés d’habituació normal, és a dir, no funciona mostrar l’estímul repetidament a l’animal sense que tingui conseqüències negatives per a ell.
La més estesa entre els gossos és la fòbia als sorolls forts (trons o petards), i es pot presentar en animals de qualsevol sexe i edat. Els gossos ho pateixen més que els gats (i sovint l’estrès felí passa més desapercebut, amb miccions inadequades, llepat excessiu, pèrdua de gana i irritabilitat).
El diagnòstic de la fòbia sol ser immediat i sovint és el mateix propietari qui se n’adona. Davant l’estímul sorollós el gos pot fer conducta de fugida o d’amagar-se, bordar excessivament, tremolar, orinar o defecar dins de casa, llepar excessivament o autolesionar-se.
Què hem de fer?
Davant la sospita que el vostre animal pateixi fòbia als petards, us heu de dirigir a la vostra clínica veterinària de confiança, que us podrà assessorar sobre com ajudar-los durant aquest període i us recomanarà un tractament pal·liatiu. En determinats casos, aquest tractament pal·liatiu és insuficient i cal afegir-hi un tractament curatiu a llarg termini per intentar solucionar definitivament el problema.El més utilitzat és, per tant, el que anomenem tractament pal·liatiu, el qual s’ha de començar uns quants dies abans de l’aparició dels petards, i que es fonamenta en quatre pilars:
1.- Modificació de l’ambient: adequar una zona segura sempre disponible, un refugi (podem usar un lloc que el nostre animal ja ha escollit prèviament com a tal). Aquesta zona ha d’estar tan aïllada com sigui possible de l’estímul (pel que fa al soroll i la visibilitat). Usarem mantes, baixarem persianes… Cal que el refugi estigui sempre accessible i contingui menjar, aigua i un llit còmode, i que hi passi estones favorables ja des d’uns dies abans del llançament dels petards. Pot ser útil posar música clàssica o chill out per emmascarar el soroll del petard.
2.- Ús de feromones apaivagadores i tranquil·litzants suaus: existeixen marques comercials com l’Adaptil (feromones) i el Calmex o el Zylkène (nutricèutics d’administració via oral). Val la pena començar un mínim de 3 dies abans de l’aparició de l’estímul.
3.- Pautes a seguir per part del propietari:
Cal no parar-hi atenció i ignorar la conducta, ja que l’intent de tranquil·litzar-lo amb carícies sol ser més contraproduent que beneficiós i reforça la conducta. Alguns animals troben en l’amo un senyal de calma, però aquest no hi serà sempre que hi hagi l’estímul, així que la recomanació general és la d’ignorar-lo quan es comporta així. D’altra banda, mai no el castigarem ni l’exposarem a l’estímul de manera forçada com si féssim una teràpia de xoc.
4.- Fàrmacs del grup de les benzodiazepines:
Fàrmacs que s’administren exclusivament sota prescripció veterinària. Està contraindicat l’ús d’Acepromacina per l’absència d’efecte ansiolític i l’efecte paralitzant que pot fins i tot augmentar la fòbia.
Sobre el tractament curatiu a llarg termini cal dir que s’utilitza només en animals que anticipen molt la reacció de fòbia, en què aquesta roman molt temps un cop l’estímul ha desaparegut, o que associa la seva fòbia a altres estímuls (per exemple, reacciona també desmesuradament a l’estímul de les motos). És imprescindible que es dugui a terme a través d’un veterinari especialista en etologia. Té un pronòstic reservat i requereix una gran dedicació per part del propietari.
Com a conclusió, recomanem que si detecteu una por intensa per part del vostre animal davant els petards us adreceu al veterinari de confiança perquè us pugui proporcionar l’ajuda necessària.
Consells de la Clínica Veterinària del Penedès
